Monuments megalítics de Alcalar
Els monuments megalítics de Alcalar (Plantilla:Lang-pt) són un grup de tombes funeràries que comprenen una necròpolis calcolítica, ubicada en la parròquia civil de Mexilhoeira Gran, municipi de Portimão, en Portugal.
Història
[editar | editar còdic]Durant el 3er mileni aC, un tram de 10 hectàrees de terreny, ubicat al final d'una part del ric Torre que abans era navegable, es va convertir en el centre de l'assentament. Va ser construït en un tossal a lo llarc de la franja costera de pedra calcàrea de l'Algarve, en lo que es va conéixer com l'assentament de Alcalar, a aproximadament 5 km de Mexilhoeira gran. És provable que el grup megalític pel que es coneix a esta àrea es construïra entre el 2000 i el 1600 aC, en l'apogeu del periodo Calcolítico.[1][2]
Es varen construir al voltant de 18 tombes megalítiques diferents en els tossals circumdants, formant una necròpolis utilisant diverses tècniques de construcció a lo llarc del temps.[1]
En 1975, l'Estat va adquirir parcialment el tholos.[2] A l'any següent, es va construir una prop per a protegir el lloc.[2]
En 1982, l'Estat va adquirir la casa rural anomenada Courela dones Mines i va completar les reparacions de la prop al voltant del lloc.[2]
Durant la década dels 90, es va mamprendre l'excavació dels subsol del monument i la pedra calcàrea del Mont de Canelles, lo que va donar com resultat el descobriment de que l'espai s'usava com osario, a on es completaven varis rituals, principalment en el lloc dels morts enterrats en posició fetal.[2] Estes investigacions varen culminar en la llei de 8 d'abril de 199 de la Vicepresidència de el IPPAR, ampliant l'àrea de protecció.[2]
El 23 d'octubre de 1998, baix els auspicis del Programa de Salvaguarda i Valorisació del Conjunt Préhistórico de Alcalar, mandat de 18 364/98, (publicat en el Diário dona República, Série 2, 245), l'Estat va procedir a expropiar els edificis rurals en la parròquia civil de Mexilhoeira Gran (baix l'artícul 160, secció J).[2] Açò va ser seguit el 7 de maig de 1999, baix el mateix programa, baix el decret 9109/99 (publicat en Diário dona República, Série 2, 106), de l'adquisició de la casa rural Courela dones Mines, baix l'artícul 161, secció J, per a Un centre d'interpretació, dissenyat per João Santa-Rita. En 1998, el IPPAR va participar en els treballs per a restaurar el túmulo, proporcionant accés a la galeria de tholos. 7, la recomposició dels megalits, el drenage dels espais i la protecció adequada, que ademés varen implicar l'estudi geotectónico del lloc.[2]
En octubre de 2000, es va inaugurar el Centre d'Acompanyament i Interpretació dels Monuments construït per el IPPAR, baix el Programa de Salvaguarda i Valorisació del Conjunt Pré-històric de Alcalar .[2]
El 25 d'agost de 2008, el DRCAlgarve, va propondre l'extensió de la zona de protecció per als monuments.[2] Açò va ser recolzat, el 3 de març de 2009, pel consell consultiu d'IGESPAR per a l'ampliació de la zona de classificació.[2]
El centre d'interpretació es va transferir, l'1 de març de 2012, de l'administració de la Direção Regional de Cultura de l'Algarve (DCRAlg) a una associació en el govern municipal de Portimão, convertint-se en el núcleu del museu local: per lo tant, es va tancar per a la construcció i rehabilitació.[2] Abdós entitats varen participar en obres públiques per a millorar la viabilitat turística del lloc entre l'1 i el 24 de març de 2012; les excavacions arqueològiques es varen ampliar per a consolidar també els monuments, en particular el Tholos 7, i realisar un anàlisis geofísico del monument 15.[1]
Arquitectura
[editar | editar còdic]
El lloc està ubicat en un tossal, en condicions naturals que permeten el seu defensa.
L'àrea està poblada per una necròpolis de varis túmulos funeraris rectangulars i tholos (en cambres i corredors). Alguns inclouen cúpules falses i casetes laterals, en vàries tècniques arquitectòniques empleades en la seua construcció.
Pel seu caràcter monumental, Tholos 7 (que es va construir en el tercer mileni) constituïx un centre històric i cultural innegable del lloc, inclosa la cantitat d'artefactes descoberts.[1] La tomba del mojón de la colmena, està construïda a partir d'un montícul de pedres al voltant d'un tholos, en un passadiç subjacent i una cambra abovedada (o cripta).[1] La seua base consistix en esquisto i es duplica en una paret que rodeja l'estructura, formant un camí.[1] El seu diàmetro és de 27 m, en una entrada orientada a l'est situada en el centre. L'accés a la cambra principal es realisa a través del corredor orientat cap a l'est, cobert per grans blocs de pedra calcàrea que s'orienten per a dirigir l'accés a la cripta. Este espai està cobert per una llosa de pedra calcàrea, i es troba en el centre geomètric de la tomba.[1]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]Notes
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 Martins. IGESPAR (ed.): «Archaeological Circuits in Alentejo and Algarve» (en pt). IGESPAR-Institut de Gestão do Património Arquitectònic i Arqueològic. Archivat des d'el original, el 20 de març de 2014. Consultat el 28 de juny de 2012.
- ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 Net. SIPA (ed.): «Monuments de Alcalar/Conjunt Pré-històric de Alcalar/Povoado Calcolítico de Alcalar/Necrópole Megalítica de Alcalar (n.PT050811020001)» (en pt). SIPA–Sistema de Informação para o Património Arquitectònic. Consultat el 28 de juny de 2012.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Monumentos megalíticos de Alcalar» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.