Llínees de Naixca

Llínees de Naixca

Llínees de Naixca, Naixca, Perú, 2015-07-29

Vista aérea de la «Mona», presa en juliol de 2015, un dels geoglifos més coneguts de les Llínees de Naixca, situades en el Desert de Sechura.

Les llínees de Naixca (o Nasca) i geoglifos de pampes de Jumana o simplement llínees de Naixca o Nasca són antics geoglifos que es troben en les pampes de Jumana, en el desert de Naixca, entre les poblacions de Naixca i Palpa, en el departament d'Ica (Perú). Varen ser traçades per la cultura naixca i estan compostes per varis centenars de figures que comprenen des de dissenys tan simples com a llínees, fins a complexes figures zoomorfas, fitomorfas i geomètriques que apareixen traçades sobre la superfície terrestre. Des de 1994, el Comité de l'Unesco ha inscrit Les llínees i geoglifos de Naixca i de Pampes de Jumana com Patrimoni de la Humanitat. Hi ha 893 geoglifos en Naixca en 2025.

Ubicació geogràfica

Extensió

En el Perú, a 450 quilómetros al sur de Llima i prop del oceà Pacífic, es troben les pampes d'Ingeni, Naixca, Palpa i Socos. Entre Palpa i Naixca, en la pampa de Socos, s'ubiquen estes llínees traçades en el sol, que el seu ample oscila entre els 40 i els 210 centímetros. És una terra entre negruzca i rojosa que es torna violácea en anochecer. Un semicírcul de cerros en la lluntea conformen un jagantesc amfiteatre natural obert cap al ponent.

En esta regió mils de llínees s'estenen per 520 km², i algunes inclús es prolonguen fins a un àrea de 800 km².

Les llongituts de les llínees són variables. Algunes poden aplegar a medir fins a 285 m de llarc.

Clima

Les pampes de Jumana estan situades a una altitut de 330 m s. n. m. i mantenen una temperatura mija anual de 25 graus centígrats en una de les zones més seques del planeta, lo que ajuda a conservar els dibuixos. L'aire calent actua com un "matalaf" que impedix que les llínees es borren perque obliga al vent a canviar la seua direcció.

Descripció

Primeres cultures

La cultura naixca, en semblants coordenades de desenroll que la de Paracas que havia florit entre els anys 700 a. C. i 200 d. C., comprén un marc temporal entre els anys 100 d. C. i 600 d. C.

Traçat

Tècnicament les llínees de Naixca tenen una desviació menuda. Provablement, els naixques varen usar cordes per a no desviar-se en el traç de les prop de 1000 rectes (algunes de varis quilómetros de llarc) i varen dibuixar les prop de 800 figures antropomorfas, zoomorfas, fitomorfas i geomètriques, per mig de la translació de models realisats a escala a grans cuadrículas fetes en estacas i cordeles. Després, l'excepcional clima de la regió (a on pràcticament no plou) va premiar l'ingeni d'aquells humans preservant la seua obra.

Apreciables no solament des de l'aire

Contràriament a la creència popular, les llínees de Naixca no són apreciables solament des de l'aire, sino que poden ser fàcilment vistes des dels tossals circumdants. De fet varen ser descobertes per l'arqueòlec peruà Toribio Mejía Xesspe, que les va divisar mentres feya senderisme en la zona en 1927. Els vols sobre les Llínees de Naixca han sofrit algunes emergències a lo llarc del temps, sent algunes d'elles fatals; no obstant les aeronaus conten en un rigorós programa de manteniment supervisat en tot moment per l'Autoritat Aeronàutica Peruana (Direcció general d'Aviació Civil).^{cita requerida}

Declaracions

• Per mig de RJ 421-INC del 26 de juny de 1993 es declara àrea de reserva arqueològica, integrant del patrimoni cultural de la nació.
• Per mig de RDN 654-INC de l'11 d'agost de 2004 es precisen els seus llímits.

Descobriment, estudi i significat

La primera referència a dites figures pertany al conquistador Pedro Cieza de León en 1547. Est va vore “senyals en algunes parts del desert que circunda Naixca”. En acabant de que Cieza de León observara “senyals” sobre la planura desértica, el corregidor Luis Monsó va voler donar-los un sentit i va escriure en 1568 que les llínees eren carreteres.

Archiu:INCnazca lines big.jpg

Image satelital de les llínees de Naixca.

