Mons Hadley Delta
El Mons Hadley Delta (δ) és un massiç montanyós situat en la zona nort dels Montes Apenninus, una cordillera ubicada en l'hemisferi nort de la Lluna, adjacent a el Mare Imbrium. Té una altura de 3.6 km per damunt de les planures que s'estenen al nort i a l'oest de la montanya.
Al nort d'esta montanya es localisa la vall que va servir com a lloc d'aterrisage del Apolo 15. Al nordest d'esta vall se situa el Mons Hadley, un cim llaugerament més gran en una altura d'aproximadament 4.6 km. A l'oest d'estos cims apareix una clavill sinuosa denominada Rima Hadley.
Tots estos elements varen ser nomenats en memòria del matemàtic i astrònom britànic John Hadley (1682-1744).[1]
Els astronautes David Scott i James Irwin varen explorar el peu de la pendent nort del Mons Hadley Delta, a on varen arreplegar vàries mostres que despuix varen dur a la Terra. La Estació 2 es va situar prop de el cràter St. George, i les Estacions 6, 6A, i 7 estaven junt al cràter Spur, també pròxim a la montanya. En este últim lloc varen trobar la famosa "roca del Génesis" (mostra 15415), contenint un clasto d'anortosita que provablement pot formar part de la corfa llunar primigènia.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Mons Hadley Delta» (en inglés). Gazetteer of Planetary Nomenclature. Flagstaff: USGS Astrogeology Research Program.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Mons Hadley Delta» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.