SETIhome

SETIhome ("SETI at home", "SETI en casa" en anglés) va ser un proyecte de computació distribuïda que funciona en la plataforma informàtica Berkeley Open Infrastructure for Network Computing (BOINC), desenrollat pel Space Sciences Laboratory, en la Universitat de Califòrnia en Berkeley (Estats Units). SETI és un acrònim en anglés para Search for extraterrestrial intelligence (Busca d'inteligència extraterrestre). El seu propòsit era analisar senyals de radi buscant senyals d'inteligència extraterrestre i era una de les moltes activitats portades a terme com a part de SETI.

SETIhome va ser llançat al públic el 17 de maig de 1999 fent-ho el segon proyecte d'us a gran escala de la computació distribuïda a través d'Internet per a propòsits investigativos, com Distributed.net que va ser llançat en 1997. Junt en Milkywayhome i Einsteinhome, SETIhome era el tercer proyecte informàtic més important d'este tipo que investiga els fenomens de l'espai interestelar com la seua meta principal.

El 31 de març de 2020, el proyecte va deixar d'enviar nous treballs als usuaris de SETIhome, lo que va dur este esforç particular de SETI a una pausa indefinida. L'equip de SETI ha declarat que estaran disponibles noves formes per a que el públic contribuïxca a SETI.

Història

El proyecte va ser concebut gràcies a Frank Drake, el qual va crear una fòrmula (cridada Fòrmula de Drake), per a determinar el número de civilisacions tecnològiques que podien existir en nostra galàxia. En 1974, Frank Drake i Carl Sagan varen emetre des del radiotelescopio de Arecibo, un mensage de 2 min en direcció al cúmul d'estreles M13, un conjunt d'unes 500.000 estreles molt velles. Este mensage no va ser més que un acte simbòlic, puix M13 està situat a 25.000 anys llum, per lo que no esperem resposta fins a dins de 50.000 anys, pero en enviar un mensage en una potència de varis mils de millons de vats, s'obria el camí dels mensages interestelares.

El procés de busca

Una antena parabòlica de radiotelescopio, situada en Arecibo (Puerto Rico), capta senyals de radi en la freqüència del hidrogen, que és l'element més abundant de l'univers, particularment la del hidrogen neutre (la de 21 cm). Esta freqüència (que cau en el ranc de radi) travessa sense problemes núvols de gas, de pols, atmòsfera i galàxies, per lo que trobar un patró regular en esta freqüència seria un síntoma clar de que algú està enviant informació intencionadament.

Estes senyals procedents de l'espai són processades en la Universitat de Berkeley i distribuïts a continuació en chicotets paquets de 2 min de gravació a colaboradors voluntaris de tot lo món que ampren les seues computadores personals per a analisar les senyals en qüestió a fi de determinar si en alguna d'elles es troba una seqüència que puga ser el producte d'un ser inteligent.

En realitat cada paquet consta de 107,4 s originals, més un solape d'uns 15 s de l'unitat anterior, per a evitar que no es trobe una senyal per quedar tallada entre dos trams, aixina la senyal d'existir queda registrada en una unitat o en la següent.

Són 15 s de solape i no uns atres, degut a que eixa és la major distància del ranc de freqüències a la que analisa). Els usuaris de "casa" deuen utilisar un programa debades i voluntari, que es descarrega a través d'internet exclusivament de la pàgina de l'Universitat de Berkeley, i que té 2 versions:

Per un costat una versió consistix en un salvapantallas que analisa les senyals en els temps que el processador no utilisa recursos.
I per un atre costat una atra versió molt més ràpida i res vistosa que l'usuari eixecuta quan ho desija. Esta versió va ser concebuda per a usuaris que decidixen implicar-se més a fondo en eixe proyecte.

Ademés conten en un sinfín de programes adicionals que atres usuaris han anat desenrollant per a mantindre'ls informats sobre el procés d'anàlisis de les senyals. Despuix de terminar d'analisar els paquets (coneguts per WUs entre els seus usuaris, acrònim de Work Units), l'usuari ho torna a l'Universitat de Berkeley, a on estudien els resultats de l'anàlisis i cataloguen d'acort a l'importància que puga tindre.

