Anar al contingut

Mujannaṯūn

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Mujannaṯūn (àrap مخنثون ‘afeminats’, singular mujannaṯ) era un terme utilisat en àrap clàssic per a referir-se a hòmens afeminats o persones de característiques sexuals ambigües que semblaven femenines o que socialment tenien rols típicament eixercitats per dònes.[1] És un adjectiu a sovint considerat com a pijoratiu. Mujannaṯūn, especialment els de la ciutat de Medina, es mencionen freqüentment en el hadiz i en les obres de molts dels primers escritors àraps i islàmics. Durant el Califato ortodox (Era Rashidun) i la primera mitat del Califato Omeya, varen estar fonamentalment associats en la música i l'entreteniment.[1] Durant el Califato abasí, la paraula en sí s'utilisava com a descriptor dels hòmens amprats com a ballarins, músics o comediantes.[2]

En époques posteriors, el terme mujannaṯ s'associava en la parella passiva en les pràctiques sexuals homosexuals, una associació que ha persistit fins a l'actualitat.[3] Janiṯ és un terme àrap vernàcul usat en algunes parts d'Aràbia per a denotar el rol de gènero atribuït als hòmens i ocasionalment a persones intersexuales que sexualment, i també socialment, adopten rols de dònes. El terme està estretament relacionat en la paraula mujannaṯ .

Etimologia

[editar | editar còdic]

No estan clars els orígens del terme.[4] El lexicógrafo àrap de el VIII Jalil ibn Ahmad conectava mujannaṯ en junṯa, que significa hermafrodita / intersexual.[4] Segons el lexicógrafo àrap de el IX Abū ʿUbayd al-Qāsim ibn Sallām, el terme mujannaṯ en canvi deriva del verp janaṯa, que significa «doblar la boca d'un odre d'aigua per a beure», lo que sugerix alguna cosa lánguido o delicat. Esta definició va alcançar prominència entre els erudits islàmics fins a l'época medieval, quan el terme es va associar en el homosexualitat.[4]

Mencions en el hadiz

[editar | editar còdic]

Mujannaṯūn existia en l'Aràbia preislámica, durant l'época del profeta islàmic Mahoma i les primeres eres islàmiques.[2][3] Varis hadices indiquen que els mujannaṯūn s'usaven com sirvientes masculins per a les dònes riques en els primers dies de l'Islam, per la creència de que no estaven interessats sexualment en el cos femení. Estes fonts no afirmen que els mujannaṯūn foren homosexuals, solament que «carien de desig».[1]

Segons l'erudit iraní Mehrdad Alipour, «en el periodo premoderno, les societats musulmanes eren conscients de cinc manifestacions d'ambigüitat de gènero: açò es pot vore a través de figures com el mujannaṯ (eunuc), el Janiṯ, el mujannaṯ, el mujannaṯ i el junṯa (hermafrodita / intersexual)».[4] Els erudits occidentals Aisya Aymanee M. Zaharin i Maria Pallotta-Chiarolli donen la següent explicació del significat del terme mujannaṯ i les seues formes àraps derivades en la lliteratura del hadiz:[5]

Varis acadèmics com Alipour (2017) i Rowson (1991) senyalen referències en el Hadiz a l'existència de mujannaṯ: un home que du la feminitat en els seus moviments, en la seua apariència i en la suavitat de la seua veu. El terme àrap per a una dòna trans és mujanniṯ, ya que volen canviar els seus caràcters de sexe biològic, mentres que les mujannaṯ presumiblement no volen/no ho fan. El mujannaṯ o home afeminat és òbviament masculí, pero es comporta naturalment com una dòna, a diferència del junṯa, una persona intersexual, que podria ser tant home com a dòna. Irònicament, encara que no hi ha cap menció òbvia de mujannaṯ, mujanniṯ, o junṯa en el Corán, este llibre sagrat reconeix clarament que hi ha algunes persones, que no són ni masculines ni femenines, o que estan en el mig, i/o que també podrien ser «no-procreativas» [عَقِيم] (Surah 42 Ash-Shuraa, versícul 49-50).[5]

Segons un hadiz, este incident va ser provocat per un sirviente mujannaṯ de l'esposa de Mahoma, Umm Salama, en parlar sobre el cos d'una dòna.[6] Este comentari va poder haver convençut a Mahoma de que els mujannaṯūn solament fingien no tindre interés en les dònes i, per lo tant, no es podia confiar en ells.[7]

