Anar al contingut

Mordedura de serp

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Mordedura de serp

Que una persona reba una mordedura en les dents o claus d'una serp pot ocasionar lesió i, a voltes, enverinament ofídico (denominat ofidisme).

El tipo de dentició que presenta l'espècie de serp determina si la mateixa és o no venenosa, la qual cosa és producte d'una adaptació evolutiva.

Encara que la majoria de les espècies de serps no són venenoses i generalment maten als seus assuts per constricció en lloc d'utilisar verí, es poden trobar serps venenoses en tots els continents, llevat l'Antàrtida.[1] Les serps en freqüència mosseguen a la seua presa com un método de caça, pero també poden mossegar com a defensa contra els depredadors.

Ya que l'aspecte físic de les serps venenoses pot variar, no existix forma pràctica d'identificar estes espècies i evaluar si es deu buscar atenció mèdica professional.[2][3] La recomanació és informar-se si s'habita o passeja per una zona en presència d'ofidis, per a conéixer les precaucions a prendre i les accions a tindre en conte en cas d'accident ofídico. Les indicacions de primers auxilis (sobretot en casos de ofidisme) depenen de les espècies que habiten en la regió, ya que els tractaments eficaços per a les mordeduras infligidas per algunes espècies poden ser ineficaces per a unes atres.


El resultat de les mordeduras de serp depén de diferents factors; entre ells, l'espècie de serp, la zona corporal afectada, la cantitat injectada de verí i l'estat de salut previ de la víctima. Les mordeduras de serp no venenoses a pesar de no inocular verí poden generar laceracions per les seues dents, o per una infecció conseqüent. Una mordedura també pot desencadenar una reacció anafiláctica, que pot ser mortal.

El número de morts atribuïdes a les mordeduras de serp depén de la zona geogràfica. Encara que les morts són relativament rares en Austràlia, Europa i Norteamérica,[1][4][5] la morbilitat i mortalitat associades en les mordeduras de serp és un problema greu de salut pública en moltes regions del món, particularment en les zones rurals que carixen de servicis mèdics. Ademés, mentres que el sur d'Àsia, el surest d'Àsia i Àfrica subsahariana reporten el major número de mordeduras, també hi ha una alta incidència en els Neotrópicos i atres regions equatorials i subtropicalés.[1][4][5] Cada any, decenes de mils de persones moren a causa de mordeduras de serp,[1] encara que el risc d'una mordedura pot reduir-se en mides preventives, com l'us de calcer de protecció i l'evitar les zones de que se sap que estan habitades per serps perilloses.

Solen presentar-se sentiments de pànic i de terror despuix d'una mordedura de serp, i poden produir un conjunt característic de síntomes mediats pel sistema nerviós autònom, com clapits accelerats del cor i nàusees.[6]

Senyals i síntomes

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Els síntomes més comuns de qualsevol tipo d'enverinament de serp.[7][8] No obstant, hi ha una gran variació en els síntomes entre les moderduras dels diferents tipos de serps.[9]
Erro al crear miniatura:
Severa necrosis dels teixits causada per la mordedura de Bothrops asper i un tractament inadequat, despuix del com es necessitava efectuar una amputació damunt del genoll. La víctima, un chiquet d'onze anys d'edat, mossegat dos semanes abans en l'Equador, només va ser tractat en antibiòtics.[10]


Els efectes més comuns de totes les mordeduras de serp són la por marejant, el pànic i l'inestabilitat emocional, que poden causar síntomes tals com nàusees i bossadas, diarrea, vèrtic, desmais, taquicardia, i pell freda i humida.[6] La televisió, la lliteratura i el folclore són en part responsables de les exageració que rodegen a les mordeduras de serp, i la víctima pot tindre pensaments injustificats de mort imminent.

