Extraterrestre

Extraterrestre

En la cultura popular, en l'ufologia, en l'Astrobiología i en la xenobiologia, es denomina extraterrestre a tot ser viu originari de qualsevol lloc alié a la Terra. La major part de les persones solament té en conte esta definició en referir-se als sers provinents del espai exterior. Per lo general, la vida extraterrestre inteligent s'associa al fenomen dels objectes voladores no identificats, comunament cridat platillo voladores.

Etimologia

Alienígena

La paraula composta llatina alienígĕna va ser transliterada del grec ‹all - vos›. De la raïl gr. ‹all› va passar al lat. com ‹ali›, «un atre, estrany», dos lexemas com a elements components (ali - gen) que en lo lliteral i dit conjuntament significaran lo «engendrat en una atra terra», sent nom comú. Des de l'antiguetat es va usar en sentit civil per a legislar lo estranger, lo alié, lo estrany a un regne o nació concrets. En morfemas es varen derivar en llatí una família de paraules sintètiques de significats extensius, concomitants i complementaris.

Alien

Alius: «un atre de molts» (alter és «un atre de dos», a voltes es pren per alius). Alienus: «desigual». Aliene «ageno, commutada en alié: lo que no nos és propi». Aliena: «alié (referit a coses, propietats, qualitats)» i alieni: «alié (referit a persones)». Alienígena en anglés és alien, en exacte orige i mateix significat, «alié» en valor civil d'estranger, alóctono, foràneu, estrany.

Extraterrestre

També és paraula composta extra-terrestre, a on ‹extra› significa «fòra per contraposició a intra» o ‹exter› «fòra», més pròpiament es varen aplicar les seues derivades ‹exterus› com «lo naixcut en l'exterior, lo exterior hostil: exterae nationes & gents... exterus hostis» que també es presenta en valor de «estranger» o ‹externus› com «lo que és extern, foràneu: extrinsecus accedens... adventitius...... externi homines... i unes atres frases» o ‹extimus › com «els cels extrems, el cosmos: orbis coelestis extimus» i a tot açò se li conjunta & ‹terrae›.

Accepcions extática i científica

Sobre les definicions de “alien” i “extraterrestre”, és necessari denotar que existix una diferència entre les seues definicions. Extraterrestre, clarament, és una paraula creada per a explicar en térmens simples la procedència d'estos sers. En canvi, la paraula alien és llatina i el seu significat és “estranger”, “estrany”, “alié” o "el/lo atre" (ací coincidix en l'atra paraula d'orige llatí alter). La paraula alien hui sobretot és utilisada per a referir-se a sers extraterrestres, despuix de l'èxit de la película del mateix nom. En Estats Units la paraula alien, en la gerga administrativa, se seguix utilisant en el significat d'estranger; aixina qualsevol tramitació de visa o regularisació de papers és referida al alien.

Investigacions del fenomen

Actualment es conceptualiza el fenomen extraterrestre usant diferents perspectives:

• Com un fenomen del que no es té evidència, pero que es pot manejar de manera rigorosa usant el método científic (astrobiologia i «ufología procientífica»).
• Com un fet que s'accepta com a real i del que simplement es deu acumular evidència per a convéncer a tots els no creents (ufologia «popular» o «comercial», cridada «ufología acientífica»).
• Com un fenomen paranormal dins del ocultisme (teoria menys acceptada per la ciència ortodoxa i la majoria dels ufológos, ya que carix d'objectivitat científica).

Els enfocaments de l'ufologia acientífica són tan variats, com les opinions dels que proponen les teories. Sobra dir que dits enfocaments no gogen de cap acceptació científica, i solament l'astrobiologia i l'ufologia procientífica s'acosten a la noció de ciència, sense aplegar a ser acceptades per complet en forma generalisada.

En el context de l'astrobiologia, existixen esforços d'investigació per a intentar demostrar la presència de vida en el cosmos, per eixemple el cridat proyecte SETI, dedicat a rastrejar l'espai en radiotelescopis, a l'espera de captar alguna senyal no natural o mensage provinent de sers inteligents.

Segons els escèptics i, a pesar de que molta gent afirme supostament haver-los conegut o, inclús, ser un d'ells, no existix en l'actualitat cap prova fiable que confirme l'existència de vida extraterrestre. Se sosté que la majoria de les proves aportades són testimonis de suposts albiraments o raptes, o fotografies, que no representen per sí mateixes evidència irrefutable; en tot, un sector variable de la població (canviant en funció del país i la cultura) a lo llarc del món, creu en la veracitat de les afirmacions de molts dels cridats testics.

