Monarca (1794)
El Monarca va ser un navío espanyol de tercera classe en 74 canons, distribuïts en dos cobertes, i construït en la drassana de Ferrol, ordenat per la Real Orde de 28 de setembre de 1791 i botat el 17 de març de 1794. Pertany al proyecte de José Romero i Fernández de Landa,[1] série dels Sant Ildefonsinos. La distribució de l'artilleria a la seua entrega és de 28 canons de 24 lliures en la primera bateria, 30 canons de 18 lliures en la segona bateria, dotze canons de 8 lliures en l'alcasser i quatre canons de 8 lliures en el castell de proa. Com era costum en l'época i en tindre un nom no religiós, es va posar baix l'advocaació d'un sant, en este cas Sant Cayetano.[2]
Historial
[editar | editar còdic]
Va realisar proves comparatives en el Montañés, en la finalitat de determinar el sistema de construcció més ventajós, al mando de José Just Salceno. Les proves varen tindre lloc entre els mesos de setembre i novembre. Els resultats obtinguts varen ser clarament favorables al Montañés. El navío va ser agregat a l'esquadra de Juan de Lángara, cooperant en la defensa de Roses.
Trafalgar
[editar | editar còdic]Va participar en la batalla de Trafalgar el 21 d'octubre de 1805 baix el mando del capità Teodoro Argumosa, que va resultar ferit en el transcurs de la lluita. Es bat successivament en el Mars i el Tonnant a molt curta distància, causant moltes baixes i destrosses en el navío. Es rendix finalment davant el Bellerophon, sent capturat.[3] El número total de morts contabilisats és de 100 hòmens i el de ferits de 150. Una dotació de 55 marins britànics captura el navío. No obstant, de nit, els mariners espanyols supervivents tallen els pals de les veles i els tiren per la broda, quedant a la deriva i a la mercé del temporal que va sobrevindre despuix del combat.
El 24 d'octubre decidixen reparar el govern del timó per a intentar retornar a Càdis aprofitant una milloria del temps, pero el navío anglés Leviathan els dona alcanç una hora despuix i procedix al rescat de la tripulació que va deixar com a assut del navío i alguns mariners espanyols per a més tarde deixar-ho en mans del temporal.
El 28 d'octubre naufraga en la costa d'Arenes Grosses, entre les Torres Vigías de l'Higuera i El Asperillo, quedant varat sobre un costat.
El 31 d'octubre la fragata HMS Naiad incendia els restants del Monarca per mig de fòc artillero per a que no poguera tornar a ser reutilisat, sense que s'haguera aplegat a arborar l'insígnia britànica en el buc.
En 1828 es varen extraure restants del derelicte per mig d'una campana de buç, baixe la direcció de Gregorio Domínguez a bordo del buc Dos Amics..[2]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Ship structures under sail and under gunfire» (en en).
- ↑ 2,0 2,1 «Monarca (1794) - Todoavante.és». todoavante.és. Consultat el 2024-12-11.
- ↑ «Spanish Third Rate ship of the line 'Monarca' (1794)» (en en). threedecks.org. Consultat el 2024-12-11.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- (1902) Armada espanyola (1789-1808), Institut de Història i Cultura Naval.
- V (1998). José Romero Fernández de Landa, un ingenier de Marina del s. XVIII, Universidade dona Coruña.
- (2004) Veta Trafalgar, Alfaguara. ISBN 9788420467177.
- (2023) Spanish Warships in the Age of Sail 1700—1860: Design, Construction, Careers and Fates (en en), Barnsley, Regne Unit: Seaforth Publishing. ISBN 978-1-5267-9078-1.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Monarca (1794)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.