Astrobiología
La astrobiología és la branca de la biologia i la astronomia que estudia el orige, evolució, distribució i futur de la vida en el univers: vida extraterrestre i vida en la terra.[1] L'astrobiología aborda l'interrogant de si existix vida més allà de la Terra, i cóm els humàs poden detectar-la si el hi ha.[2] El terme exobiología és similar, pero més específic; estudia específicament les possibilitats de vida extraterrestre i els efectes dels ambients en els sers vius.[3]
Fa us principalment d'una combinació de les disciplines de física, química, astronomia, astrofísica, biologia molecular, ecologia, ciències planetàries i geologia per a l'estudi de la possibilitat de vida en atres planetes i ajuda a reconéixer biósferas que puguen ser diferents a les de la Terra.[4] L'orige i l'evolució primerenca de la vida és una part inseparable de la disciplina de l'astrobiología.[5] L'astrobiología s'ocupa de l'interpretació dels senyes científiques, principalment d'hipòtesis que s'ajusten fermament a les teories científiques existents. Donats les senyes més detallades i confiables sobre atres parts de l'univers, les raïls de l'astrobiología -física, química i biologia- poden tindre les seues bases teòriques en dubte.
Este camp interdisciplinari comprén l'investigació sobre l'orige i l'evolució dels sistema planetari, els orígens dels composts orgànics en l'espai, les interacciones roca-aigua-carbono, l'abiogénesis en la Terra, la habitabilitat planetària, l'investigació sobre biofirmas per a la detecció de la vida, i els estudis sobre les possibilitats de que la vida s'adapte als desafius de la Terra i del espai exterior.[6][7][8]
La química de la vida va poder haver començat poc despuix del Big Bang, fa 13.800 millons d'anys, durant una época habitable quan l'Univers tenia entre 10 a 17 millons d'anys.[9][10] Segons el hipòtesis de la Panspermia, la vida microscòpica -distribuïda per meteorits, asteroides i atres cossos chicotets del sistema solar- pot existir en tot l'univers.[11][12] Segons una investigació publicada en agost de 2015, les galàxies més grans poden ser més propícies per a la creació i desenroll de planetes habitables que les galàxies més chicotetes com la Via Làctea.[13] No obstant, la Terra és l'únic lloc en l'univers conegut pel ser humà que conté vida.[14] Estimacions de zones habitables al voltant d'atres estreles,[15] a voltes referides com "zones de Ricitos d'Or", junt en el descobriment de centenars de planetes extrasolars i nous coneiximents sobre hàbitats extrems ací en la Terra, sugerixen que pot haver més llocs habitables en l'univers dels que es varen considerar com a possibles fins fa poc.[16][17][18]
Els estudis actuals en el planeta Mart portats a terme pels robots Curiosity[19] i els exploradors Opportunity estan buscant evidències de la vida antiga, aixina com en les planicies relacionades en els rius o llac antics que puguen haver segut habitables en el passat.[20][21][22] La busca d'evidència d'habitabilitat, tafonomía (relacionada en fòssils) i molècules orgàniques en el planeta Mart és ara un objectiu primari de la NASA i la Agència Espacial Europea.
Generalitats
[editar | editar còdic]Etimologia
[editar | editar còdic]La paraula astrobiología ve del grec astron, estrela; bios, vida; i logos, paraula/ciència; ocasionalment també és cridada xenobiología (del grec xenos, foràneu), exobiología (del grec exo, exterior) o bioastronomía, és dir, el significat lliteral de astrobiología és la ciència de la vida en el cosmos, la ciència de la vida exterior o forànea (extraterrestre), ya siga vida del passat, present o futur.[23]
Ciències relacionades
[editar | editar còdic]L'astrobiología és una ciència multidisciplinario que es forma de l'especialisació i l'unió de diverses disciplines científiques com són la astronomia, la astrofísica, la biologia, la química, la geologia i la física. Ademés d'açò, les principals ciències auxiliars de l'astrobiología són la matemàtica, la informàtica i la estadística.