Actualment, s'associa l'idea d'extraterrestre en la del fenomen ovni, pero no sempre ha segut aixina. I encara que l'albirament d'estranys vehículs i fenomens aéreus és potser molt antic (vore foo fighters i avions fantasma), la seua associació en els extraterrestres és històricament molt recent. Potser el cas que va dur a associar als ovnis en els extraterrestres siga el cas de Kenneth Arnold, que va afirmar haver avistar «platillo voladores» prop del Mont Rainier el 24 de juny de 1947, en l'estat de Washington, Estats Units. Després de fer públiques les seues afirmacions, multitut de persones varen informar haver segut testic d'albiraments en els Estats Units, fenomen que no ha cessat fins al present, i que s'estén a lo largo y ancho de el planeta.

cal notar que, en eixa época, ya existia un ric folclore sobre extraterrestres, producte de la popularitat d'obres com La guerra dels móns de H. G. Wells, l'adaptació i emissió d'esta per la ràdio a càrrec d'Orson Welles, algunes obres de Juliol Verne, pero sobretot, els «Pulps», en a on escritors després célebres, abocaven les seues idees sobre la vida en atres planetes, i sobre els seus possibles atributs.

En la ciència ficció s'usa en freqüència el terme alienígena (deformació del llatí [alien], que significa un atre) per a designar les formes de vida d'orige extraterrestre, i són molt recurrents com a argument narratiu, puix des de l'época dels Pulps els extraterrestres poden servir per a produir en el llector maravella, sorpresa, o por (en eixe llavors, chiquets, adolescents, i adults jóvens), en poder imaginar-se'ls atributs impossibles per als sers humans. El cine pronte va prendre dita predilecció lliterària, transformant-l'en múltiples sagues de películes, totes les quals ejemplifican distintes perspectives sobre els extraterrestres, concomitants en les distintes idees dels diferents autors lliteraris.

Este us del terme és clarament antropocéntrico, ya que rara volta s'aplica als sers humans naixcuts fòra de la Terra; aun cuando els humans invadixen algun atre lloc de l'univers en la ficció, solen seguir amprant el terme per a designar als natius del lloc.

És notori el tracte que li dona la cultura nortamericana a l'idea de "extraterrestre", al que en anglés denominen alien, terme que també s'aplica a qui ve de fòra (immigrants). La paraula "alien" és un terme llegal dins de les lleis d'Estats Units per a denotar a no ciutadans del país. A partir d'este concepte es varen crear noveles considerades políticament correctes per a parlar d'immigrants dins dels Estats Units, sense fer-ho de forma directa, a través dels extraterrestres. De fet és notori que en algunes obres d'autors de dit país, la cultura descrita per als extraterrestres és treta d'alguna cultura terrestre real, o l'image que els autors i la societat nortamericana es fan de dita cultura. Extraterrestres colectivistes a on l'individualitat se sacrifica darrere del grup, representaven veladament al comunisme i la seua falta d'individualisme. Actualment, extraterrestres en cultures teocràtiques fonamentalistes fan paralels en la percebuda amenaça terrorista dels cridats grups islàmics.

Característiques associades als extraterrestres

Una image freqüent en la cultura popular, el cine i les historietes és la d'extraterrestres d'apariència humanoide, com els hombrecillos verts de la ciència ficció clàssica o els grisos popularisats per Trobades en la tercera fase i The X-Files.

Vàries raons propicien que en la cultura popular se li associe freqüentment una representació humanoide a una forma extraterrestre inteligent, pese a que no hi haja raó científica per a supondre-la provable. Eixemple d'això és que en el cas de les películes esta representació simplifica el procés de vestuari i maquillage necessari per a la representació d'un d'ells; ademés, el disseny basat en traces i expressions humanes reconeixibles favorix l'estimulació de reaccions emocionals en l'espectador. En este sentit la reacció humana té similituts en la que s'experimenta davant els robots, en el cas dels quals una major similitut física en el ser humà genera una major empatia, tal com demostra la teoria del vall inexplicable.

