Muralla gala
El terme muralla gala (en llatí murus gallicus) fa alusió a un método de construcció de murallas propi de l'Europa Occidental utilisat en els poblats fortificados de l'Edat del Ferro i els oppida del periodo de La Tène. La seua estructura interior consistia en voltós de fusta entrecreuades transversalment a intervals de 2 peus (60 centímetros), reforçades en maderos llongitudinals disposts sobre les mateixes, i units a elles per mig de juntes de rebaixe, taches o púas de ferro a través de forats barrenados. Les cares exteriors quedaven reforçades per un revestiment de pedra que deixava a la vista els extrems dels voltons. Esta tècnica va ser descrita per Juliol César en els seus Comentaris sobre la guerra de les Galias. S'han trobat unes 30 estructures d'este tipo, principalment en el territori de la Galia, encara que també es documenten en els cursos alts del Rin i del Danubio. Destaca el fort promontori situat en Li Camp d'Artus ("El Camp d'Arturo") en Huelgoat, que va ser excavat i documentat per Mortimer Wheeler.
La muralla gala contrasta en atres tipos de construccions defensives, com el pfostenschlitzmauer, típic de l'Europa Central i caracterisat per l'us de postes verticals de fusta en la cara externa del mur; i la muralla dacia, a on una doble paret de pedra era reforçada en voltons interns de fusta dispostes horisontalment. En el oppidum de Manching pot apreciar-se una primerenca muralla gala reformada en l'estil pfostenschlitzmauer.
-
Model d'un murus gallicus (principi de construcció del mur del castell en Kempfeld) -
Secció reconstruïda d'una fortificació celta en Milseburg -
Reconstrucció en Bibracte de l'antiga porta del Rebout, en un Murus gallicus -
Els restants del murus gallicus de les instalacions de Otzenhausen, d'aproximadament 25 m d'alt i ample
Vore també
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Muralla gala.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Muralla gala» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.