Descripció
[editar | editar còdic]Algunes de les qüestions que tracta de respondre l'astrobiología són les següents:
¿Qué és la vida? ¿Cóm va sorgir la vida en la Terra? ¿Cóm evoluciona i es desenrolla? ¿Hi ha vida en atres llocs de l'Univers? ¿Quin és el futur de la vida en la Terra i en atres llocs?.
Diferents institucions científiques i educatives en tot lo món es dediquen sériament a la busca d'atres planetes (per eixemple: Califòrnia & Carnegie Planet Search o The Geneva Extrasolar Planet Search Programmes). Hui en dia es coneixen més de 1800 exoplanetes (el seu número aumenta més a més); no obstant, cap d'ells és com la Terra. Institucions com el Centre de Astrobiología (CAB) i l'Institut de astrobiología de la NASA (NAI) escomencen a reforçar els pilars per a detectar i entendre la vida més allà de la Terra.
La pregunta de si la vida existix o no en alguna part de l'Univers ademés de la Terra és una hipòtesis verificable i, per lo tant, és una llínea viable per a l'investigació científica. L'astrobiología no pretén ser una disciplina científica pura, com lo són la física o la biologia, sino que representa un esforç multidisciplinario per part d'investigadors de distintes àrees per a intentar respondre preguntes sobre la vida basant-se en el coneiximent de distints camps científics. És una disciplina científica que intenta comprendre totes les perspectives possibles. Com només es té un eixemple de vida, el conegut en la Terra, la major part del treball es basa en simulacions i prediccions de les lleis fonamentals de la física i bioquímica o el coneiximent actual de la biologia.
Un cas concret d'investigació astrobiológica actual és la busca de vida en Mart. Existix una creixent cantitat de proves que sugerixen que Mart va tindre antigament una important cantitat d'aigua líquida en la seua superfície,[24][25][26]Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut sent esta considerada un precursor essencial per a desenroll de vida.
Missions específicament dissenyades per a la busca de vida en atres planetes són, per eixemple, les del programa Viking, o les sondes Beagle 2, abdós dirigides a Mart. Els resultats del Viking varen ser inconcluyentes,[27] i la Beagle 2 va fallar en transmetre, per lo que es presumix que es va estrelar.[28]
La penúltima missió, en un major rol de l'astrobiología, és la del Mars Science Laboratory, el llançament del qual va tindre lloc el 26 de novembre de 2011; el 'Mars Science Laboratory' serà la primera sonda en Mart, despuix dels Viking, en buscar directament evidencia de vida passada o present. L'última missió de busca de vida en Mart, la qual l'inicie la Agència Espacial Europea, és la ExoMars en l'any 2016.
Preguntes transcendentals
[editar | editar còdic]Algunes de les preguntes que busca respondre l'astrobiología són: ¿Qué és la vida?, ¿cóm va sorgir la vida en la Terra?, ¿Cóm evoluciona i es desenrolla la vida, si existix o no vida extraterrestre?, i ¿Quin és el futur de la vida en la Terra i en atres llocs, de haver-la?. Estes preguntes fan que l'astrobiología siga una ciència en profundes implicacions filosòfiques.[29]
Preguntes freqüents sobre astrobiología
[editar | editar còdic]Objecte de la busca
[editar | editar còdic]Principalment, bactèries o atres organismes microscòpics. Com no es tenen "mostres" de vida extraterrestre, lo que es fa és estudiar alguns dels organismes de la Terra, coneguts com extremófilos. Alguns extremófilos viuen en llocs molt calents (com Pyrodictium una bactèria que viu en el sol marí, a una temperatura de 105 °C), mentres que uns atres viuen dins de les roques, en llocs molt frets, llocs molt salinos (com certs estanys en la Puna Argentina); o be s'alimenten de sofre o ferro. En molts d'estos llocs es troben estromatocitos, microbialitos i mates microbianas.
Llocs de busca
[editar | editar còdic]En la Terra, s'estudia la vida en les fonts hidrotermales submarines, els estromatolitos que existixen en llocs com Austràlia, o Quatre Ciénegas en Mèxic, estany Negre, estany Diamant, Socompa, en la puna d'Argentina. En Espanya, s'estudien les bactèries de Riu Tinto.
