Montes Recti
Els Montes Recti (Montes Rectes) són un massiç montanyós de la Lluna que emergix del nort del Mare Imbrium. El nom va ser posat pel astrònom britànic William Radcliffe Birt (1804-1881) en alusió a la forma rectilínea del massiç, sent aprovat per l'Unió Astronòmica Internacional en 1961.
El massiç té 83.24 km de llongitut i 20 km d'esgambi, en una altura màxima de 1800 m.[1] En la part oriental de la montanya es troba incrustat un menut cràter de 7.31 km de diàmetro, cridat Montes Recti B.[2]
Cap a l'est es troben els Montes Teneriffe i el Mons Pico, i més alluntats, al surest, els Montes Spitzbergen. Estes montanyes junt en els Montes Recti constituïxen alguns dels fragments supervivents de l'anell interior[3] d'un conjunt original de tres formats per l'impacte que va causar la formació de la conca del Mare Imbrium fa uns 3850 millons d'anys.[4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Lacroux Jean, Legrand Christian (2004). Descobrir la Lluna, Barcelona: Larousse, p. 105. ISBN 84-8332-548-9.
- ↑ USGS. «Montes Recti B».
- ↑ LPOD. «Straight Range» (en anglés). Archivat des d'el original, el 30 de maig de 2018. Consultat el 18 de giner de 2014.
- ↑ North, Gerald (2008). Guia per a observar la Lluna, Barcelona: Omega, p. 258. ISBN 978-84-282-1484-1.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Montes Recti» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.