Aisha diu: Amujannaṯ solia entrar en les esposes del Profeta. Elles (la gent) ho contaven entre els que no tenien desijos carnals. Un dia el Profeta va entrar en nosatres quan ell estava en una de les seues esposes, i estava descrivint les qualitats d'una dòna, dient: Quan s'alvança, s'alvança en quatre (plecs de la pancha), i quan retrocedix, retrocedix en huit (plecs de la pancha). El Profeta va dir: ¿No em sembla que este sap de qué està parlant? Llavors elles (les esposes) li varen llevar el vel.[8]


Esta història situa l'incident en l'época del Lloc de Taif. No obstant, els erudits diuen que açò solament es referix a aquells mujannaṯūn que fingien i en realitat no carien de desig per les dònes. Sobre els que no fingixen, se'ls permet entrar en dònes.[9]

La lliteratura islàmica primitiva rara volta comenta els hàbits del mujannaṯūn. Sembla que va poder haver alguna variació sobre cuán «afeminats» eren, encara que hi ha indicis de que alguns adoptaven aspectes de la vestimenta femenina o a lo manco l'ornamentació. Un hadiz afirma que un mujannaṯ musulmà que s'havia teñir les mans i els peus en henna (tradicionalment una activitat femenina) va ser desterrat de Medina, pero no assessinat pel seu comportament.[10]

Varen dur davant el Profeta a un mujannaṯ que s'havia teñir les mans i els peus en henna. Ell va preguntar: ¿Qué li passa a este home? Li resondieron: ¡Apòstol d'Alá! L'utilisa la vestimenta de les dònes. Aixina que li va sentenciar i va ser desterrat a an-Naqi'. La gent va dir: ¡Apòstol d'Alá! ¿No deuríem matar-ho? Ell va dir: Se m'ha prohibit matar a la gent que resa. AbuUsamah va dir: Naqi' és una regió propenca a Medina i no a Baqi.[11]

Atres hadices també mencionen el castic del desterro, tant en relació en el sirviente de Umm Salama com en un home que treballava com a músic. Mahoma descrivia al músic com un mujannaṯ i amenaçava en desterrar-ho si no posava fi a la seua inacceptable carrera.[1]

Més allà d'estos incidents, hi ha poques fonts que profundisen sobre el mujannaṯūn durant la vida de Mahoma.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Journal of the American Oriental Society.American Oriental Society.111(4)
    671–693.ISSN 0003-0279.doi:10.2307/603399.
  2. ↑ 2,0 2,1 S. Moreh (1998). «mujannaṯūn», Julie Scott Meisami, Paul Starkey (ed.). Encyclopedia of Arabic Literature, Volume 2, Taylor & Francis, p. 548. ISBN 9780415185721.
  3. ↑ 3,0 3,1 Murray; Roscoe, {{{nom2}}}; Allyn, {{{nom3}}}; Crompton, {{{nom4}}} (1997). «Conclusion», Murray (ed.). Islamic Homosexualities|Islamic Homosexualities: Culture, History, and Literature, New York and London: NYU Press, pp. 305–310. doi:10.18574/9780814761083-022. OCLC 35526232. ISBN 9780814774687.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 International Journal of Transgenderism.Taylor & Francis.18(1)
    91–103.ISSN 1553-2739.doi:10.1080/15532739.2016.1250239.
  5. ↑ 5,0 5,1 International Journal of Transgender Health.Taylor & Francis.21(3)
    235–241.ISSN 1553-2739.doi:10.1080/26895269.2020.1778238.
  6. ↑ «Sahih al-Bukhari » Book of Military Expeditions led by the Prophet » (56) Chapter: The Ghazwa of At-Taif». Sunnah.com. Consultat el 2018-08-24.
  7. ↑ Rowson, Everett K.. «Gender Irregularity as Entertainment», Gender and difference in the Middle Ages, pp. 56–57.
  8. ↑ {cite web|title=Traducció parcial de Sunan Abu-Dawud, Llibre 32: Vestimenta (Kitab al-Libas)|url=https://www.usc.edu/org/cmje/religious-texts/hadith/abudawud/032-sat.php%7Cwebsite=www.usc.edu%7Cpublisher=Center for Muslim-Jewish Engagement}}
  9. ↑ «المقصود بغير أولي الإربة من الرجال وهل يدخل فيه المخنث - إسلام ويب - مركز الفتوى». www.islamweb.net. Consultat el 2020-12-28.
  10. ↑ «Sunan Abi Dawud » Book of General Behavior (Kitab Al-Adab) » (61) Chapter: The ruling regarding hermaphrodites». Sunnah.com.
  11. ↑ «Comportament general (Kitab al-Adab)». Center for Muslim-Jewish Engagement. Archivat des d'el original, el 4 de maig de 2016. Consultat el 1 de novembre de 2021.


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Mujannaṯūn&oldid=905570»