Les «mordeduras en sec», i aquelles causades per una espècie no venenosa, encara poden causar lesions greus a la víctima. Hi ha vàries raons per a açò: una mordedura de serp, que no es tracta correctament pot causar una infecció (com a sovint reportat per víctimes de mordeduras d'escurçons els claus dels quals són capaços de infligir profundes ferides punchants), la mordedura pot causar anafilaxis en certes persones, i els claus i la saliva de la serp poden albergar molts contaminants microbianos perillosos, incloent Clostridium tetani. Si es descuida, una infecció pot disseminar-se i possiblement causar la mort de la víctima.

La majoria de les mordeduras de serp, ya siguen venenoses o no, té algun tipo d'efecte local. En més del 90 % dels casos, hi ha un dolor lleu i enrojecimiento encara que açò varia depenent del lloc afectat. Les mordeduras d'escurçons i cobras poden ser extremadament doloroses i a voltes el teixit local es posa tendre i severament unflat dins dels 5 minuts.[5] L'àrea afectat també pot sagnar i ampollarse, i eventualment pot conduir a la necrosis dels teixits. Atres síntomes inicials comuns de les mordeduras d'escurçons de foseta i escurçós en general, inclouen letàrgia, sagnat, debilitat, nàusees i bossades.[5] En el temps, els síntomes poden tornar-se potencialment mortals, convertint-se en hipotensió, taquipnea, severa taquicardia, sever sagnat intern, sensorio alterat, insuficiència renal i insuficiència respiratòria.[5]

Curiosament, les mordeduras causades per la serp de cascabel del Mojave, búngaros, serps de coral, i la serp de cascabel tacada segons pareix causen poc o cap dolor a pesar de ser lesions greus. Les víctimes també varen mencionar tindre un sabor de «goma», «menta» o «metàlic» en la boca, despuix de ser mossegades per certes espècies de serp de cascabel. Cobres escupidoras i Hemachatus haemachatus poden escopinyar verí en els ulls de les seues víctimes. Açò resulta en dolor immediat, oftalmoparesia, i a voltes la ceguera.[11][12]


L'enverinament per alguns elápidos d'Austràlia i la majoria dels enverinament per escurçons causen coagulopatía, a voltes tan severa que una persona pot sagnar espontàneament de la boca, el nas, i inclús de velles cicatrius.[5] També poden sagnar els òrguens interns, incloent el cervell i els intestins, i aparéixer equimosis (moretones) en la pell de la víctima.

El verí emés per elápidos, incloent serps marines, búngaros, cobres, cobra real, mambas, i moltes de les espècies d'Austràlia, contenen toxines que ataquen el sistema nerviós, causant neurotoxicitat.[5][13] La víctima pot experimentar alteracions estranyes a la seua visió, incloent visió borrosa. També pot tindre parestèsia per tot el cos, aixina com dificultat per a parlar i respirar. Els problemes del sistema nerviós poden provocar una gran varietat de síntomes, i els que es descriuen ací no són exhaustius. Si la víctima no és tractada immediatament, pot morir d'insuficiència respiratòria.

El verí emés per casi tots els escurçons i alguns tipos de cobres, alguns elápidos australians i algunes serps marines, causen necrosis del teixit muscular.[5] El teixit muscular escomença a morir per tot el cos, una condició coneguda com rabdomiólisis. La rabdomiólisis pot resultar en dany als renyons com a conseqüència de l'acumulació de mioglobina en els túbuls renals. Açò, junt en hipotensió, pot conduir a l'insuficiència renal aguda, i si no es tracta, finalment a la mort.[5]

Fisiopatologia

[editar | editar còdic]

Totes les serps venenoses són capaces de mossegar sense injectar verí a la seua víctima, ya que l'enverinament és una acció completament voluntària. Serps poden suministrar una «mordedura en sec» en lloc de perdre el seu verí en una criatura massa gran per a ser consumida.[14] No obstant, el percentage de mordeduras en sec varia segons l'espècie: 80 % de les mordeduras infligidas per serps marines, que normalment són tímides, no resulten en enverinament,[13] mentres que en el cas de les escurçons de foseta només el 25 % de les mordeduras són seques. Per una atra part, alguns gèneros de serp, com les serps de cascabel, aumenten significativament la cantitat de verí injectada en les mordeduras defensives comparat en mordeduras depredadores.[15]