Encara que poden ser vistes parcialment des dels tossals pròxims, els primers en distinguir-les varen ser pilots militars i civils peruans. En 1932 els arqueòlecs Juliol César Tello i Toribio Mejía Xesspe varen realisar la primera investigació científica sobre les llínees. Tello conjeturaba que es tractava de simples camins. En 1942 proseguix les seues investigacions l'historiador nortamericà John Rowe, qui les considera “centres d'adoració”. Este enigma li entusiasmarà fins a la seua mort en 1969. El seu discípul, el matemàtic Max Uhle, que va dedicar 60 anys a l'estudi dels geoglifos, va aventurar l'hipòtesis de que dits dibuixos tenien un significat essencial, podia tractar-se d'un jagantesc calendari.

Paul Kosok, antropòlec nortamericà que va investigar les llínees de Naixca des de la década de 1930 fins a fins dels 50, va determinar per mig de la tècnica del carbono-14 que daten del 550 d. C. i en 1941 va propondre l'hipòtesis que les llínees eren signes calendáricos i astronòmics. Va cridar a les llínees “el calendari de major escala en el món”. Despuix que va retornar al seu país en 1949, la seua companyera, l'alemana María Reiche, va seguir les seues investigacions sobre les llínees de Naixca, esta va dedicar el restant de la seua vida a l'estudi, conservació i difusió d'este llegat de la cultura naixca. Kosok i Reiche varen alvançar una de les primeres explicacions donades sobre les llínees de Naixca, que estes varen tindre com a propòsit apuntar al sol i als cossos celests en el lluntà horisó. Henri Stierlin en el seu llibre Naixca. La solució d'un enigma arqueològic (1983) planteja que les rectes funcionaven com a telers i les figures tenien un caràcter protector. Encara que l'hipòtesis no ha segut demostrada, l'obra és una aproximació sensata a l'enigma de naixca.

El primer estudi de camp sistemàtic sobre estos dibuixos es deu, despuix de cinc temporades de treball de camp, a l'equip arqueològic de la Fundació Suïssa Liechtenstein per a les Investigacions Arqueològiques en l'Exterior, encapçalat pels arqueòlecs Markus Reindel i Johny Illa Quadrat des de 1996. Han documentat i excavat més de 650 jaciments i han conseguit traçar l'història de la cultura que va generar estos dibuixos, ademés de donar-los un sentit científic.

Vistes de prop, estes llínees es convertixen en simples regates en el sol. Les característiques geològiques de la pampa propicien que no siga necessari molt més per a obtindre un resultat visible. La superfície està composta per una capa de cudols d'un color rojós obscur causat per l'oxidació, que cobrix una atra d'un color groguenc clar. La coincidència dels motius de la ceràmica naixca en les figures dibuixades en la planura ha dut als arqueòlecs a concloure que les llínees varen ser fetes entre 200 i 600 D. C. Els naixques es varen llimitar a retirar les pedres superiors seguint un traçat que prèviament havien senyalat en estacas, unides per cordeles, a partir d'un model a escala menor i unes dosis de geometria. Les pedres eliminades eren acumulades en menuts túmulos que encara es conserven. El método de treball ha segut completament reconstruït a partir de les proves arreplegades per les expedicions arqueològiques.

L'aprovisionament d'aigua va jugar un important paper en la regió. Les excavacions han tret a la llum chicotetes cavitats en els geoglifos en les que s'han trobat ofrenes religioses de productes agrícoles i animals, sobretot marins. Els dibuixos formaven un paisage ritual el fi del qual va deure ser propiciar l'invocació de l'aigua. Ademés s'han trobat estacas, cordeles i ensajos de figures. D'estos elements tan simples es varen servir els antics pobladors de Naixca per a traçar els dibuixos. Aixina mateix, cal recordar que és una de les zones més seques del món, lo que favorix la conservació dels dibuixos.

Una investigació realisada per Nicola Masini i Giuseppe Orefici en Pampa de Atarco, prop del centre ceremonial de Cahuachi, ha posat de relleu una relació espacial, funcional i religiosa entre els geoglifos i els temples de Cahuachi. En l'ajuda de tècniques de detecció remota satelital, els investigadors italians han detectat i analisat cinc grups de geoglifos, cada u caracterisat per distints motius, patrons i funcions. El més important es caracterisa per motius serpenteantes o en zigzag en una clara funció ceremonial, trapezis i llínees que convergixen cap a les piràmides de Cahuachi.

