Anar al contingut

Mont Ross

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Mont Ross
Image Satèlit d'una part del archipèlec dels Kerguelen en el mont Ross (taca blanca a la dreta), el glaciar Cook (taca blanca a esquerra) i la península Rallier del Baty (a l'esquerra).

El mont Ross és un volcà, punt culminant del archipèlec dels Kerguelen i de la gran Terra, en l'Oceà Índic, en 1850 m d'altitut.

Toponímia

[editar | editar còdic]

Batejat « mont Ross » per l'expedició del HMS Challenger en 1874 en homenage a l'explorador polar sir James Clark Ross (1800-1862) que va visitar l'archipèlec en 1840, l'us ha donat després el nom de Gran Ross i de Petit Ross a esta montanya molt propenca de la costa i que les balleneros de el XIX malnomenaven «mont Fourchu» i «pic Enneigé», (en inglés: Forked Mount, Snowy Peak).

Geografia

[editar | editar còdic]

El mont Ross és una montanya escarpada, coberta en part de glaciars i de difícil d'accés. Ubicat sobre la península Gallieni en el Sur de Gran Terra, presenta una cim doble en el Gran Ross, el més elevat, i el Petit Ross culminant a 1721 m d'altitut. Estos dos cims constituïxen el vorell occidental d'una caldera oberta a cavall cap a l'est. En esta caldera a on naix el glaciar Buffon es troben dos menuts cims, el pico del Cratère i l'pitón Central. Les cares meridionals i occidentals de la montanya se sumergixen cap a Oceà Índic mentres que la caldera dona cara cap a l'est als monts Andrée Aubert de la Rüe i que la cara septentrional està enllaçada a les demés cims de la península Gallieni.


Referències

[editar | editar còdic]