Anar al contingut

Circ dels Altars

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Circ dels Altars

El Circ dels Altars és un glaciar de circ en els Vages patagónicos, situada en el camp de gèl patagónico sur, en a on es pot divisar el cerro Torre i el mont Fitz Roy des dels seus costats occidentals. Es troba dins de la zona no demarcada entre Chile i Argentina estant reconeguda la frontera en la zona nort del lloc, asegurandosele a Chile sobirania sobre el lloc i un pas al mont Fitz Roy.[1][2]

Archiu:Circ dels Altars, Mont Fitz Roy, Cerro Torre i Cordonera Adela.jpg
Mapa de la zona en el llímit actualment definit per abdós països.

Es troba dins del parc nacional Bernardo O'Higgins en la regió de Magallanes i de l'Antàrtica Chilena[3] i en la part argentina (en disputa) en el parc nacional Els Glaciars en la província de Santa Creu.

Els recorreguts al lloc es fan des de la localitat argentina d'El Chaltén, passant pel pas fronteriç Marconi fins a aplegar al lloc. També s'oferixen recorreguts des de la localitat chilena de Vila O'Higgins.[4]

A l'est del cordonera Torre es troba el Lloc Natural Cordillera del Chaltén el qual és part del parc nacional Bernardo O'Higgins.

En 2021 Argentina va reclamar a Chile per l'instalació d'un domo per part de CONAF (organisme estatal chilé) en el lloc.[5]

Montanyes

[editar | editar còdic]

Formen part de l'escenografia del lloc les següents montanyes:

Llímit internacional

[editar | editar còdic]

El llímit argentí-chilé en la zona va ser definit en el fallo arbitral de 1994 relatiu a estany del Desert[6] el qual passa al nort del Circ dels Altars, establint-ho com a part de l'únic pas chilé cap al mont Fitz Roy. El llímit des del sur del mont Fitz Roy fins a una zona intermija cap a la cordonera del cerro Torre a l'oest va ser establit en la secció B del acort de 1998 relatiu al camp de gèl patagónico sur estant els punts A i B en coordenades exactes.[1] El mateix acort va establir una zona que va quedar pendent de demarcació dins de la qual es troba el lloc.


La cartografia argentina prèvia a l'acort de 1998 i actualment en us en tal país reclama el sur del Circ dels Altars com a argentí, deixant la partix nort en Chile.

En canvi, en la cartografia prèvia a l'acort de 1998 de Chile es reclama la totalitat del lloc, estant el llímit internacional en la cordonera Adela fins a la part que va cap al Fitz Roy.

En l'acta de l'1 d'octubre de 1898 el pèrit chilé, Diego Fancs Arana i l'argentí Francisco Pascasio Moreno varen estar d'acort en la definició del llímit en la zona del camp de gèl patagónico sur, la qual es va definir sobre les següents fites montanyoses i la seua continuïtat natural: Fitz Roy, Torre, Huemul, Campana, Agassiz, Heim, Maig i Stokes.[7][8][9] El Circ dels Altars es troba a l'oest de tal llínea definida per abdós pèrits, sent considerat com a territori chilé d'acort al traçat.[7]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 «"Acort entre la República de Chile i la República Argentina per a precisar el recorregut del llímit des del Mont Fitz-Roy fins al Cerro Daudet"».
  2. «Mapa mostrant el llímit entre Chile i Argentina (parcialment indefinit)». Consultat el 2 de març de 2016.
  3. «CONAF alvança en el desenroll i presència en Camp de Gèl Sur». CONAF. Consultat el 10 de maig de 2020.
  4. «Empresa regional busca obrir inèdita ruta de turisme per Campos de Gèl». CORFO. Consultat el 10 de maig de 2020.
  5. «¿Nou conflicte en Chile? Un domo de montanya en els Gèls Continentals amenaça en renovar tensions». La Nació. Consultat el 1 de febrer de 2023.
  6. «The Estany del Desert case» (en en). Jusmundi. Consultat el 2 de febrer de 2023.
  7. 7,0 7,1 (1902) Frontera Argentí-Chilena - Volum II, pp. 905-911.
  8. (1902) Arbitrage de Llimites entre Chile i la Republica Arjentina - Esposicion Chilena - Tom IV, Pariu, pp. 1469-1484.
  9. (1898) La Cuestion de Llimites entre Chile i la Republica Arjentina, Santiago de Chile.