Camp de gèl patagónico sur

Archiu:ISS-38 Southern Patagonian Ice Field.jpg

Camp de gèl patagónico sur

El camp de gèl patagónico sur és una gran extensió de gèls continentals (la tercera més extensa del món despuix de les de l'Antàrtida i Groenlàndia; la major de totes les de caràcter continental no polar i en accés terrestre), situada en els Vages patagónicos, en la frontera entre Argentina i Chile. També és denominat gèl continental patagónico en Argentina i camp de gèl sur en Chile, per a diferenciar-ho del camp de gèl nort.

S'estén de nort a sur a lo llarc de 350 km, des dels 48° 20′ S fins als 51° 30′ S. Té una extensió de 16 800 km², dels quals 14.200 km² pertanyen a Chile i 2.600 km² pertanyen a Argentina, fent la prevenció que els llímits fronteriços d'un sector precís i acotat del camp ("Secció B") encara es troben pendents de demarcació de comú acort per abdós països en virtut del «acort entre la República de Chile i la República Argentina per a precisar el recorregut del llímit des del Mont Fitz-Roy fins al Cerro Daudet», subscrit en Buenos Aires, Argentina, el 16 de novembre de 1998.

Del camp de gèl es desprenen un total de 49 glaciars, entre els que es troben els glaciars Upsala (902 km²), Viedma (978 km²) (CHL / ARG), Pèrit Moreno (258 km²) en Argentina; i en particular administració de Chile Jorge Montt, Pío XI (el major del hemisferi Sur fora de l'Antàrtida, en 1265 km²), O'Higgins, Bernardo, Tyndall, i Grey.

Gran part de la seua extensió es troba protegida en formar part de diferents parcs nacionals: els de Bernardo O'Higgins i Torres del Paine en Chile i el d'Els Glaciars en Argentina.

En 1980, Chile va planificar la Ruta 8 com un tram de la Carretera Austral a l'oest del camp de gèl, la qual no s'ha construït.

El Circ dels Altars és un important lloc de senderisme en el camp de gèl.

Conques hidrogràfiques

El derretimiento dels gèls i neus del costat este nort entreguen les seues aigües a la conca del ric Pasqua. Esta conca inclou al Llac O'Higgins (vore mapa de la conca 117-B). En la part este mija o central, les aigües fluïxen, despuix de travessar territori chilé, en els llac argentins. En la vora surest del camp de gèl, els derretimientos fluïxen en les conques costeres entre sen Andrew, riu Hollemberg i illes a l'orient que inclouen la conca del riu Serrano que inclou a la seua volta al parc nacional Torres del Paine, un dels parcs més visitats de Chile.

Pel costat oest desaguan en el canal Pitt, el canal Wide i el canal Messier. Estos escurrimientos estan inclosos en el ítem 120 de l'inventari de conques de Chile (vore mapa de la conca 120-B). Més al sur i seguint per l'oest, els derretimientos es descarreguen en els fiorts del costat oest del canal Sarmiento de Gamboa (vore mapa de la conca 122-B).

Història

El camp de gèl sur va formar, en temps prehispánicos, part dels lindes de l'ocupació del poble canoero kaweskar (alacalufe), per l'oest, i els nómades pampeanos aonikenk (tehuelches), per l'est. Abdós ètnia varen donar a eixe paisage de gèl un lloc predominant dins de les seues cosmovisión.

Els tehuelches creïen que el seu héroe cultural, Elal, el introductor de la humanitat en la Patagonia oriental, havia segut criat pel cisne en el sagrat Monte Chaltén (Fitz Roy), un dels llímits i fites paisagístiques principals dels gèls continentals, desnugant, en baixar les ales, la fúria vengativa dels germans Shie (la neu) i Kosheske (la fredor), els qui també varen convocar a l'assessine vent gelat, Maip. Elal els va derrotar inventant el fòc en l'ala, en fer chocar dos pedres, en lo que els seus enemics –la neu, el gèl i el vent gelat– varen retrocedir als seus propis dominis, deixant espai per al sorgiment de la vida, encara que des de llavors varen quedar enemistados en els hòmens i animals.

Exploració occidental

Descobriment europeu

El 4 de decembre de 1557 la tripulació del buc Sant Luis, baix el mando de Juan Ladrillero, enviat a reconéixer la zona pel governador de Chile García Hurtado de Mendoza, va anar el primer grup europeu en avistar un glaciar que es desprenia d'este camp de gèl. La troballa hauria ocorregut en internar-se l'embarcació en esta latitut per un dels numerosos fiorts de la Patagonia occidental, l'actual sen Eyre. En la mateixa travessia Ladrillero va tornar a aventurar-se per diversos atres canals, tornant a trobar-se en tres ocasions més en els glaciars dels gèls continentals, que va denominar "Serra Nevada".

