Museu Arqueològic Antonini
El Museu Arqueològic Antonini es troba en la ciutat peruana de Naixca, en l'Avinguda de la Cultura 600. Conté gran part de les troballes recuperades per la missió italiana denominada Proyecte Nasca 1982-2011. Tot el material expost pertany a un context arqueològic ben documentato i explicat als visitants. El Museu Arqueològic Antonini, administrat pel Centre Italià Studi i Ricerche Archeologiche Precolombiane (CISRAP) a càrrec de l'arqueòlec italià Giuseppe Orefici,,[1][2] conserva i estudia el patrimoni arqueològic de l'àrea de Nasca, procedent dels treballs d'investigació arqueològiques que es realisen per el "Proyecte Nasca" en el centre ceremonial de Cahuachi i uns atres importants jaciments del Valle del Riu Naixca ya des del 1982. Per lo tant cada mostra pertany a un context segur, documentat científicament, completa de totes les seues associacions culturals.
El conjunt museológico es desenrolla en una superfície interior de 750 m² i un parc arqueològic a l'aire lliure de 1600 m², a on destaca l'important Aqüeducte de Bisambra, vestigi de l'ingeni dels antics pobladors en el camp de l'ingenieria hidràulica.
En el parc arqueològic es presenten reconstrucció de tombes, en tamany natural, en imitacions dels sepelis i el seu aixovar funerari, unes reproduccions de les micropinturas rupestres de Huayhua i una fidel maqueta dels geoglifos de la Pampa de Nasca.[3]
Exposició
[editar | editar còdic]
El recorregut es basa en un criteri que té en conte varis aspectes que varen condicionar el desenroll de les societats que varen poblar la vall de Nasca i el territori confrontant. Uns dels més importants va ser el mig ambient, en el qual el home de la conca del riu Gran de Nasca va deprendre a manejar els recursos naturals. Un atre va ser la forma d'utilisar i transformar l'espai físic a disposició en finalitat econòmiques, de control polític i religiós. La primera sala del Museu introduïxen a la secció dedicada a l'ambient i a la descripció dels principals llocs i monuments arqueològics de l'àrea: Poble Vell, Cahuachi, Estaquería, Paredones i els aqüeductes o galeries filtrantes. Les troballes expostes comprenen espècimen de plantes cultivades, recuperades durant les excavacions i algunes mostres de recipients ceràmics pertanyents a distints moments cronològics i culturals dels llocs investigats. En els panels que ilustren esta secció hi ha quadros cronològics, mapes, fotografies aérees, imàgens dels principals llocs arqueològics i una àmplia descripció de l'art rupestre present en el territori de Nasca i Palpa, en reproduccions dels dibuixos més significatius. Després ve una secció dedicada als geoglifos, en una rica varietat d'imagines i dibuixos soportats per texts descriptivos i interpretatius.
D'ací en avant el museu analisa la tots els aspectes de la societat naixca. Els objectes que sabem varen estar associats a uns atres o en el lloc a on varen ser ubicats permeten reconstruir en alt grau d'aproximació detalles de la vida quotidiana, de l'economia i de l'organisació de les gents la producció de les quals contemplem.
Les tres àmplies sales que seguixen estan dedicades als llocs de Sant Josep, Poble Vell i Cahuachi, en una rica exposició de ceramios, textils, artefactes d'os, closca, fusta, fanc, les obres de cestería, els mates pirograbados, els restants òsseus i vegetals, tots procedixen de contexts específics, estudiats sistemàticament en métodos adequats.
Per a conseguir una presentació didàctica de les tècniques constructives adoptades en el camp de l'arquitectura nasca, el museu conta en algunes reconstrucció d'elements de mampostería, de columnes, de les típiques escales, fins a de els diafragmes més simples, com les parets de quincha. Per a poder entendre la monumentalitat que va obtindre Cahuachi en la fase del seu màxim esplendor es pot admirar la reconstrucció en escala 1:1 d'una part del frontis nort del temple de l'escalonat, descobert en el 1987.
Les pràctiques ceremoniales i els rituals associats als sepelis o als moments constructius estan representats per una important colecció de caps-trofeu i d'ofrenes de distinta naturalea, ademés de la reconstrucció d'una tomba contenint una bala original.
També la textilería, una de les arts en les quals els Nasca varen alcançar gran prestigi, està representada per unes peces que són úniques pels elements iconográficos que les caracterisen. La música també va tindre gran importància especialment si la considerem com a element necessari al compliment de rituals durant les cerimònies oficiades en Cahuachi o durant accions relacionades en ritos funeraris.
El museu conta en un dels més importants conjunts de antaras de ceràmica existent al món. L'última sala comprén materials pertanyents a les fases miges i finals de Nasca, recuperats durant les excavacions en Estaquería i en el sector més tardà de Poble Vell. També estan exposts artefactes dels llocs investigats en atres valls, els de Usaka, Santa Clara, Jumana. Lo que es referix al Periodo Intermig Tardà, anterior a la dominació incaica pertany prevalentement a la ciutat perduda de Huayurí, excavada en 1984 i 1985 i al sector corresponent a l'ocupació més tardana de Poble Vell.
En fins didàctics el museu oferix un servici de guies de les Escoles de Turisme de Nasca, encarregats d'acompanyar al visitant en les distintes sales i en el parc arqueològic extern.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ [1]
- ↑ Museu Antonini [2] archivat en Wayback Machine. Mystery Perú
- ↑ Cahuachi i el Museu Antonini Aventures al Sur
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Museo Arqueológico Antonini» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.