Museion

Museion

Pla d'Aleixandria cap al 200 a. C. El Museion deuria estar més o menys en el número 9.

Estàtua d'una musa, un motiu erudit comú en l'época helenística.

El Museion (Plantilla:Lang-grc, lliteralment, temple de les muses), Musaeum o Museu d'Aleixandria va ser un centre dedicat a les musas, a on s'havia dispost de lo necessari per a que els millors poetes, escritors i científics del Món Antic vixqueren i treballaren. Va ser fundat per Ptolomeo I Sóter i tancat en el 391 pel patriarca Teófilo, que estava subjecte a les órdens de l'emperador Teodosio.

El Museion contava en diverses dependències al servici dels erudits i sabio; sales de conferències, laboratoris i observatoris, ademés de la zona d'estage i menjador. Pero destacava sobre totes elles la seua biblioteca, que ha aplegat a conéixer-se com la "gran Biblioteca d'Aleixandria". El Museion podia complir una funció instructiva, pero també propagandística i com a reacció cultural dels grecs davant una cultura que sempre varen considerar superior; pero es desconeix quin era la seua estructura, el seu emplaçament exacte, les obligacions impartides als seus hostes o les seues fonts exactes de finançació.

Orígens del Museion

Muses i poetes. El Museu d'Aleixandria pretenia atraure als millors poetes i científics, per això se li va donar el nom de les seues protectores.

Qui encarrega la construcció és l'emperador Ptolomeo, Les Musas, les filles del deu Zeus en la mitologia grega, eren els qui aportaven saber i inspiració als poetas i, per extensió, a tots els hòmens de lletres, científics i filòsofs. Són 9 muses de la mitologia clàssica. Aristóteles i atres sabio de la Grècia Clàssica adoraven a estes divinitats en menuts boscs propencs als seus centres d'ensenyança. En el temps varen alçar altars en el seu honor o inclús menuts edificis cridats "museus" (Escolar, 2001, p. 71).

En recort d'aquells llocs sagrats, els reis ptolemaicos varen utilisar eixe nom per al conjunt d'instalacions, alçades dins del seu palau, a on desijaven estajar i mantindre a les millors ments de la seua época (Escolar, 2001, p. 72). Per lo tant, no era un edifici consagrat a estes divinitats, sino varis, en diferents finalitat.

Estructura

En un principi era el Museu, i no la seua biblioteca, la dependència més important i el principal iman per a científics i lliterats, pese a l'idea molt estesa de ser al revés. Aixina Herodas i Estrabón citen solament el Museu, lo que fa supondre a escritors com Hipólito Escolar (2001, p. 80) que la segona era una dependència més del primer. Herodas afirmava:

I és que allò és cosa de Afrodita: tot, lo que existix i lo possibles, està en Egipte: diners, jocs, poder, cel blau, fama, espectàculs, filòsof, or, jóvens, el temple dels deus germans, el rei benevolente, el Museu, va vindre, quant un puga imaginar.

Escolar (2001, p. 77)

Dependències

És molt lo que es desconeix del Museion. No es conta en moltes descripcions, no queden plans o esbossos ni s'han trobat restants arqueològics del mateix. Segons relata el geógrafo Estrabón, que ho va visitar a finals de el I:

Tanca una passejada, una exedra i una sala en la que se celebren els menjars en comú dels filòlecs amprats en el Museu. Existixen fondos comuns per al sosteniment de la colectivitat, i un sacerdot, posat en atres temps pels reis i hui pel César, al front del Museu.

Estrabón

A les dependències enumerades per Estrabón deuen afegir-se un zoològic en animals d'Àsia i Àfrica, un observatori i dèu laboratoris d'investigació. U de dits laboratoris, el d'anatomia, era especialment útil per als grecs de la Hélade en permetre realisar autòpsia i dissecció en cossos humans, alguna cosa prohibit en la Grècia continental. A estes estàncies deurien sumar-se les habitacions reservades als sabio que residien allí.

No obstant, la dependència o conjunt de dependències que varen terminar adquirint més fama varen ser les de la Biblioteca. No es conta en senyes de cóm era la biblioteca, pero si s'assemblava en alguna cosa a la de Pérgamo, que es va inspirar en la d'Aleixandria, devia contar en un pati obert porticado des del que s'accedia a les distintes habitacions a on es guardaven els rolls de papir i pergamí.

Organisació

Segons Escolar (2001, p. 72) se sap que un sacerdot presidia l'institució i era hoste a la seua volta del Museion. Els mijos econòmics els devia administrar un epistáte o funcionari de la monarquia Ptoloméica (Escolar, 2001, p. 72). Pero no es conserva una llista en els seus noms, cosa que sí ocorre en els bibliotecaris.

Tampoc es dispon de senyes per a saber si els sabio invitats contreen obligacions a canvi del sustente i la paga, més allà d'aportar conversacions agradables al monarca; pero no es té constància de que degueren educar als fills del sobirà. La seua funció s'estenia a l'investigació i l'ensenyança voluntària, encara que no estava oberta al públic, sino només a uns pocs privilegiats (Escolar, 2001).

Bibliografia

1. Escolar, Hipólito (2001). La biblioteca d'Aleixandria, Madrit: Gredos. ISBN 84-249-2294-8.
2. Sagan, Carl (1982). Cosmos, Barcelona: Planeta. ISBN 84-320-3626-9.