Anar al contingut

Mont Emei

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:峨眉山风景区 Mount Emei Scenic Area 07.jpg
Mont Emei

Emei (en chino, 峨眉; pinyin, Éméi Archivo de audio "Zh Emei ia.ogg" no encontrado) és una montanya situada en la província de Quatre Valls, en la zona de l'antic regne de Shu, en el suroest de China. És una de les quatre montanyes sagrades del budisme chinenc.

Toponímia

[editar | editar còdic]

El topònim Emei [/ə.méi/] es compon dels sinogramas I que significa 'imponent' i Mei que significa 'cella' . Degut a que al peu oriental del Mont Emei, hi ha dos montanyes; la Daye i la Ere, s'enfronten entre sí com a celles, se'ls crida Emei «celles imponents».

Una atra explicació és que Emei (峨眉 éméi) s'escriu com Emei (蛾眉 éméi) i significa 'cella d'arna',[1] els núvols de la montanya s'assemblen a un pentinat en cabell vert obscur, i les seues ales lluntanes semblen maquilladas, com una front delicada i celles fines, primes i llargues, com les d'una arna.

Archiu:Massive golden buddha on the sumit of Eimei Shan.jpg
Samantabadra,Mont Emei(Bodhimaṇḍa de Samantabadra), Quatre Valls

El protector de la montanya és Samantabhadra, cridat en idioma chinenc Puxian. En este mont es troba el primer temple budiste construït en China en el I.[2] Ací es troben també dèsset monasteris (no adscrits al budisme tibetà) construïts durant el periodo de la dinastia Qing. La majoria d'ells es troben prop del cim.

Arquitectura

[editar | editar còdic]

Estos cenobios mostren un estil arquitectònic flexible que s'adapta a l'orografia del terreny.

Alguns, com les sales del Monasteri d'Ofrena Nacional (en chino simplificado, 报国寺; en chino tradicional, 報國寺; pinyin, bào guó sì), estan construïts sobre terrats de nivells distints; uns atres, incloent les estructures del Monasteri de Tro (雷音寺, léi iīn sìP), estan construïts sobre alts pilars. Ací es modifiquen els plans dels primitius monasteris budistes per a conseguir aprofitar al màxim l'escenari natural.

Els Edificis de Sílabes Nítides (en chino simplificado, 清音阁; en chino tradicional, 清音閣; pinyin, Qīng iīn gē) es troben en una estreta llengua de terra situada entre el riu blanc i el riu negre.

Archiu:Giant Buddha. caps block 0
Gran Buda del Monte Alegria, Mont Emei, Quatre Valls

El cim es troba a sovint coberta per boira. Quan les condicions meteorològiques són favorables, a voltes es pot observar la llum de buda, un fenomen de refracció que es produïx sobre els núvols. Antigament, numerosos peregrins es llançaven al buit davant la visió d'este fenomen, creent que Buda els estava cridant.

El mont Emei va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco en 1996.[2]

Arts marcials

[editar | editar còdic]

Alguns documents dels sigles XVI i XVII fan referència a la pràctica d'arts marcials en els monasteris del mont Emei[3] sent les primeres referències a un monasteri shaolin en el que es practica este tipo d'art.[4]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. (1999) Spectacular China, Cologne: Könemann, p. 98. ISBN 9783829010771.
  2. 2,0 2,1 UNESCO
  3. Zhāng Kǒngzhāo, Boxing Classic: Essential Boxing Methods, 1784
  4. Henning, Stanley E. "Acadèmia Encounters the Chinese Martial Arts". China Review International 6 (2): 319–332. ISSN 1069-5834


Referències

[editar | editar còdic]