En algunes ocasions les mordeduras en sec poden també ser el resultat d'una temporizaació inexacta per part de la serp, i el verí pot ser expulsat de forma prematura, ans que els claus hagen penetrats la pell de la víctima.[14] Inclús sense verí, algunes serps constrictoras, en particular les grans, com les que pertanyen a les famílies Boidae i Pythonidae, poden infligir moderduras amoladores; les serps grans a sovint causen severes laceracions, quan la víctima o la serp s'allunten, causant l'esgarre del teixit per les dents esmolades i recurvados incrustats en la víctima. Encara que no és tan perillosa com la mordedura d'una espècie venenosa, la mordedura pot resultar en infeccions greus si s'omet tractament adequat.

Encara que la majoria de les serps òbrin la boca abans de mossegar, les serps que pertanyen a la família Atractaspididae d'Àfrica i de l'Orient Mig, són capaços de doblar els seus claus a un costat del cap i mossegar a les víctimes sense obrir la boca.[16]

Verí de serp

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Verí de serp.


Alguns científics sugerixen que les serps varen evolucionar els mecanismes necessaris per a la producció i entrega de verí en algun moment durant el Mioceno.[17] A mitan del Terciario, la majoria de les serps eren grans depredadors d'emboscada pertanyent a la superfamilia Henophidia que varen utilisar la constricció per a matar als seus assuts. Quan els pasturages oberts varen substituir a les zones boscoses en diferents parts del món, algunes famílies de serps varen evolucionar i es varen convertir en serps més chicotetes i per lo tant més àgils. No obstant, sometre i matar a un assut es va fer més difícil per a serps chicotetes, lo que va conduir a l'evolució del verí de serp.[17] Atres estudis sobre Toxicofera, un clado hipotètic del com es pensa que és ancestral a la majoria dels reptils vius, sugerixen que l'evolució del verí de serp va tindre lloc en una época anterior, possiblement durant el Cretácico, fa decenes de millons d'anys.[18]

El verí de serp és produït en glándulas parótidas modificades que normalment són responsables de la secreció de saliva. És almagasenat en estructures anomenades alvéolos darrere dels ulls de l'animal, i s'expulsa voluntàriament a través dels seus claus tubulars. El verí es compon de centenars fins a mils de proteïnas i enzimes diferents, que servixen una varietat de propòsits, tals com una interferència en el sistema cardíac d'un assut o l'aument de la permeabilitat dels teixits per la qual cosa el verí s'absorbix més ràpit.

El verí de moltes serps, com per eixemple el de les escurçons de foseta, afecta pràcticament a tots els sistemes orgànics del cos humà i pot conformar-se d'una combinació de moltes toxines diferents, incloent citotoxinas, hemotoxinas, neurotoxinas i Miotoxinas, lo que resulta en una gran varietat de síntomes.[19] Anteriorment, es considerava que el verí d'una serp en particular pertanyia a una sola classe, ya siga hemotóxica o neurotóxica, i esta creència errònea encara pot persistir a on l'accés a la lliteratura actualisada és difícil. Encara que va haver grans alvanços en el coneiximent sobre la composició de proteïnes en els verins de serps americanes i asiàtiques, se sap relativament poc sobre el verí de les serps australianes.


La potència del verí —medida per la dosis letal mija (LD50) en rates— diferix marcadament entre les espècies i més encara entre les famílies. La variació de LD50 subcutàneu és més de 140 voltes en elápidos i més de 100 voltes en escurçons. La cantitat de verí suministrada també diferix entre les espècies, en l'escurçó de Gabon sent capaç d'injectar 450-600 miligrams de verí en una sola mordedura, una cantitat major a la de qualsevol atra serp venenosa.[20] Els colúbridos tenen verins que van des de mortal (en el cas de la boomslang) fins a a penes notable (com en el cas de les culebras del gènero Tantilla).

