Monedes del Tibet
.jpg){kind=link}
Les monedes del Tibet es varen falcar en esta regió d'Àsia Central des de la segona mitat d'el XVIII (1763-1764 i 1785) fins a mediats d'el XX.
En anterioritat al govern del quint dalái llepe (Ngawang Lobsang Gyatso, 1617-1682), es coneix l'existència d'un cert conjunt de menuts lingots d'or, utilisats com a mig de pagament a funcionaris de la Facenda pública, sense que fins al moment hi haja acort entre els especialistes sobre si deuen calificar-se o no com a peces de curs llegal.[1]
Ya en 1792, es creen les primeres monedes d'argent fabricades en série, en l'aprovació conjunta de les autoritats chinenques i tibetanes i llegendes en abdós idiomes. En 1840, comencen a fabricar-se els primers eixemplars purament tibetans. Varen deixar d'emetre's en 1954 i el seu us va ser reduint-se paulatinament fins a la seua definitiva desaparició en 1959. No obstant, és a partir de 1910 quan es posen en circulació un major número de monedes de coure i argent, de distints valors facials. Solament entre 1918 i 1921, s'emet alguna d'or. El seu acunyament en rudimentàries màquines de vapor, les numeroses cecas repartides per la zona, aixina com l'us de primitius cospeles realisats casi a mà, fan que el pes de cada peça i la seua alliniació resulten sumament variables.
Les seues unitat bàsica varen ser el tangka, que equivalia a entre 5,4 i 5,6 grams d'argent aleada, i el srang, corresponent a 37,3 grams d'argent pur. Respecte al seu àmbit geogràfic, cal destacar que varen circular per tot el territori conegut ara com a «Gran Tibet» o «Tibet històric», format llavors per les actuals províncies chinenques d'Amdo, Kham i Ü-Tsang.
Simbologia
[editar | editar còdic]Independentment de la seua funció com a mig de pagament (diners) i encara dels seus particulars característiques tècniques, les monedes del Tibet constituïxen en sí mateixes una abigarrada galeria de símbols budistes,[2] entre els que destaquen els dèu següents:
- Montanyes, montanyes nevades o monts. Ademés de l'element més característic del paisage tibetà, les montanyes són considerades pels seus habitants com la residència dels deus protectors de tot quant existix.[3]
- León, lleó de les neus o lleó nevat. Al contrari de lo que succeïx en el món occidental, a on sol identificar-se en els conceptes de poder o força, el lleó tibetà simbolisa la solidea i l'aïllament espirituals.[4]
- Huit elements auspiciadores o huit emblemes preciosos budistes: paraigües o parasol, doble peix, doble peix dorat o peix dorat; gerro, gerro de l'aigua santa o got lustral; loto, lotus o flor de loto; caracola, closca blanca, closca marina o trompeta de caragol; nuc de l'amor, nuc de l'immortalitat, nuc interminable o nuc soldat; bandera de la victòria o estandart i roda, roda de la llei o roda de la vida (en el sentit del rellonge).[5][6]
Hi ha també un ampli repertori de signes o elements decoratius —de menor entitat—, entre els que poden mencionar-se varis tipos de sols i llunes, multitut de flors i guirnaldas, estupas, etc.[7]
Datació
[editar | editar còdic]= 1948greg.
Vàries d'estes séries de monedes apareixen datades conforme al calendari tibetà, basat en cicles de 60 anys.
Aixina, la data d'acunyament d'una peça en concret es mostra representada per quatre dígits; d'ells, els dos primers (izda.) indiquen el cicle, mentres que els atres dos (dcha.) corresponen a l'any dins d'eixe cicle. La seua conversió al calendari occidental s'efectua per mig de la següent fòrmula:
- (cicle - 1) x 60 + any + 1026
Eixemple:
- (16) (22)
- (cicle 16 - 1) x 60 + any 22 + 1026 = 1948 (any gregoriano)[8]
Números
[editar | editar còdic]| 0 | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 50 | 100 | 500 | 1000 | |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Tibetà | ༠ | ༡ | ༢ | ༣ | ༤ | ༥ | ༦ | ༧ | ༨ | ༩ | ༡༠ | ༥༠ | ༡༠༠ | ༥༠༠ | ༡༠༠༠ |
Vore també
[editar | editar còdic]Notes i referències
[editar | editar còdic]- ↑ Per a transaccions més quantioses, es varen utilisar fins a el XX lingots d'argent chinencs, coneguts com rta rming ma (en espanyol, "caixco de cavall"), equivalents a 50 tael o 50 srang, en un pes aproximat de 185 grams. Va haver també uns atres més menuts (els cridats gyag rmig ma o "caixco de yak") i inclús alguns menors (els rmig ma o "caixco de cabra").
- ↑ Ruspoli, 2012, p. 49.
- ↑ Ruspoli, 2012, p. 41.
- ↑ Ruspoli, 2012, pp. 41-42.
- ↑ Mosso Monroy, setembre de 2003, pp. 53-64.
- ↑ Ruspoli, 2012, pp. 42-48.
- ↑ Mosso Monroy, setembre de 2003, pp. 63-64.
- ↑ Calendari tibetà. Consultat el 4 dic. 2016.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Alay, Josep Lluis (2002). Història dels tibetano: dels orígens al conflicte actual, Mileni. ISBN 978-8497430241.
- Cresswell, O. D. (1977). Tibetan Coins, Numismatics International Publications.
- Cuhaj, George S.; Michael, {{{nom2}}} (2015). Collecting World Coins, 1901-Present: A Comprehensive Catalog to Circulating Coins, Krause Publications. ISBN 978-1440244605.
- Molina Temboury, Pedro (2000). Viage als dos Tibet, Aguilar. ISBN 978-8403092228.
- (setembre de 2003).Gasseta Numismàtica.Associació Numismàtica Espanyola.(150)
- 53-64.ISSN 0210-2137.
- Ruspoli, Carlo Emanuele (2012). El professe en Tibet, Palibrio. ISBN 978-1463317706.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Monedas del Tíbet» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.