Anar al contingut

Multímero

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:PDB 1x9f EBI.jpg
Multímero. Esta proteïna és un multímero format per tres cadenes polipeptídicas (subunidades proteiques), per lo tant es tracta d'un trímer.

Un multímero és una proteïna formada per vàries subunidades proteiques, denominada oligómero quan estes subunidades són poques.[1]

D'esta forma, un multímero és el nom donat a una proteïna que presenta estructura cuaternaria.

Térmens relacionats en els multímeros

[editar | editar còdic]

Moltes proteïnes, especialment aquelles en pesos moleculars elevats, presenten estructura cuaternaria, açò significa que estan formades per vàries cadenes polipeptídicas (des de dos a centenars d'elles). Cada una d'estes cadenes es denomina subunidad, i l'unió de vàries subunidades és lo que hem cridat multímero, o proteïna multisubunidad.[1][2][3]

En un complex proteic estes subunidades poden ser idèntiques o prou diferents. Les proteïnes en poques subunidades es denominen oligómeros. Els oligómeros estan formats per protómeros (unitats de repetició estructural en proteïnes multiméricas que poden estar formades per una o vàries subunidades). Un gran número de proteïnes oligoméricas contenen dos o quatre subunidades protoméricas, denominades dímers i tetrámetros respectivament.[2][1][3]

Funcions dels multímeros

[editar | editar còdic]

L'associació de subunidades proteiques pot servir per a una gran diversitat de funcions.[4]

Reguladora

[editar | editar còdic]

Molts multímeros tenen funcions reguladores; l'unió de chicotetes molècules pot alterar l'interacció entre subunidades produint grans canvis en l'activitat de la proteïna en resposta a menuts canvis en la concentració de substrat o molècules reguladores. Les proteïnes reguladores impedixen que es porten a terme reacciones metabòliques, per eixemple, quan estes no siguen necessàries (per eixemple, no se sintetisaran àcit grassos a partir de glucosa quan la cèlula requerixca molt aporte energètic. Tot açò està regulat pels moduladors o proteïnes reguladores, moltes són multímeros).

En atres casos, les diferents subunidades d'un mateix multímero poden portar a terme funcions separades encara que relacionades, tals com la catálisis i la regulació. Açò resulta de gran utilitat per a la cèlula, ya que se suprimix la necessitat de tindre dos proteïnes (una per a la regulació i una atra per a la catálisis) juntant tot el procés en una única proteïna multimérica. Aixina esta proteïna podrà autorregular la reacció que catalice, aforrant espai i aumentant l'eficiència celular.

Estructural

[editar | editar còdic]

Algunes associacions, com per eixemple les proteïnes fibrosas (colágeno) i les proteïnes de coberta dels virus, cridades cápsides, tenen principalment una funció estructural, per tant mantenen la conformació de la cèlula, i en el cas dels virus protegixen l'informació genètica de l'exterior.

Cadena de reaccions

[editar | editar còdic]

Algunes estructures proteiques són el lloc a on tenen lloc reacciones complexes en diversos passos. Per eixemple, cada u dels ribosoma, lloc a on es produïx la síntesis de proteïnes, incorpora dotzenes de subunidades de proteïnes junt en vàries molècules de RNA. Cada una d'estes subunidades proteiques té una funció específica en el procés de la síntesis de proteïnes: unió al mRNA, fixació dels tRNA, catalisador de la reacció de condensació per a la formació del enllaç peptídico entre aminoàcits, etc.[4]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 David L. Nelson, Michael M. Cox, Claudi M.Gavinet; Lehninger - Principis de Bioquímica; quarta edició(2005); editorial Omega; ISBN 84-282-1410-7
  2. 2,0 2,1 Trudy McKee, James R. McKee; Bioquímica - La base molecular de la vida; tercera edició (2003); editorial McGraw Hill; ISBN 84-486-0524-1
  3. 3,0 3,1 Werner MÜller-Esterl; Bioquímica - Fonaments per a Medicina i Ciències de la Vida; primera edició (2008); editorial Reverté; ISBN 978-84-291-7393-2
  4. 4,0 4,1 Christopher K. Mathews, K. E. van Holde,Kevin G. Ahern; Bioquímica, tercera edició (2002); editorial Addison Wesley; ISBN 84-7829-053-2