Planetes candidats a tindre vida
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Habitabilitat planetària.
S'estan estudiant aquells llocs del sistema solar en a on es pensa que hi ha més provabilitats de trobar aigua líquida en forma estable. Est podria ser el cas del subsol de Mart, d'Europa, el satèlit gelat de Júpiter, baix la superfície gelada del qual podria existir un oceà d'aigua líquida, d'una de les llunes de Saturn, Titán, l'únic satèlit del sistema solar en una atmòsfera considerable, i el d'Encélado, una atra lluna de Saturn que mostra evidències de tindre aigua líquida a pocs metros de la superfície.
Planetes fora del sistema solar
[editar | editar còdic]Preguntes secundàries, com l'existència de móns capaços d'acollir vida i els seus precursors químics, han tingut resultats més exitosos. Per mig de l'utilisació de distints métodos s'ha conclós que l'existència d'estos planetes és més comú de lo que es pensava anteriorment, encara que estos són usualment molt diferents a la Terra. S'ha sugerit que el sistema solar presenta una diagramación atípica, per lo que una atra opinió postula que les busques actuals deuen dirigir-se cap a diagrames no solars. Métodos de detecció millorats sumats a un temps major d'observació, sense dubte serviran per a descobrir més sistemes planetaris, i possiblement, alguns com la Terra.
El progrés de l'astronomia infrarroja i submilimétrica ha incrementat la possibilitat de descobrir nous sistemes estelars. Busques infrarrojas han descobert cinturons de pols i asteroides al voltant d'estreles distants. Algunes imàgens infrarrojas contenen, supostament, imàgens directes de planetes, encara que açò encara està en discussió. La espectroscòpia infrarroja i submilimétrica han identificat un número creixent de substàncies químiques al voltant d'estreles, lo que sosté l'orige i manteniment de la vida.
Missions espacials
[editar | editar còdic]
Missió de Interferometría Espacial (Space Interferometry Mission - SIM)
[editar | editar còdic]És un telescopi espacial en desenroll per part de la NASA i Northrop Grumman; el seu objectiu principal és la detecció de planetes comparables a la Terra per mig de l'us d'interferometría òptica. El proyecte va ser aprovat en 1998 en llançament programat per a 2005, pero est va ser interromput en cinc oportunitats per qüestions presupostàries.[30][31] Finalment, l'eixecució de la missió va ser posposta "indefinidament" en 2008.
Buscador de Planetes Terrestres (Terrestrial Planet Finder)
[editar | editar còdic]El Terrestrial Planet Finder (TPF) és un proyecte de la NASA per a la creació d'un sistema de telescopis capaç de detectar planetes extrasolars similars a la Terra. El seu llançament ha segut pospost indefinidament.[32][33][34][35]
Resultats de l'investigació
[editar | editar còdic]No hi ha evidència definitiva de l'existència de vida l'orige de la qual no siga terrestre. No obstant, exàmens del meteorit ALH84001 el supost orige del qual és el planeta Mart, sugerix la possibilitat de l'existència de microfósiles extraterrestres, encara que l'interpretació d'estes supostes evidències és encara controvertida.
En el 2004, la senyal espectral del metà va ser detectada en la atmòsfera marcianana tant per telescopis posicionats sobre la superfície terrestre, com per la sonda Mars Express. El metà té un periodo de vida relativament curt en l'atmòsfera marcianana, per lo que se supon, deu haver una font recent d'este gas. Com no s'ha detectat activitat volcànica activa sobre la superfície de Mart (lo que podria generar el metà), alguns científics han especulat que la font podria ser vida microbiana. En 2018 la missió TGO de la Agència Espacial Europea va analisar els gasos de l'atmòsfera marcianana.
