Anar al contingut

Morpho aega aega

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Morpho aega aega.JPG
Morpho aega aega (Morpho aega aega)


Morpho aega aega, denominada comunament palometa vorà, és una de les subespecies que integren la espècie M. aega, un lepidòpter ditrisio ninfálido del gènero Morpho. Habita en regions selváticas de Sudamérica.


Taxonomia i característiques

[editar | editar còdic]

Este tàxon va ser descrit originalment en l'any 1822 pel entomólogo alemà Hübner.

Morpho aega aega medix aproximadament 100 mm de llarc total.

Dorsalmente el mascle és casi per complet celest; la femella és similar, pero en un vorell negre en totes les seues ales. Ventralmente presenten tons marró-rojosos en les seues vores, en ocelos i una àmplia àrea central en distints tons de color canella.

Distribució geogràfica

[editar | editar còdic]

Morpho aega aega es distribuïx en selves de Sudamérica. Li la troba en Brasil en els estats de: Espirito Sant, Ric de Janeiro, São Paulo, Mate Grosso, Mate Grosso do Sul, Paraná, Santa Catarina i Riu Gran del Sur.

També habita en el Paraguay i en el nordest de la Argentina, en les províncies de Formosa i Missions, a on se li brinda protecció en algunes àrees protegides, per eixemple sobre el riu Iguazú, en la reserva privada Yacutinga,[1] i en el parc nacional Iguazú.[2]

Deuen confirmar-se els registres per a les províncies del Chaco i Corrents.[3]

Biologia

[editar | editar còdic]

Morpho aega aega és una palometa gran, cridanera, de vol poderós, llent, ondulante, a baixa o mija altura, en habituals planeos i bruscs aleteos, generalment recorrent senderes en sectors umbríos i humits, pròxims a canyars, en les selves a on habita. El mascle sol volar enjorn en el matí, mentres que la femella ho sol fer en les primeres hores de la vesprada. Es posa sobre fruts fermentats que cauen al pis, o sobre excrements. En ser esglayada s'allunta de l'amenaça cap a sectors densos volant ràpida i erráticamente per a desorientar a la font de perill, aumentant la celada posant-se de sobte per a quedar totalment queta i en les ales tancades, confiant en el seu mimetisme alar ventral.

En creuar per trams solejats. les seues ales brillantemente espejadas produïxen notables centelleigs/centellejos, que segons els especialistes, es relacionarien en comportaments sexuals d'exhibició.[3]

Larves o orugas

Són velludas, en la primera mitat groga i la segona blanca, en ralles roges i negres. La crisálida és de color vert, i es coloca suspesa.

Espècies vegetals hospedadoras

Les larves o orugas de Morpho aega aega s'alimenten dels fulls de Bambusa, Chusquea, Merostachys i Phyllostachys.[4]

Conservació

[editar | editar còdic]

De la mateixa manera que atres espècies de mórfidos, és capturada intensament per a crear en ella quadros decoratius. Esta espècie els aporta el seu curiós patró metalizado, per lo que és especialment perseguida, lo que comporta que siga habitual vore-la volar només en àrees protegides, les que a la seua volta, conserven les espècies de #bambú que nutrixen a les seues larves.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Núñez Busts, I. O. (2008). Diversitat de palometes diürnes en la Reserva Privada Yacutinga, Província de Missions. Argentina. Trop. Lep. Res.
  2. Busts, I. O. N. (2009). Palometes diürnes (Lepidoptera: Papilionoidea i Hesperioidea) del Parc Nacional Iguazú, Província de Missions, Argentina. Tropical Lepidoptera Research, 19(2), 71-81.
  3. 3,0 3,1 Klimatis, Juan Francisco (2009). Cent palometes argentines. Editorial Albatros. Buenos Aires. Argentina. 128 pp. ISBN=950-24-0881-0.
  4. Canals, Gustavo R. (2003). Palometes de Missions. Buenos Aires. Editorial LOLA, Literature of Latin America. 492 pp. ISBN=950-9725-53-6.