Motor d'arrancada
Un motor d'arrancada, denominat ruc d'arrancada en algunes parts d'Hispanoamèrica, és un dispositiu que s'utilisa per a girar un motor de combustió interna per a iniciar el funcionament d'este per la seua pròpia potència. Els motors d'arrancada poden ser elèctrics, neumàtics, hidràulics, o ser de combustió interna de chicotet tamany per a, per eixemple, motors molt grans, o motors diésel en maquinària agrícola o d'excavació.[1]
Els motors de combustió interna són sistemes de retroalimentación que, una volta arrancats, depenen de l'inèrcia de cada cicle per a iniciar el següent. En un motor de quatre temps, la tercera carrera llibera energia del combustible, impulsant la quarta carrera (escape) i també les dos primeres (admissió, compressió) del cicle següent, ademés d'impulsar la càrrega externa al motor. Per a iniciar el primer cicle al començ d'una sessió en particular, les dos primeres carreres deuen ser alimentades d'alguna atra manera que no siga el motor mateix. El motor d'arrancada s'utilisa per a este propòsit i ya no és necessari una volta que el motor comença a funcionar i el seu circuit de retroalimentación es convertix autosuficient.
Motor d'arrancada elèctrica
[editar | editar còdic]
Un motor d'arrancada elèctrica és un motor elèctric alimentat en corrent contínua en imans de tamany reduït i que s'ampra per a facilitar l'encés dels motors de combustió interna, per a véncer la resistència inicial dels components cinemàtics del motor en arrancar. Sol tindre 2 CV de potència, 12 V i entre 120 i 200 A.
El sistema d'arrancada està constituït pel motor d'encés, l'interruptor, l'acumulador, i el cablejat. El motor d'arrancada és activat en l'energia de l'acumulador quan es gira la clau de posada en marcha, tancant el circuit i fent que el motor gire. El motor d'arrancada conecta en el cigonyal del motor de combustió per un piñón conegut com piñón d'atac, de poques dents i en una corona dentada reductora que du incorporada el volant d'inèrcia del motor tèrmic. Quan el volant gira més ràpidament que el piñón, el piñón es desacopla del motor d'arrancada per mig de roda lliure que lo desengrana, evitant danys per excés de revolucions.
En el cas dels automòvilés, el motor d'arrancada es desacopla per mig d'una palanca activada per un solenoide (un electroimant) que està subjecte al cos del motor d'arrancada. En atres casos (motocicleta i aviació llaugera) el relé va montat separat i només alimenta la corrent; l'acople/desacople del piñón d'atac es realisa per inèrcia i roda lliure, en un estriado en espiral. Quan arranca el motor tèrmic la diferència de velocitats expulsa al piñón cap a arrere.
En els motors grans (vehículs industrials, etc) el piñón es desplaça junt en l'induït o rotor, per mijos electromagnètic. En un inici engrana per mig d'una alimentació en paralel de les bobines inductoras. Quan s'acopla la força s'incrementa perque s'alimenta en una bobina inductora en série. El procés termina quan es talla l'alimentació al relé, que també està integrat en el motor d'arrancada.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Motor de arranque» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.