La nau espacial Phoenix va analisar mostres del sol i del gèl polar de Mart, en un esforç d'identificar zones habitables en eixe planeta.[36]
Astrogenómica
[editar | editar còdic]El terme Astrogenómica és un concepte basat en l'integració de dos branques importants de les ciències biològiques: Genómica i Astrobiología. La genómica, pot contribuir en l'investigació de l'astrobiología, abordant temes com l'orige i l'evolució de la vida en la Terra, com un eixemple per a entendre l'orige de la vida en qualsevol atre lloc de l'univers[37][38]
Este terme va ser introduït per primera volta per David S. Holmes,[39] durant l'assistència al Congrés "Integrative Biology Summit-2013" realisat el 5-7 d'agost de 2013 en la ciutat de Las Vegas (EE. UU.), a on va ser invitat com un dels expositors principals.
Relació en atres disciplines
[editar | editar còdic]Astrobiología i ufología
[editar | editar còdic]L'astrobiología és una ciència constituïda i auxiliada per múltiples disciplines científiques i en observacions i fets comprobables, mentres que la ovnilogía o ufología és una pseudociencia que es basa en l'estudi dels ovnis en base en el material fotogràfic, digital o atres proves que pretenen donar-li sustente.
Ciència ficció
[editar | editar còdic]Els térmens «exobiología» i «xenobiología» són molt usats en la ciència ficció. Abdós térmens poden usar-se de forma intercanviable, encara que pel seu us s'implica que un exobiólogo és un teòric que especula sobre les possibles formes de vida extraterrestres, mentres que un xenobiólogo sol referir-se a un doctor o biòlec que és expert en la fisiologia de formes de vida alienígenas, que es presumixen conegudes en el context de la narració.
Vore també
[editar | editar còdic]Bioquímiques hipotètiques Complexitat biològica Curiosity Habitabilitat planetària Panspermia SETI Vida en Venus Vida en Mart Contaminació interplanetaria
Referències
[editar | editar còdic]- El contenido de este artículo incorpora material de una entrada de la Enciclopedia Libre Universal, publicada en español bajo la licencia Creative Commons Compartir-Igual 3.0.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Astrobiología.
El centre de astrobiología més important és el Institut de astrobiología de la NASA (NAI). En Colòmbia es troba l'Institut de Astrobiologia de Colòmbia IAC associat a el NAI - NASA Astrobiology Institute IAC - Colòmbia En Espanya està el Centre de Astrobiología del CSIC i el INTA i la Ret Espanyola de Planetología i Astrobiología. Astrobiología i Mart [9] archivat en Wayback Machine.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaBriones, CSIC - ↑ «About Astrobiology « NASA Astrobiology». Archivat des d'el original, el 11 d'octubre de 2008. Consultat el 23 de giner de 2018.
- ↑ «Definition of EXOBIOLOGY» (en en). www.merriam-webster.com. Consultat el 23 de giner de 2018.
- ↑ Ward, P. D.; Brownlee, D. (2004). The life and death of planet Earth. New York: Owl Books.. ISBN 0-8050-7512-7.
- ↑ «Origins of Life and Evolution of Biospheres - Springer» (en en). link.springer.com. Consultat el 23 de giner de 2018.
- ↑ «Release of the First Roadmap for European Astrobiology - Astrobiology» (en en). astrobiology.com. Consultat el 23 de giner de 2018.
- ↑ «[1]». Consultat el 23 de giner de 2018 (en en-US).
- ↑ «[2]». Consultat el 23 de giner de 2018.
- ↑ International Journal of Astrobiology.13(4)
- 337–339.ISSN 1473-5504.doi:10.1017/S1473550414000196.Consultat el 23 de giner de 2018.
- ↑ «[3]». Consultat el 23 de giner de 2018 (en en-US).
- ↑ Astrobiology Science Conference.
- ↑ Peter Reuell. «Harvard study suggests asteroids might play key role in spreading life» (en en-us). Harvard Gazette. Consultat el 29 de setembre de 2019.
- ↑ «[4]». Consultat el 23 de giner de 2018.
- ↑ NASA Technical Memorandum 102363, NASA. Lewis Research Center, Ohio..
- ↑ «[5]». Consultat el 23 de giner de 2018 (en en-US).
- ↑ «[6]». Consultat el 23 de giner de 2018 (en en-US).
- ↑ Proceedings of the National Academy of Sciences.110(48)
- 19273–19278.ISSN 0027-8424.doi:10.1073/pnas.1319909110.Consultat el 23 de giner de 2018.