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 (2008).PLoS Medicine.5(11)
    i218.doi:10.1371/journal.pmed.0050218.Consultat el 24 de juny de 2009.
  2. ↑ (2007).CSL Limited.Consultat el 24 de novembre de 2009.
  3. ↑ (2006).Department of Health, Government of South Austràlia.Adelaide:
    1–71.Consultat el 24 de novembre de 2009.
  4. ↑ 4,0 4,1 (1998).Bulletin of the World Health Organization.76(5)
    515–24.Consultat el 3 de juliol de 2009.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 5,7 5,8 (2007).Current Pharmaceutical Design.13(28)
    2935–50.doi:10.2174/138161207782023784.Consultat el 1 de setembre de 2009.
  6. ↑ 6,0 6,1 Kitchens C, Van Mierop L(1987).JAMA.258(12)
    1615–18.doi:10.1001/jama.258.12.1615.
  7. ↑ «Snake Bite First Aid - Snakebite». Health-care-clinic.org. Consultat el 21 de març de 2009.
  8. ↑ Image en eixemple d'una mordedura de serp en MDconsult > Patient Education > Wounds, Cuts and Punctures, First Aid for
  9. ↑ MedlinePlus > Snake bites From Tintinalli JE, Kelen GD, Stapcynski JS, eds. Emergency Medicine: A Comprehensive Study Guide. 6th ed. New York, NY: McGraw Hill; 2004. Update Dona't: 2/27/2008. Updated by: Stephen C. Acosta, MD, Department of Emergency Medicine, Portland VA Medical Center, Portland, OR. Review provided by VeriMed Healthcare Network. Also reviewed by David Zieve, MD, MHA, Medical Director, A.D.A.M., Inc. Retrieved on 19 mars, 2009
  10. ↑ Gutiérrez J.M., Theakston R.D.G., Warrell D.A.PLoS Med.3(6)doi:10.1371/journal.pmed.0030150.
  11. ↑ (1976).The American Society of Tropical Medicine and Hygiene.25(3)
    525–9.Consultat el 5 de setembre de 2009.
  12. ↑ (1993).Clinical Toxicology.31(1)
    31–41.doi:10.3109/15563659309000372.
  13. ↑ 13,0 13,1 (2002).Dermatologic Therapy.15(1)
    58–61(4).doi:10.1046/j.1529-8019.2002.01504.x.Consultat el 24 de juliol de 2009.
  14. ↑ 14,0 14,1 (2002).BioScience.52(12)
    1121–26.doi:10.1641/0006-3568(2002)052[1121:DSMV]2.0.CO;2.Consultat el 18 de setembre de 2009.
  15. ↑ (2001).Journal of Experimental Biology.204(Pt 24)
    4345–4351.ISSN 0022-0949.Consultat el 18 de setembre de 2009.
  16. ↑ (2003).Zoology.106(1)
    43–61.doi:10.1078/0944-2006-00088.Consultat el 25 d'agost de 2009.
  17. ↑ 17,0 17,1 (2003).Zoological Journal of the Linnean Society.137(3)
    337–354.doi:10.1046/j.1096-3642.2003.00052.x.Consultat el 25 de juliol de 2009.
  18. ↑ (2006).Nature.439(7076)
    584–8.doi:10.1038/nature04328.Consultat el 18 de setembre de 2009.
  19. ↑ (1980).Annual Review of Medicine.31
    247–59.doi:10.1146/annurev.em.31.020180.001335.
  20. ↑ Spawls, Stephen (1997). The Dangerous Snakes of Africa, Johannesburg: Southern Book Publishers, p. 192. ISBN 1-86812-575-0.


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Mordedura_de_serp&oldid=967823»