Anar al contingut

Montes Rook

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Mare Orientale (Lunar Orbiter 4).png
Montes Rook

Els Montes Rook són una cordillera en forma d'anell situada a través del llim occidental de la Lluna, creuant-ho cap a la cara amagada. Cenyix completament al Mare Orientale, i forma part d'una conca d'impacte massiva. Esta successió de montanyes està rodejada a la seua volta per una segona cadena montanyosa anular (concèntrica i de major diàmetro): els Montes Cordillera, separats dels Montes Rook per una abrupta planura també en forma d'anell.

Els Montes Rook són de fet aixina mateix una formació de doble anell, a voltes dividit com Rook exterior i Rook interior. Les seccions de pas entre estos dos subsistema contenen valls llargues reblides "in situ" en llava basáltica, formant menuts maria. Un d'ells, situat en la part nort-oriental de la cordillera es denomina Lacus Veris.

Les coordenades selenográficas del centre de l'anell són 20.6° S, 82.5° W; i el seu diàmetro és de 682 km. La cordillera deu el seu nom al astrònom britànic Lawrence Rooke. Donada la seua ubicació, la cordillera pot ser vista des de la Terra, encara que sense massa detall. Aixina i tot, una vista parcial de la cordillera pot obtindre's proyectant sobre la superfície d'un globo blanc una image presa des de la Terra. Aixina és com William K. Hartmann i Gerard Kuiper varen descobrir la forma d'anell dels Montes Rook al començament de la década de 1960.[1][2]

Numerosos cràters en nom es troben embebidos dins dels Montes Rook. Prop de la vora exterior suroest apareixen els cràters Nicholson i Pettit. Kopff es localisa en la vora interior oriental, i Maunder en el costat nort interior. Els cràters més menuts inclouen a Lallemand al nordest, Shuleykin al sur, i Fryxell en l'oest. Fòra de la vista des de la Terra, inclús durant libraciones favorables, es troben els cràters Lowell al noroest, i Golitsyn a l'oest-suroest.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Multi-ring Impact Basins on the Moon, Planetary Science Institute, retrieved 4-12-2016.
  2. Hartmann, W. K. and G. P. Kuiper, 1962.