Una recent investigació publicada en 2021 en el Journal of Tourism and Heritage Research determina que les llínees de Naixca són un complex sistema de gestió d'aigua, un us molt perfeccionat de la ya coneguda tècnica pre-inca cridada "collites d'aigua", basats en l'obra de l'informàtic peruà Luis H. Cabrejo, El Còdic Nasca: Conectivitat de la Geometria Hidràulica en les Pampes de Nasca en la qual l'autor descriu en 2010 el funcionament dels sistemes de control, transport i gestió de l'aigua davant canvis climàtics per a fins agrícoles.

Figures

Archiu:Líneas de Nazca, Nazca, Perú, 2015-07-29, G.40.N.

Formes geomètriques.

Són numeroses les figures que es troben en Naixca, particularment en la Pampa de Sant Josep: figures geomètriques, meandres, representacions animals, vegetals i humanes, llaberints, i atres dibuixos geomètrics.

Lo més representatiu són els dibuixos d'animals: aus d'entre 259 i 275 metros de llarc (colibríés jagants, còndorés, la garza, la grulla, el pelícano, la gavina, el loro i unes atres), un mona, una aranya, un caragol, una ballena de 27 metros, un gos en pates i coa llarga, una figura antropomorfa, dos flames, etc. En la categoria de reptils, un fardacho, que va ser tallat en construir-se la carretera Panamericana Sur, una iguana, una lagartija, i una serp. Molts dels dibuixos es troben mesclats en llínees i espirals.

Casi tots els dibuixos varen ser fets en la superfície plana; solament hi ha uns pocs en les ales dels tossals. Casi totes les figures que se situen en les ales representen hòmens. Alguns estan coronats per tres o quatre llínees verticals que potser representen les plomes d'un tocat ceremonial (algunes mòmies peruanes duyen tocats d'or i plomes).

Les figures de les ales apareixen menys definides que les del desert potser perque les pedres que han rodat per l'ala han borrat els detalls.

En els últims estudis realisats per l'universitat Yamagata de Japó són més de 150 els geoglifos fins a hui trobats en les Pampes de Naixca, els quals varen ser descoberts per mig d'una inteligència artificial especialisada en identificar dites figures.

Els dibuixos són menors en cantitat comparats en els dissenys geomètrics que consistixen en centenars i centenars de llínees, triànguls i quadrànguls que ocupen grans extensions de terreny. La seua tècnica de construcció va ser cuidadosa per mig de la que els topógrafos del passat varen dur les llínees a cerros i barrancs sense desviar-se de la seua direcció original.

La profunditat de les llínees mai excedix 30 cm i algunes són simples rasguños en la superfície, pero aixina i tot poden ser reconegudes quan el sol està baix i el relleu s'accentua.

Galeria

• L'arbre
  L'arbre
• La ballena
  La ballena
• El cactus
  El cactus
• L'aranya
  L'aranya
• El alcatraz
  El alcatraz
• El colibrí
  El colibrí
• El còndor
  El còndor
• L'espiral
  L'espiral
• La flor
  La flor
• La fragata
  La fragata
• L'home-muçol o L'astronauta
  L'home-muçol o L'astronauta
• El fardacho
  El fardacho
• Les mans
  Les mans
• El loro
  El loro
• La mona
  La mona
• El gos
  El gos
• Llínees tipo pista d'aterrisage
  Llínees tipo pista d'aterrisage

Pseudoarqueología

Artícul principal → Pseudoarqueología.

L'escritor suís Erich von Däniken les va donar a conéixer en 1968 en Recorts del Futur (¿Carrosses dels Deus? en edicions posteriors), llibre del com va vendre millons d'eixemplars. Les considerava una de les proves de que les societats del passat havien rebut la visita d'extraterrestres que havien influït en l'Història. Segons esta particular visió, Naixca era un complex per al aterrisage de les naus d'uns visitants que el ser humà hi havia despuix convertit en deus. L'idea va ser pronte refutada, ya que no quadrava que uns prodigiosos visitants volaren en unes naus que necessitaren de llargues pistes, alguna cosa propi dels senzills avions terrestres. Ademés sembla prou difícil presentar com una pista d'aterrisage l'espiral de la coa d'una mona, per molt que el simi medixca 135 metros, o el zigzagueante coll d'un jagantesc pardal de 300 metros. Despuix de demostrar-se lo desgavellat de la seua idea, va passar a defendre que es tractava d'una obra indígena concebuda en l'objecte de propiciar el regrés dels deus extraterrestres. Curiosament, a pesar de lo que afirma Von Däniken, els arqueòlecs varen descartar des del principi que es tractara de carreteres i que anaren incas mai ho han contemplat, perque els incas encara no existien quan varen ser fetes. És possible que els naixques solament volgueren que la seua obra es vera des del cel perque consideraven les altures el lloc a on està la morada dels deus, idea que han compartit moltes civilisacions a lo llarc de l'història.