- ↑ {{Cita web|url=http://www.latimes.com/science/la-sci-earth-like-planets-20131105-story.html%7Ctítul=Milky Way may host billions of Earth-size planets|fechaacceso=23 de giner de 2018|llinage=Khan|nom=By Amina|sitioweb=latimes.com}}
- ↑ «Science/AAAS | Special Collection: Curiosity» (en en). www.sciencemag.org. Consultat el 23 de giner de 2018.
- ↑ Science.343(6169)
- 386–387.ISSN 0036-8075.doi:10.1126/science.1249944.Consultat el 23 de giner de 2018.
- ↑ Science.343(6169)ISSN 0036-8075.Consultat el 23 de giner de 2018.
- ↑ Science.343(6169)
- 1242777.ISSN 0036-8075.doi:10.1126/science.1242777.Consultat el 23 de giner de 2018.
- ↑ «About Astrobiology». NASA- Astrobiology. NASA. Archivat des d'el original, el 10 de setembre de 2008. Consultat el 19 d'agost de 2008.
- ↑ Bright Chunks at Phoenix Lander's Mars Site Must Have Been Isse
- Archivat el 4 de març de 2016 archivat en Wayback Machine. - Official NASA press release (19.06.2008)
- ↑ «Phoenix Scientists Confirm Water-Isse on Mar». The Planetary Society web site. Planetary Society. Archivat des d'el original, el 27 de juny de 2008. Consultat el 23 de juny de 2008.
- ↑ «Confirmation of Water on Mars». Archivat des d'el original, el 1 de juliol de 2008. Consultat el 19 d'agost de 2008.
- ↑ Vol. 194.(no. 4260)
- pp. 99 - 105.Consultat el 15 d'agost de 2008.
- ↑ «Possible evidence found for Beagle 2 location». European Space Agency. Consultat el 18 d'agost de 2008.
- ↑ Pensament. Revista d'Investigació i Informació Filosòfica.71(Núm. 269 S.Esp (2015): Série Especial Nº 7)
- 1083-1118.
- ↑ Platt, Jane. "Contractors chosen for Space Interferometry Mission [7] archivat en Wayback Machine.", (Press Release), NASA, 10 de setembre de 1998, Jet Propulsion Laboratory. Retrieved 24 April 2007.
- ↑ «Departments of Commerce and Justice, Science and Related Agencies Appropriations Bill, 2008» (en anglés) (PDF). Consultat el 7 de juny de 2008.
- ↑ «NASA budget statement» (en anglés). Planetary Society. Archivat des d'el original, el 16 de juny de 2006. Consultat el 17 de juliol de 2006.
- ↑ «NASA President's FY 2007 Budget Request». Archivat des d'el original, el 28 de febrer de 2021. Consultat el 7 d'octubre de 2008.
- ↑ «House subcommittee helps save oudhtr science» (en anglés). Planetary Society. Archivat des d'el original, el 20 de setembre de 2006. Consultat el 17 de juliol de 2006.
- ↑ Charles Q. Choi. «New Technique Will Photograph Earth-Like Planets» (en anglés). Space.com. Consultat el 2 de maig de 2007.
- ↑ «Astrobiology in Space Exploration Missions». NASA. Archivat des d'el original, el 10 de setembre de 2008. Consultat el 19 d'agost de 2008.
- ↑ Rene Sepulveda, Rodrigo Ortiz and David S. Holmes. Invited Keynote talk, Astrogenomics: A Convergence of Disciplines Spawning Inspiration. Integrative Biology Summit-2013, Aug. 4-7, 2013, Las Vegas, USA, 2013).
- ↑ Rene Sepulveda, Rodrigo Ortiz and David S. Holmes. Astrogenomics: A Convergence of Disciplines Spawning Inspiration. J. Comput Sci Syst Biol 6:4 (2013)
- ↑ PhD David S. Holmes [8] archivat en Wayback Machine. Fundació Ciència i Vida, Universitat Andres Bell. Santiago, Chile
- Este artícul conté una traducció derivada de «Astrobiología» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.