Tall

Plantilla:Categorias taxonomicas etiquetades El tall (phylum, plural phyla; també denominat tronc o tipo d'organisació) és una categoria en taxonomia situada entre el regne i la classe. És usada en els regnes Animalia i Protista, i en els dominis Bactèria i Archaea. En botànica (regne Plantae) i en micologia (regne Fungi), s'amprava el terme divisió en lloc de tall, sent abdós térmens equivalents, fins que en 1993 el Còdic Internacional de Nomenclatura per a Algues, Fongos i Plantes va acceptar la designació «tall».[1] Les investigacions actuals busquen descobrir les relacions entre els talls que estan dins de clados més grans com els Ecdysozoa i els Embryophyta. No existix una definició precisa de tall a nivell filogenético que estiga universalment acceptada, per lo que intervé el criteri de cada taxónomo.[2]
Descripció general
[editar | editar còdic]El terme phylum va ser falcat en 1866 per Ernst Haeckel a partir del grec phylon (Plantilla:Linktext, "raça, estirp"), relacionat en phyle (Plantilla:Linktext, "tribu, clan").[3][4] Haeckel va observar que les espècies evolucionaven constantment cap a noves espècies que semblaven conservar poques traces consistents entre sí i, per tant, poques traces que les distinguiren com a grup ("una unitat autocontenida"). "Wohl aber ist eine solche reale und vollkommen abgeschlossene Einheit die Summe aller Species, welche aus einer und derselben gemeinschaftlichen Stammform allmählig sich entwickelt haben, wie z. B. alle Wirbelthiere. Donara Summe nennen wir Stamm (Phylon)" que es traduïx com: No obstant, tal volta una unitat real i completament autònoma siga el conjunt de totes les espècies que han evolucionat gradualment a partir d'una mateixa forma original comuna, com, per eixemple, tots els vertebrats. Cridem a este agregat [a] Stamm [és dir, raça] (Phylon). En taxonomia vegetal, August W. Eichler (1883) va classificar les plantes en cinc grups denominats divisions, terme que seguix en us hui en dia per a grups de plantes, algues i fongos.[5][6]
Les definicions dels phyla zoològics han canviat des dels seus orígens en les sis classes de Linnaean i els quatre embranchements de Georges Cuvier.[7]
Informalmente, els phyla poden considerar-se agrupacions d'organismes basades en l'especialisació general del pla corporal.[8] En la seua forma més bàsica, un tall pot definir-se de dos maneres: com un grup d'organismes en un cert grau de similitut morfològica o de desenroll (la definició fenética), o un grup d'organismes en un cert grau de parentesc evolutiu (la definició filogenético).[9] Intentar definir un nivell de la jerarquia linneana sense referir-se al parentesc (evolutiu) és insatisfactori, pero una definició fenética és útil quan s'aborden qüestions de naturalea morfològica -com l'èxit que varen tindre els diferents plans corporals.cita requerida
Definició basada en la relació genètica
[editar | editar còdic]
La mida objectiva més important en les definicions anteriors és el "cert grau" que definix cóm els diferents organismes deuen ser membres de diferents talls. El requisit mínim és que tots els organismes d'un tall estiguen clarament més emparentats entre sí que en qualsevol atre grup.[9] Inclús açò és problemàtic perque el requisit depén del coneiximent de les relacions dels organismes: a mida que disponem de més senyes, sobretot d'estudis moleculars, podem determinar millor les relacions entre grups. Aixina, els talls poden fusionar-se o dividir-se si resulta evident que estan relacionats entre sí o no. Per eixemple, els cucs barbudos es varen descriure com un nou tall (els Pogonophora) a mitan de el XX, pero el treball molecular casi mig sigle despuix va descobrir que eren un grup d'anèlits, per lo que els talls es varen fusionar (els cucs barbudos són ara una família d'anèlits).[10] Per un atre costat, el tall altament parasitario Mesozoa es va dividir en dos tàxons (Orthonectida i Dicyemida) quan es va descobrir que els Orthonectida són provablement anèlits i els Dicyemida lofotrocozoos.[11][12]
Esta mutabilitat dels talls ha dut a alguns biòlecs a demanar que s'abandone el concepte de phylum en favor de la colocació dels tàxons en clades sense cap classificació formal del tamany del grup.[9]
Definició basada en el pla corporal
[editar | editar còdic]Els paleontòlecs Graham Budd i Sören Jensen varen propondre una definició de tall basada en el pla corporal (com havia fet Haeckel un sigle abans). La definició es va plantejar perque els organismes extinguits són els més difícils de classificar: poden ser refillols que varen divergir de la llínea d'un tall ans que s'adquiriren tots els caràcters que definixen el tall modern. Segons la definició de Budd i Jensen, un tall es definix per un conjunt de caràcters compartits per tots els seus representants vius.
Este enfocament planteja alguns chicotets problemes: per eixemple, alguns membres d'un tall poden haver perdut caràcters ancestrals comuns a la majoria dels seus membres. Ademés, esta definició es basa en un moment arbitrari: el present. No obstant, com es basa en caràcters, és fàcil d'aplicar al registre fòssil. Un problema major és que es basa en una decisió subjectiva sobre quins grups d'organismes deuen considerar-se talls.