Resultats

Si ben el proyecte no ha detectat cap senyal de ETI (vore inteligència extraterrestre), ha identificat varis objectius candidats (posicions celests), a on el pico d'intensitat no és fàcil d'explicar com a punts de soroll, per al seu posterior anàlisis.
La senyal candidata més important fins a la data es va anunciar l'1 de setembre de 2004, cridada font de ràdio SHGb02+14a.

L'astrònom Seth Shostak ha declarat en 2004 que espera per a obtindre una senyal concloent i prova de contacte alienígena entre 2020 i 2025, basat en la equació de Drake. Açò implica que un esforç prolongat pot beneficiar a SETIhome, a pesar dels seus actuals quinze anys d'eixecució sense èxit en la detecció de ETI.

Si ben el proyecte no ha alcançat l'objectiu de trobar inteligència extraterrestre, ha demostrat a la comunitat científica que proyectes de computació distribuïda que utilisa ordenadors conectats a Internet pot tindre èxit com una ferramenta d'anàlisis de viabilitat, i inclús guanyar-li als més grans superordenadores. No obstant, no s'ha demostrat que el proyecte s'haja beneficiat científicament per l'orde de magnitut en la cantitat d'equips que s'utilisen, molts fòra de casa (l'intenció original era usar 50 000-100 000 ordenadors domèstics).

Objectiu

Lo que en última instància es busca són patrons que no obedixquen a la aleatoriedad, com per eixemple trobar:

senyals la potència de les quals s'allunte de la mija,
tripletas de senyals equidistants,
senyals que podrien ser de llarga duració i que pel moviment del radiotelescopio queden reflectides com una curva gausiana.

La senyal és analisada baix tot un ranc de freqüències a pur de accelerar-la o disminuir-l'en funcions Doppler. De trobar-se senyales candidates, estes després deuen cenyir-se a atres anàlisis més rigorosos, per a descartar procedències conegudes com per eixemple interferències de satèlits. Encara despuix d'açò, si alguna senyal preval, deu confirmar-se a través de l'observació des d'atres radiotelescopios.

El radiotelescopio és el segon major del món (superat actualment despuix de la construcció del RATAN-600 [2] archivat en Wayback Machine. (Rússia)) en els seus 305 m de diàmetro, açò li permet arreplegar senyals més dèbils que atres radiotelescopios més chicotets. Només registra el hemisferi nort celest per l'orientació i situació pròpia del radiotelescopio. Les senyals són enviades a la Universitat de Berkeley, a on s'empaqueten i es distribuïxen entre els usuaris. Es tracta d'una tècnica de computació distribuïda, de manera que es junta la potència de moltes màquines a lo llarc de tot el planeta per a analisar agilitant el procés. Hi ha al voltant de 4 millons d'usuaris en el programa SETI instalat en els seus computadors.

Tecnologia

Qualsevol persona en un ordenador conectat a Internet pot participar activament en SETIhome eixecutant un programa gratuït que descarrega i analisa senyes de radiotelescopios.

Les senyes d'observació es guarden en cintes de 36 Gigaoctet en el radiotelescopio de Arecibo en Puerto Rico, cada una en 15,5 hores d'observacions, les que després són enviades per correu a la Berkeley. Arecibo no tenia una conexió a Internet de gran ample de banda, per lo que les senyes devien anar per correu postal a Berkeley en un primer moment. Una volta allí, es dividixen en unitats de treball de 107 segons tant en el domini del temps com en el de la freqüència, que es solapan en el temps pero no en freqüència. Estes unitats de treball són despuix enviades des del servidor de SETIhome a través d'Internet als ordenadors personals en tot lo món per a analisar.

El software d'anàlisis actual pot buscar senyals de prop d'un dècim de la potència del llindar de busques anteriors, ya que fa us d'un algoritme computacionalment intensiu cridat integració coherent.

Les senyes es combinen en una base de senyes usant computadores SETIhome en Berkeley. S'elimina la interferència, i varis algoritmes de detecció de patrons s'apliquen a la busca de les senyals més interessants.

Software

Archiu:Setiathomeversion3point08.png

client clàssic de SETIhome (versió 3.08).