És este sentit, a nivell sicològic és més fàcil familiarizarse en un possible extraterrestre en característiques físiques reconeixibles com a braços i cames, dos ulls, un nas i una boca, aixina també en aquell que posseïxca un comportament reconeixible tal com mostrar les seues dents en casos d'enuge o realisar caraces en situacions de sorpresa, i igualment siga més fàcil associar-los inconscientment com un ser inteligent, producte de la forma física similar a la nostra que se'ls otorga popularment. Igualment destaca que mentres més siguen descrits com a sers semblants a les característiques i apariència humana, igualment són descrits com a sers més pacífics i de característiques angelicales; en canvi, mentres més siguen descrits com a sers menys semblants en ser humà, són ademés més descrits com a sers belicosos, terrorífics, malignes, etcétera.

Comunicació en extraterrestres

Escolta de senyals artificials

S'ha teorizado que qualsevol societat tecnològica estarà transmetent informació: les radiacions electromagnètiques generades pel ser humà són detectables en un radi de més de 50 anys llum de la Terra, i estan en constant expansió. El proyecte SETI (Search for Extraterrestrial Intelligence) o "Busca d'Inteligència Extraterrestre", analisa les senyes arreplegades pels grans radiotelescopis i els analisa buscant pautes artificials utilisant superordenadores, aixina com un gran proyecte de computació distribuïda en el món; SETIhome. Fins a la data, no obstant, tan sol la senyal Wow! ha segut reseñable en esta busca.

Transmissió de mensages sense destí

A lo llarc del temps s'han produït també una série d'iniciatives en sentit contrari: no buscar la senyal d'una possible inteligència extraterrestre, sino informar de la nostra presència a potencials civilisacions que estiguen a l'escolta. La primera va ser el cridat Mensage de Arecibo, llançat en 1974 en direcció al cúmul d'estreles de M13. A bordo de les sondes Pioneer 10 (en direcció a l'estrela Aldebarán) i Pioneer 11 (en direcció a la constelació d'Aquila) es troben sengles mensages (vore Placa de la Pioneer) destinats una possible civilisació extraterrestre que poguera interceptar les sondes. Lo mateixa ocorre en el cas del Disc d'or de les Voyager, en les sondes Voyager 1 (en direcció a la constelació d'Ofiuco) i Voyager 2 (en direcció a l'estrela Ross 248). Més recentment, en 2008, un equip de científics ucranians ha enviat mensages en direcció al sistema Gliese 876. El 5 de febrer del mateix any a les 0:00 UTC la NASA va transmetre la cançó "Across the universe" de la banda britànica The Beatles en direcció a l'estrela Polaris que es troba a 431 anys llum de la terra, utilisant una antena de 70m en el DSN's a les afores de Madrit en la finalitat de celebrar el 50 aniversari de la NASA, el 45 aniversari de la Deep Spacial Network (DSN) i el 40 aniversari de la cançó.

Varis científics del SETI han advertit que tractar de contactar en hipotètiques civilisacions extraterrestres enviant transmissions de ràdio a l'espai és imprudent, acientífico, falte d'ètica i potencialment catastròfic.

Vore també

• Antics astronautes
• Equació de Drake
• Teoria intraterrestre
• Objecte volador no identificat
• Teoria de conspiració
• Ufología
• Ummo
• Vida extraterrestre
• Invasió extraterrestre
• Xenobiología
• Senyal Wow!
• Círculs en els cultius
• Mensage de Sparsholt
• Mensage de Chilbolton
• Extraterrestres en la ficció
• Astrobiología
• Hipòtesis siluriana
• Vida extraterrestre
• Hipòtesis del bosc obscur
• Gran filtre
• Hipòtesis del zoològic
• 1I/ʻOumuamua

Bibliografia

1. More, Henry (1646). Democritus Platonissans, or an Essay Upon the Infinity of Worlds.
2. Milton, John (1667). El paraís perdut.
3. Fontenelle, Bernard li Bovier de (1686). Conversacions sobre la pluralitat dels móns.
4. Mallet, David (1728). L'excursió.

1. Sagan, Carl. 1996. El món i els seus dimonis: La ciència com una llum en l'obscuritat. Capítul 4: "Extraterrestres". Editorial Planeta.
2. Brians, Paul. 1987. Nuclear Holocausts: Atomic War in Fiction (1895-1984). Kent OH: Kent State UP (disponible en llínea).