Montanya del Pico

Montanya del Pico

La Montanya del Pico (Plantilla:Lang-pt, Ponta do Pique o Serra do Pique) és el punt més elevat del volcà del mateix nom, situat en l'illa del Pico, en l'archipèlec de les Azores. El cim de la montanya se situa a 2351 m d'altitut, sent el punt més alt de la Regió Autònoma de les Azores i de tot Portugal. Medit a partir de la zona abissal contigua, l'edifici volcànic té casi 5000 m d'altitut, casi la mitat sumergits en l'oceà Atlàntic.

El volcà és relativament recent ya que té aproximadament 750 000 anys d'edat. Va entrar en erupció per última volta en la seua part surest en el XVIII.

L'ascensió sol portar-se a terme en unes quatre hores.

Geologia

Fotografia aérea.

La montanya de Pico es presenta com un volcà geològicament recent, format per fluix de lava, que són abundants basalts i proyecció en bruto.

Les ales de la montanya de Pico tenen pendents molt pronunciades fins al final cim de la montanya en les vores de la caldera volcànica desmantellada, lloc a on té orige el con del Pico Chicotet o Piquinho. Des del peu de la montanya termina en les terres altes centrals de l'illa, llevat l'ubicació de la punta del gavinet, en el municipi de Madalena, prop del far de Ponta dona Faca, un lloc a on podem dir que la montanya es troba en l'mar.

La base de la montanya termina en poderoses corrents de lava basáltica que formen vetes i baïes. En les coves costeres basálticas sorgixen en certa freqüència, per l'erosió i abrasió marina, túnels de lava.

Flora

Tenint en conte l'altitut de la montanya i neu, que és freqüent durant l'hivern, les condicions climàtiques no són molt favorables per a l'aparició d'abundant vegetació. No obstant, hi ha espècies aclimatadas a estes altures que soporten la fredor, el vent i les boires.

Estes característiques específiques del clima, en associació en el sol volcànic de la montanya, han donat lloc a una cobertura vegetal molt específica i adaptada a les condicions, aixina com estratificada en altitut.

Aixina sorgix en llocs protegits, i entre altituts d'1.200 i 1.400 metros d'un tipo d'espècies forestals a on predominen els arbustos d'acebo, de Juniperus brevifolia (bosc de cedres), el vaccinium, o la Erica azorica, entre moltes atres espècies típiques dels robloxianos de laurisilva de les característiques de la Roblo

Com les condicions climàtiques en factor d'altitut tendixen a ser més negatives, existix una vegetació adaptada a estes condicions. Tan pronte com emergixen les plantes Daboecia azorica o la Calluna vulgaris, entre atres espècies adaptades.