El software de computació distribuïda SETIhome s'eixecutava tant com protector de pantalla o de manera contínua, mentres que un usuari treballa, fent us de la capacitat del processador que d'una atra manera no s'ampren. La plataforma de software inicial, que ara es coneix com "Classic SETIhome", va funcionar entre el 17 de maig de 1999 fins al 15 de decembre de 2005. Este programa només era capaç d'eixecutar SETIhome, i va ser reemplaçat per BOINC (Infraestructura Oberta de Berkeley per a Computació en Ret), que també permet als usuaris contribuir en atres proyectes de computació distribuïda i al mateix temps eixecutar SETIhome. La plataforma BOINC permetrà també fer proves d'atres tipos de senyals.

La supressió de la plataforma de SETIhome Classic va fer que els equips Macintosh en versions prèvies al sistema Mac OS X no anaren aptes per a participar en el proyecte. El 3 de maig de 2006 va començar la distribució d'unitats de treball per a una nova versió de SETIhome cridada "SETIhome millorada". Ya que els ordenadors tenen ara el poder de còmput per a un treball més intens que quan el proyecte va començar, esta nova versió és dos voltes més sensible sobre les senyals de Gauss i d'alguns tipos de senyals en impulsos que el software SETIhome (BOINC) original. Esta nova aplicació ha segut optimisada per al punt en que s'eixecutarà més ràpit en algunes workunits que les versions anteriors. No obstant, alguns workunits (els millors workunits, científicament parlant) necessitaran molt més temps. Ademés, algunes distribucions de les aplicacions de SETIhome han segut optimisats per a un determinat tipo de CPU. Estos es coneixen com "eixecutables optimisats" i s'ha trobat que corren més ràpit en sistemes en eixa CPU específica. A partir de 2007, la majoria d'estes aplicacions estan optimisades per als processadors Intel (i els seus corresponents conjunts d'instruccions). Els resultats del processament de senyes normalment es transmeten automàticament quan l'equip està conectat a Internet, encara que també pot ser programat per a conectar-se a Internet quan siga necessari.

Estadístiques

En més de 5,2 millons de participants en tot lo món, és el proyecte de computació distribuïda en la major cantitat de participants fins a la data. L'intenció original de SETIhome va ser utilisar entre 50.000 i 100.000 ordenadors domèstics. Des del seu llançament el 17 de maig de 1999, el proyecte ha registrat més de dos millons d'anys de temps de càlcul agregat. El 26 de setembre de 2001, SETIhome havia realisat un total de 10²¹ operacions de menge flotant. És reconeguda pel Guinness World Records com el més gran procés de computació en el història. En més de 278.832 ordenadors actius en el sistema (2,4 millons en total) en 234 països, al 14 de novembre de 2009, SETIhome tenia la capacitat per a calcular més de 769 teraFLOPS. Per a una comparació, el Tianhe-2, que a juny de 2013 era el superordenador més ràpit del món, alcança 33,86 petaFLOPS.

Proyecte futur

Archiu:Astropulse.jpg

Captura de pantalla de Astropulse de SETIhome

Hi havia plans per a obtindre senyes del Observatori Parkes en Austràlia per a analisar el hemisferi sur. No obstant, al 3 de juny de 2018, estos plans no es varen mencionar en el lloc web del proyecte. Atres plans inclouen un registrador de senyes multihaz, un verificador de persistència de temps propenc i Astropulse (una aplicació que utilisa la desdispersión coherent per a buscar senyals pulsades). Astropulse es va associar en el SETIhome original per a detectar atres fonts, com púlsares que giren ràpidament, forats negres primordials en explosió o fenomens astrofísics encara desconeguts. La prova beta de la versió final de llançament públic de Astropulse es va completar en juliol de 2008, i la distribució d'unitats de treball a màquines d'especificacions més altes capaces de processar les unitats de treball més intensives en CPU va començar a mitan de juliol de 2008.

Fi del proyecte pel moment

La Universitat de Califòrnia en Berkeley va anunciar que deixaria d'enviar noves senyes per a que els clients de SETIHome els processen despuix del 31 de març de 2020, posant fi a l'esforç pel moment. El programa va indicar que estaven en un punt de "rendiments decreixents" en el processament distribuït i necessitaven posar l'esforç en hibernación mentres processaven els resultats.

Vore també

SETI Berkeley Open Infrastructure for Network Computing Einsteinhome World Community Grid Foldinghome Grid computing

Anex:Proyectes que usen BOINC PlanetQuest Primegrid Rosettahome CUDA BrookGPU

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre SETIhome.

Web oficial del proyecte SETIhome
Manual d'instalació de BOINC