XIX

<mapframe width=300 height=300 zoom=7 latitude=-50.031 longitude=-73.3229> [

 {
   "type": "ExternalData",
   "service": "page",
   "title": "Historical boundary in the Southern Patagonian Isse Field of 1898.map"
 },
 {
   "type": "ExternalData",
   "service": "geopoint",
   "ids": "Q215138",
   "properties": {
     "marker-color": "#FF0000",
     "marker-symbol": "triangle",
     "title": "Monte Fitz Roy/Chaltén"

}

 },
 {
   "type": "ExternalData",
   "service": "geopoint",
   "ids": "Q21840518",
   "properties": {
     "marker-color": "#FF0000",
     "marker-symbol": "triangle",
     "title": "Cerro Huemul"

}

 },
 {
   "type": "ExternalData",
   "service": "geopoint",
   "ids": "Q21843875",
   "properties": {
     "marker-color": "#FF0000",
     "marker-symbol": "triangle",
     "title": "Cerro Campana"

}

 },
 {
   "type": "ExternalData",
   "service": "geopoint",
   "ids": "Q16490727",
   "properties": {
     "marker-color": "#FF0000",
     "marker-symbol": "triangle",
     "title": "Cerro Agassiz"

}

 },
 {
   "type": "ExternalData",
   "service": "geopoint",
   "ids": "Q113687685",
   "properties": {
     "marker-color": "#FF0000",
     "marker-symbol": "triangle",
     "title": "Cerro Heim"

}

 },
 {
   "type": "ExternalData",
   "service": "geopoint",
   "ids": "Q21837165",
   "properties": {
     "marker-color": "#FF0000",
     "marker-symbol": "triangle",
     "title": "Cerro Maig"

}

 },
 {
   "type": "ExternalData",
   "service": "geopoint",
   "ids": "Q21844490",
   "properties": {
     "marker-color": "#FF0000",
     "marker-symbol": "triangle",
     "title": "Cerro Cervantes/Stokes"
   }
 }

] </mapframe>

El llímit en el camp de gèl Patagónico Sur va ser definit en 1898 pels pèrits Francisco Pascasio Moreno d'Argentina i Diego Fancs Arana de Chile. Estos no varen tindre diferències en la zona entre el mont Fitz Roy i el cerro Stokes a diferència dels atres territoris que varen ser somesos a arbitrage en el laudo de 1902. Es va definir el llímit sobre les següents fites montanyoses i la seua continuïtat natural: Fitz Roy, Torre, Huemul, Campana, Agassiz, Heim, Maig i Stokes (actual Cervantes). En 1914 el cordonera Mariano Moreno va ser visitat per una expedició i batejat com a tal, no obstant, Francisco Pascasio Moreno ya coneixia de la seua existència.

XX

<mapframe width=300 height=300 zoom=7 latitude=-50.031 longitude=-73.3229> [

 {
   "type": "ExternalData",
   "service": "page",
   "title": "Southern Patagonian Isse Field dispute.map"

 }

] </mapframe> Els camps de gèl varen ser estudiats per primera volta en 1943 després d'investigacions aerofotogramétricas realisades per l'aviació militar nortamericana a petició del govern chilé. Posteriorment es varen realisar algunes expedicions; sent dirigides, principalment, per Federico Reichert i Alberto María de Agostini.

En febrer de 1952 es va realisar la «Expedició argentina al Gèl Continental», que va conseguir el primer creuament este-oest a través de Pas Marconi i fins al fiort Exmouth. Vists els resultats d'esta expedició, el 23 de maig de 1952 es va fundar l'Institut Argentí de Gèl Continental, que instalaria després una ret de 14 refugis i realisaria el primer inventari de glaciars. Va dirigir l'expedició a solicitut del president J.D. Perón,el tinent coronel Emiliano Horta, en el respal i guia de l'alpiniste ítalo-argentí Folco Dore Altan, qui coneixia la Patagonia Austral més que ningú en eixos anys.

En l'estiu de 1960-1961 es va realisar la «Expedició chilena-britànica al Gèl Patagónico Sur», creuant parcialment en forma llongitudinal el camp de gèl des del fiort Calén fins al braç nort del llac Argentí.

En 1993, un grup espanyol/argentí, format per Carlos Tamayo, Sebastián de la Creu, Antonio Travat, José Bedia, Antonio Peregruezo i Sebastián Álvaro, va realisar una travessia nort-sur en el camp de gèl Sur, sortejant la falla Richter per mig de l'us d'un helicòpter i eixint en el glaciar Tyndall, fets mostrats en un documental de la série: «A tall de lo Impossible».

Durant els mesos d'octubre de 1998 a giner de 1999, es va desenrollar el primer creuament llongitudinal complet, els integrants, quatre chilens: Pablo Besser, José Pedro Montt, Maurici Rojas i Rodrigo Fica. El primer d'ells va plasmar l'experiència en un lloc web. En canvi, l'últim membre del grup va retratar lo succeït durant els dies previs i els 98 dies que va durar l'expedició en un llibre titulat Baixe la marca de l'ira.

En l'any 2003 el noruec Boerge Ousland i el suís Thomas Ulrich realisen una travessia nort sur, sense abastiment i utilisant vés-les para traccionar els trineus, superen la falla Richter i ixen del gèl en el sector del glaciar Pingo.

En l'any 2002 es va efectuar una expedició des del cerro Murallón fins al cerro Daudet, realisada per l'Escola de Montanya de l'Eixèrcit de Chile, recorrent 60 km de terrenys coberts d'ininterromputs glaciars. Des d'eixe mateix any el govern de Chile va establir el «refugi Eduardo García Soto» (en honor a un dels pioners en l'investigació i exploració d'esta zona) ubicat en el cerro Gorra Blanca, per a recolzar les activitats científiques que realisa en la zona.