Monogenea
Els monogéneos o monogeneos (Monogenea) són una classe del tall Platelmintos composta per espècies paràsits, principalment de peixos i amfibis. Considerats durant llarc temps com un orde de la classe Trematoda, varen ser separats d'ells, entre atres motius, per presentar un cicle biològic en un sol hospedador, mentres que els Digenea (l'orde principal de trematodos) posseïxen de dos a quatre.
Característiques generals
[editar | editar còdic]Tenen el cos allargat i pla i la majoria són molt chicotets (30 μm a 2 cm). Tenen un orgue característic de fixació en la regió posterior, molt especialisat, proveït d'espines o ganchos esclerotizados i, en moltes espècies, també de ventoses, conegut com opisthaptor. En la regió anterior posseïxen també òrguens de fixació (prohaptor), bàsicament formacions granulars, ventoses i glándulas cefàliques que segreguen una secreció pegajosa.
La majoria d'espècies, en estat larvario, tenen dos o quatre ulls de tipo rabdomérico, similars als dels turbelarios i larves de digéneos (trematodos) que poden perdre-se en l'adult.
l'aparat digestiu és molt simple, en una faringe musculosa i glandular que constituïx un orgue succionador i un intestí dividit en dos branques cegues.
l'aparat reproductor masculí presenta en general un sol testícul i algunes espècies presenten un pene en ganchos. L'aparat reproductor femení té sempre solament un ovari, acompanyat de les estructures normals en platelmintos (ootipo, glándulas vitelógenas, úter, etc.)
Biologia
[editar | editar còdic]Tots els monogéneos són hermafroditas, pero és molt freqüent la fecundació creuada. Es dona el cas, únic en el regne animal, de Diplozoon paradoxum que els individus apleguen a fusionar-se per complet pels seus conductes genitals. En algunes espècies sense vagina, la fecundació es produïx per una espècie de impregnaació hipodérmica o l'esperma penetra per les ferides causades per les espines del pene. Els ous tenen en freqüència un filament pegajoso per a fixar-se al substrat o al hospedador.
La majoria són ovípars, pero algunes espècies són ovovivípares i en el moment de la posada l'ou ya conté la larva infestante o oncomiracidio (denominada antigament giractiloide), típica de monogéneos i que recorda de modo superficial a un protozoo ciliat. Dita larva fa vida aquàtica lliure fins que es fixa al hospedador.
El cicle biològic és simple, directe i monoxeno (en un sol hospedador); es distinguixen tres fases essencials, ou, oncomiracidio i adult. L'adult aboca els ous al mig aquàtic a on eclosionan en forma de oncomiracidio, que res activament en busca del hospedador definitiu, al que penetren (en el cas dels peixos) de forma passiva a través de la cambra branquial o fixant-se primer en la pell i migrando després a les brànquies. En el cas d'espècies que parasitan amfibis, les larves oncomiracidio penetren per la cloaca i s'estagen en la bufa urinària.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Altaba, C. R. et al., 1991. Invertebrats no artròpodes. Història Natural dels Països Catalans, 8. Enciclopèdia Catalana, S. A., Barcelona, 598 pp. ISBN 84-7739-177-7
- Hickman, C. P., Ober, W. C. & Garrison, C. W., 2006. Principis integrals de zoologia, 13ª edició. McGraw-Hill-Interamericana, Madrit (etc.), XVIII+1022 pp. ISBN 84-481-4528-3
- Este artícul conté una traducció derivada de «Monogenea» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.