Danys a les llínees de Naixca

Gran part dels grans danys són produïts per causes humanes com les invasions, la mineria informal i els saquejos, aixina mateix, les condicions ambientals com el temps atmosfèric i l'erosió. La Direcció Desconcentrada de Cultura de Ica va informar la vigilància en drons i contractació de personal.

• En 1928, es va iniciar la construcció d'una pista d'aterrisage de lo que seria el primer cas de dany documentat.
• En 1938, per la construcció de la carretera Panamericana Sur la figura coa del Fardacho és dividida en dos parts.

• En febrer de 2009, un corriment de terra va danyar la figura de la mà, ala delta, l'arbre i les aus marines.
• En el 2010, es va iniciar la possessió de invasores sobre les figures d'un trapezi i tres llínees paraleles.
• En el 2013, durant la realisació del Rali Dakar de 2013, els assistents varen causar danys.
• El 8 de decembre de 2014, durant la celebració de la XX Conferència sobre Canvi Climàtic, l'organisació ambientalista Greenpeace va intervindre en la colocació de grans pancartes en la frase "Clave for Change! The future is renewable, Greenpeace" ("¡Temps de canvi! El futur és renovable, Greenpeace") al voltant de la figura denominada colibrí. L'intervenció va produir danys en la figura indicada, específicament, les chafades del seu pas i l'aparició d'una "llínea" al voltant de la figura declarada zona restringida, per lo que, el 9 de decembre, el Ministeri de Cultura va denunciar a l'organisació davant la fiscalia.
• En setembre de 2015 un individu va ingressar i va escriure el seu nom en un dels geoglifos. L'home va ser detingut i lloc a disposició de la fiscalia.

• El 27 de giner de 2018 a les 18:00 (hora local), un camió, després de desviar-se de la carretera Panamericana en la suposta intenció d'evitar el pagament d'un peage (segons el camioner, es va desviar com a mida d'emergència després d'una falla mecànica), va ingressar a la zona de les llínees de Naixca, danyant una superfície de 100 metros de llarc per 50 metros i "part de tres geoglifos de llínees rectes". La fiscalia de Perú ho va acusar del delicte d'atentat contra el patrimoni cultural, demanant nou mesos de presó per a ell.
• El 7 de giner de 2024 una avioneta va aterrisar sobre les llínees de Naixca. La Direcció Desconcentrada de Cultura de Ica va senyalar l'afectació i alteració de 3 llínees del paisage cultural.
• En maig de 2025, el docent universitari César A. Ipenza va alertar de que colectius de mineria informal havien solicitat al govern de Dina Boluarte que els cedira terrenys per al seu us. Açò va coincidir en l'anunci del ministre de cultura Fabricio Valéncia de reduir l'àrea protegida de 5633.47 a 3235.94 quilómetros quadrats. El Ministeri de Cultura va reconéixer que en eixa zona hi havia activitats de mineria illegal. La reducció va ser criticada en mig de la preocupació per este mateix motiu, lo que va dur al ministeri a revertir la seua decisió poc despuix.

Vore també

• Cultura naixca
• Mitologia naixca
• Cahuachi
• Cementeri de Chauchilla
• Museu Arqueològic Antonini
• Galeria filtrante
• Placa de Naixca
• Astronomia precolombina
• Iperú, Informació i Assistència al Turiste
• Jagant de Atacama
• Geoglifos de Pintats
• Geoglifos de Chiza
• Geoglifos de Chug-Chug

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Llínees de Naixca.
• Els geoglifos de Palpa Valley, Amèrica del Sur, Perú
• Llínees de Naixca. Amèrica del Sur, Perú
• A l'Oest del Gran Pardal [4] archivat en Wayback Machine.
• (anglés) Publications about Naixca Lines