Mont Fitz Roy
El Cerro Chaltén és una montanya de 3405 m s. n. m. ubicada a l'orient del camp de gèl Patagónico Sur en la frontera entre Argentina i Chile, sent una important fita límitrofe binacional des de 1898.[1][2][3][4][5][6][7][8][9][10][11] Es troba en la Patagonia, prop de la vila argentina d'El Chaltén. El grup montanyós al com pertany conforma un dels grans nunataks del camp de gèl patagónico sur.[12]
Pocs quilómetros al sur d'esta montanya s'inicia l'última àrea fronteriça no definida entre abdós països (fòra de la Antàrtida), que aplega fins al cerro Murallón, el qual es troba cap al sur (vejau: litigi del camp de gèl patagónico sur). Es troba ubicat dins de dos parcs nacionals: Bernardo O'Higgins en el seu costat chilé i el parc Els Glaciars en contra seua part argentina. Este cim oferix un espectàcul imponent en aguaitar les seues crestes i arestes entre glaciars i núvols; i en certs moments del dia pren sorprenents colorits segons l'allumenament del sol.
L'accés al costat chilé pot efectuar-se des de Vila O'Higgins, creuant des de nort a sur el llac O'Higgins/Sant Martín, fins a Tinença de Carabineros “Hernán Merino Correja” en Candelario Mancilla, proseguint pel Camp de Gèl Patagónico Sur cap al sur entrant en el parc nacional Bernardo O'Higgins.[1]
Al costat argentí es pot accedir des de la localitat El Chaltén, la qual du el seu nom en honor al mont, en direcció oest per la Ruta 40, entrant en el parc nacional Els Glaciars.
Història
[editar | editar còdic]El descobriment del Fitz Roy pels europeus provablement es remonta a 1782, quan Antonio de Biedma i Narváez va alcançar el llac Viedma, ubicat al surest.[13]
Despuix de la firma del tractat de 1881 entre Argentina i Chile, el llímit en la zona va ser definit en 1898 pels pèrits encarregats de demarcar, Francisco Pascasio Moreno d'Argentina i Diego Fancs Arana de Chile. El Fitz Roy va ser declarat una fita fronteriça.[14] Els pèrits no varen tindre diferències en la zona entre el mont Fitz Roy i el cerro Stokes a diferència dels atres territoris que varen ser somesos a arbitrage en el laudo de 1902. Es va definir el llímit sobre les següents fites montanyoses i la seua continuïtat natural: Fitz Roy, Torre, Huemul, Campana, Agassiz, Heim, Maig i Stokes (Cervantes).[3][15][16][17]
El 24 de maig de 2000 la província de Santa Creu ho va declarar monument natural Cerro Chaltén per mig de la sanció de la llei N.º 2550.[18]
El 27 de febrer de 2014 la Corporació Nacional Forestal de Chile va crear el Lloc Natural Cordillera del Chaltén dins del parc nacional Bernardo O'Higgins per mig de la Resolució N.º 74 comprenent el costat chilé del cerro i la cordillera aledaño.[19]
Dificultat deportiva
[editar | editar còdic]A pesar de tindre una altitut promig (no aplega a la mitat de la dels jagants dels Vages) la montanya té la reputació de ser de "dificultat extrema": presenta enormes extensions de lajas casi verticals, polides i esvaroses sobre les que baten constantment vents d'enorme força, requerint màxima perícia tècnica per part de l'escalador.
El clima en la regió és excepcionalment inclemente i inestable. La zona aledaño, encara que de difícil accés, ha millorat el seu accés en el desenroll de les poblacions d'El Chaltén i El Calafate en Argentina i Candelario Mancilla i Vila O'Higgins en Chile, tenint esta última i El Calafate sengles aeroports internacionals. La pujada de la montanya, no obstant, seguix sent extremadament difícil i és competència exclusiva dels escaladors en molta experiència, per les nevades, els vents i els canvis repentins de la situació meteorològica.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 «Monte Fitz Roy - Difrol.cl». Archivat des d'el original, el 24 d'agost de 2018. Consultat el 21 de maig de 2016.
- ↑ «a-precisar-el-recorregut-del-llimite-des de-el-mont-fitz-roy-fins a-el-cerro-daudet.html Acorde per a precisar el recorregut del Llímit des del Mont Fitz Roy fins al Cerro Daudet - Difrol.cl». Archivat des d'el a-precisar-el-recorregut-del-llimite-des de-el-mont-fitz-roy-fins a-el-cerro-daudet.html original, el 31 de maig de 2016.
- ↑ 3,0 3,1 (1902) Frontera Argentí-Chilena - Volum II, pp. 905-911.
- ↑ «Tractat de Llímits Argentina-Chile de 1881».
- ↑ «Protocol de llímits entre Chile i Argentina 1893».
- ↑ «Tractat General d'Arbitrage entre Chile i Argentina de 1902».
- ↑ «Monte Fitz Roy - AndesHandbook».
- ↑ «La montanya que sembla tirar fum, en la Patagonia - 101 Llocs increibles». Archivat des d'el original, el 31 de maig de 2016. Consultat el 17 de maig de 2016.
- ↑ «La Silueta del Fitz Roy - InterPatagonia».
- ↑ «Les Cares del Mont Fitz Roy - La Revista del Dumenge». Archivat des d'el original, el 9 de juny de 2016. Consultat el 17 de maig de 2016.
- ↑ «a-el-iconico-mont-fitz-roy Creua els vages patagónicos a peu cap a l'icònic Mont Fitz Roy - Patagonia per Descobrir». Archivat des d'el a-el-iconico-mont-fitz-roy original, el 11 de juny de 2016. Consultat el 17 de maig de 2016.
- ↑ "Fitz Roy (cerro)." Microsoft® Student 2008 [DVD]. Microsoft Corporation, 2007.
- ↑ «Quaderns Patagónicos». Archivat des d'el original, el 3 de març de 2016. Consultat el 21 de novembre de 2010.
- ↑ «CAMPOS DE HIELO SUR. UNA CONTROVERSIA PENDIENTE DE LÍMITES ENTRE ARGENTINA I CHILE». Universitat de la Serena. Archivat des d'el original, el 31 de decembre de 2022. Consultat el 31 de decembre de 2022.
- ↑ (2025) El llímit internacional en Camp de Gèl Patagónico Sur. ISBN 978-956-4238-97-5.
- ↑ (1902) Arbitrage de Llimites entre Chile i la Republica Arjentina - Esposicion Chilena - Tom IV, Pariu, pp. 1469-1484.
- ↑ (1898) La Cuestion de Llimites entre Chile i la Republica Arjentina, Santiago de Chile.
- ↑ Llei n.° 2550
- ↑ «RESOLUCIÓN Nº:74/2014». CONAF. Consultat el 1 de febrer de 2023.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Monte Fitz Roy» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.