Mont Ararat

Mont Ararat

El mont Ararat (Plantilla:Lang-hy; Plantilla:Lang-tr) és el pico més alt de Turquia, en 5137 m s. n. m., localisat en la part oriental del país, molt prop de la frontera en Iran i Armènia. Es tracta d'un volcà inactiu el cim del qual es troba coberta de neus perpètues.

El consens acadèmic verifica que les "montanyes de Ararat" del Llibre del Génesis es referixen específicament a este mont, el mont Ararat ha segut àmpliament acceptat en el judaisme, en el cristianisme i en l'islam com el lloc de descans del Arca de Noé.

Toponímia

El nom Ararat està relacionat en el nom d'Urartu (Ուրարտու en armeni), un dels primers regnes armenis (860 a. C.- 590 a. C.). En armeni cada u dels dos picos que componen el Ararat té un nom individual, es denomina mont Masis (Մասիս), al pico major, i Sis (Սիս), al menor. En turc, reben el nom de Büyük Ağrı (Ağrı el gran) i Küçük Ağrı (Ağrı el menut), respectivament. És el principal símbol d'identificació d'Armènia. Segons l'etimólogo turc-armeni Sevan Nişanyan, el seu nom turc, Ağrı Donağı, ve d'un antic llogaret, Ağori, a 2300 m sobre el mont que va desaparéixer en un llau en l'any 1840. Atres teories comunes parlen de Ağır Donağ (montanya pesada) i Iğri Donağ (montanya chueca o montanya curva).

Situació geogràfica

Archiu:CAPS 5 11584 583 582.jpg

El Ararat vist des d'Ereván, la capital d'Armènia

Està localisat en l'extrem est de Turquia, a 16 km a l'oest de la frontera d'Iran i a 32 km al sur de la frontera en Armènia. Esta montanya es considera una de les més singulars de la Terra per la seua àmplia base i la predominancia de la seua silueta en el paisage.

Un con més menut (3896 m s. n. m.), el mont Sis, s'eleva al surest del pico principal. Un replanell de lava s'estén entre els dos pináculos.