Monedes sasánidas

Archiu:Drachme of Shahpur I.jpg

Una moneda d'argent sasánida, un dracma de Sapor I en el rei opulentament coronat en l'anvers i l'altar de fòc zoroastriano en dos cortesanos en el revers. Falcada en Ctesifonte, entre 240 i 244, 28 milímetros i 4,35 grams de pes.

Les monedes sasánidas varen ser emeses dins dels dominis del Imperi Sasánida, que va existir entre 224 i 651 d. C., en l'antiga Pèrsia, des del regnat d'Ardashir I fins al de Yazdegerd III. Veí poderós del Imperi Romà, al que va véncer en no poques ocasions, l'Imperi Sasánida va falcar i va emetre moneda en gran cantitat, tenint gran influència en la moneda d'atres Estats i regnes posteriors. La numismàtica ha resultat ser una font de gran importància en l'estudi històric d'aquell Imperi.

Si ben no es coneixen exactament les denominacions de les monedes i la relació que existia entre elles, es distinguixen fonamentalment tres acunyament: El dracma d'argent, heretat dels seus antecessors històrics, els parts, caracterisat com a peça de respectable tamany i de gruixa fina, va ser imitat pels hunos blancs i en posterioritat en els regnes musulmans. El dinar o denario d'or, produït en cantitats reduïdes, i potser falcat per qüestions de prestigi per a competir en Roma, i que va evolucionar a la baixa en el seu pes des del regnat de Ardashir I (uns 7 grams) fins al de Bahram IV en que es va situar en uns tres grams i mig. Va haver moneda de coure des de el IV, la denominació de la qual es desconeix i que va oscilar entre 17 i a penes 1 gram de pes.

Encara es desconeix el lloc o llocs a on es trobaven les cecas.