L'enfocament és útil perque facilita la classificació d'organismes extints com " grup mare" dels talls en els que guarden major semblat, basant-se únicament en les similituts taxonómicament importants.[9] No obstant, demostrar que un fòssil pertany al grup de la corona d'un tall és difícil, ya que deu mostrar un caràcter exclusiu d'un subconjunt del grup de la corona.[9] Ademés, els organismes del grup del talle d'un tall poden posseir el "pla corporal" del tall sense totes les característiques necessàries per a pertànyer a ell. Açò debilita l'idea de que cada u dels talls representa un pla corporal distint.[13]
Una classificació que utilise esta definició pot vore's molt afectada per la supervivència fortuïta de grups rars, lo que pot fer que un tall siga molt més divers de lo que seria d'un atre modo.[14]
Nivells de classificació
[editar | editar còdic]De la mateixa manera que ocorre en atres nivells en la taxonomia dels sers vius, i per la necessitat de que les classificacions reflectixquen en la major fidelitat possible la filogenia, varis talls poden agrupar-se en superfilos, i els individus d'un tall pot organisar-se en subfilos (i estos a la seua volta en infrafilos).
Nivells de classificació (de general a concret):[Nota 1]
| Nivells de classificació | Eixemple |
|---|---|
| Regne | Animalia |
| Subregne | Eumetazoa |
| Superfilo o superdivisió (Superphylum, Superdivisio) | Ecdysozoa |
| Tall o Divisió (Phylum, Divisio) | Arthropoda |
| Subfilo o subdivisió (Subphylum, Subdivisio) Infrafilo (Infraphylum) Microfilo (Microphylum) |
Chelicerata — — |
| Superclase | — |
| Classe | Arachnida |
Notes
[editar | editar còdic]- ↑ Els nivells obligatoris s'han marcat en fondo rosa
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Berg, Lindo R. (2 de març de 2007). Introductory Botany: Plants, People, and the Environment, 2 edició, Cengage Learning, p. 15. ISBN 9780534466695.
- ↑ Cindy J. Castelle & Jillian F. Banfield (2018). Major New Microbial Groups Expand Diversity and Alter our Understanding of the Tree of Life. Perspective. 172 (6): 1181-1197. doi:https://doi.org/10.1016/j.cell.2018.02.016.
- ↑ Valentine, 2004, p. 8.
- ↑ Generelle Morphologie der Organismen (vol. 1) (en de), Berlín, (Alemània): G. Reimer, pp. org/details/generellemorphol01haec/page/28 28-29.
- ↑ (2012) International Code of Nomenclature for algae, fungi, and plants (Melbourne Code), Adopted by the Eighteenth International Botanical Congress Melbourne, Austràlia, July 2011, electronic edició (en anglés), International Association for Plant Taxonomy.
- ↑ Naik, V.N. (1984). Taxonomia de les angiosperma, Tata McGraw-Hill, p. 27. ISBN 9780074517888.
- ↑ Collins AG, Valentine JW (2001). "Defining phyla: evolutionary pathways to metazoan body plans" [1] archivat en Wayback Machine.. Evol. Dev. 3: 432-442.
- ↑ Valentine, James W. (2004). On the Origin of Phyla, Chicago: University of Chicago Press, p. 7. ISBN 978-0-226-84548-7. «Les classificacions d'organismes en sistemes jeràrquics s'utilisaven en els sigles XVII i XVIII. Normalment, els organismes s'agrupaven segons les seues similituts morfològiques percebudes per aquells primers treballadors, i eixos grups s'agrupaven despuix segons les seues similituts, i aixina successivament, per a formar una jerarquia.»
- ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 Budd, G.E.. “Una reevaluació crítica del registre fòssil dels talls bilaterios”. Biological Reviews 75 (2): 253-295. PMID 10881389.
- ↑ Rouse G.W. (2001). “Un anàlisis cladístico de Siboglinidae Caullery, 1914 (Polychaeta, Annelida): anteriorment els phyla Pogonophora i Vestimentifera”. Zoological Journal of the Linnean Society 132 (1): 55-80.
- ↑ “Dicyemida and Orthonectida: Two Stories of Body Pla Simplification” . Frontiers in Genetics 10. doi:. PMID 31178892.
- ↑ Telford, Maximilian J.. “Orthonectids Llaure Highly Degenerate Annelid Worms” (anglés). Current Biology 28 (12): 1970–1974.i3. doi:. ISSN 0960-9822. PMID 29861137.
- ↑ Budd, G. E.. “Arthropod body-pla evolution in the Cambrian with an example from anomalocarid muscle”. Lethaia 31 (3): 197-210. doi:.
- ↑ “Wonderful strife: systematics, stem groups, and the phylogenetic signal of the Cambrian radiation” (2005). Paleobiology 31 (2 (Suppl)): 94-112.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Filo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.