Anar al contingut

SETI

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:SETI@home Multi-Beam screensaver.png
SETI
Per a atres usos d'este terme vore Seti.
Archiu:Arecibo 66.75261W 18.34607N.jpg
Antena del radiotelescopio de Arecibo, Puerto Rico. Image aérea des de 1300 metros.

SETI és l'acrònim del anglés search for ixtra terrestrial intelligence (busca d'inteligència extraterrestre). Existixen numerosos proyectes SETI, que tracten de trobar vida extraterrestre inteligent, ya siga per mig de l'anàlisis de senyals electromagnètiques capturades en distints radiotelescopios, o ben enviant mensages de distintes naturalea a l'espai en l'esperança de que algun d'ells siga contestat. Fins a la data, no s'ha detectat cap senyal de clar orige extraterrestre, sense incloure l'encara sense definir senyal Wow!. No obstant, sí s'ha aplegat a detectar varis candidats a senyals SETI, de les coordenades celests de les quals mai es va aplegar a reobservar cap emissió (p. eix., Horowitz & Sagan (1993)[1]).

Els primers proyectes SETI varen sorgir baix el patrocini de la NASA durant els anys 1970. Un dels proyectes més coneguts, SETIHome, va ser recolzat per millons de persones de tot lo món per mig de l'us de les seues computadores personals, que processaven l'informació capturada pel radiotelescopio de Arecibo, emplaçat en Puerto Rico. Dit telescopi va sofrir un desperfecte irreparable en 2020 i va propiciar l'abandó d'este proyecte despuix de dos décades de treballs.

En els últims anys, l'Allen Telescope Array (ATA) en Califòrnia ha segut un dels proyectes instrumentals més importants relacionats en SETI. Destinat principalment a realisar observacions astronòmiques, este instrument és capaç de buscar senyals tipo SETI de forma sincrónica.

La novetat més recent relacionada en els proyectes SETI és la Senyal BLC1, una senyal de ràdio que aparentment provindria de Pròxima Centauri.

SETIhome

[editar | editar còdic]
Artícul principal → SETIhome.
Archiu:Arecibo 66.75261W 18.34607N.jpg
Salvapantallas activat de SETIHome

El proyecte SETI ha transcendit el seu caràcter de computació distribuïda, en dissenyar i portar a terme un nou programa que s'eixecuta en l'ordenador de l'usuari, per mig del qual és possible participar en atres proyectes que requerixen grans cantitats de procés. Este programa va prendre el nom de BOINC (Berkeley Open Infrastructure for Network Computing). BOINC actua com a client de proyectes, i ara SETI és un d'eixos proyectes. Alguns proyectes que compartixen l'infraestructura són (es mencionen els que més temps duen):

  • Einsteinhome: Busca púlsarés (estreles de neutrons) usant els detectors d'ona gravitacionals LIGO i GEO 600. Estan recolzats per la Societat americana de Física (APS).
  • Climate Prediction: Té per objectiu realisar simulacions meteorològiques per a conseguir realisar previsions més encertades.
  • Rosettahome: Pretén desenrollar un método per a la predicció i el disseny de proteïnes i les seues interaccions. Un proyecte que pot contribuir a l'investigació i busca de solució a moltes malalties humanes.
  • LHChome: És un proyecte per a ajudar als científics del CERN en les simulacions de partícules en l'interior del LHC (Large Hadron Collider).

Els usuaris poden lliurement apuntar-se als proyectes que vullguen.

Hi ha més de 5 millons d'usuaris en més de 200 països que estan participant en este programa, i han contribuït en 19 000 millons d'hores computadora.[2]

El 4 de decembre de 2006, el programa operava a 310 TeraFLOPS, sent aixina el segon ordenador més potent del món.[2] Fins al moment la senyal més prometedora analisada per SETI ha segut la SHGb02+14a, la qual s'origina en la constelació de Piscis i Aries a 1000 anys llum de la Terra.

En 2020 s'anuncia l'abandó del proyecte, sense que s'hagen conseguit els resultats esperats.[3]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. The Astrophysical Journal.415
    218.ISSN 0004-637X.doi:10.1086/173157.Consultat el 2026-04-14.
  2. 2,0 2,1 www.boincstats.com
  3. «El proyecte SETIhome de busca de vida extraterrestre se suspén despuix de dos décades (i sense haver trobat res)» (en és). Xataka. Consultat el 4 de març de 2020.