Anar al contingut

Kepler-62f

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Kepler-62f
Impressió artística del sistema Kepler-62 (tamanys a escala) en comparació als planetes del sistema solar interior en les seues respectives zones habitables.

Kepler-62f és un planeta extrasolar, un dels cinc descoberts pel telescopi espacial Kepler de la NASA al voltant de Kepler-62. Es va trobar en el método de trànsit, en el que es medix l'atenuació que un planeta provoca al seu pas per davant de la seua estrela.

Característiques

[editar | editar còdic]
Comparació de les dimensions de Kepler-69c, Kepler-62i, Kepler-62f, i la Terra.

Tamany i composició

[editar | editar còdic]

En un radi d'1,41 R, la massa estimada de Kepler-62f per a una composició similar a la de la Terra és de 2,81 M.[1] Segons els estudis de l'equip HARPS-N, els cossos planetaris en masses inferiors a 6 M (especialment aquells en radis per baix dels 1,6 R), tenen una alta provabilitat de posseir una composició similar a la terrestre.[2] La massa de Kepler-62f és molt baixa com per a ser un minineptuno, pero és provable que tinga una atmòsfera més densa frut d'una major atracció gravitatoria (un 41 % superior a la de la Terra).[3]

Temperatura

[editar | editar còdic]

La temperatura estimada de Kepler-62f, considerant albedo i atmòsfera (per densitat i composició) similars als de la Terra, és de -33,65 °C, lo que ho convertix en un psicroplaneta (cossos planetaris en una temperatura mija d'entre -50 °C i 0 °C).[3] La seua baixa temperatura superficial es deu a la seua posició en la zona habitable del sistema Kepler-62 (desplaçada cap al confín extern de la mateixa) i a les característiques de la seua estrela (classificada com una nana taronja tipo K2V, en un 20 % de la lluminositat del Sol i un 30 % menys massiva).[1] No obstant, és provable que com a conseqüència de la seua major massa, conte en una atmòsfera més densa que millore el repartiment de calor superficial i potencie l'efecte dels gasos d'efecte hivernàcul. Investigacions recents sugerixen que una pressió atmosfèrica tres voltes major que la terrestre estendria el confín extern de la zona de habitabilitat en un 18 % i aumentaria substancialment el homogeneïtat del clima del planeta.[4]

Els mijos actuals no permeten conéixer en exactitut l'edat d'un exoplaneta, per lo que les estimacions efectuades conten en un ampli marge d'error de més d'un 50 %. En el cas de Kepler-62f, la seua edat s'estima en 7000 millons d'anys, en un marge de fins a 4000 millons d'anys de diferència a l'alça o a la baixa.[1] Aixina que, aun cuando sembla que el sistema és prou més antic que el sistema solar, podria ser més jove o encara més antic (casi tant com el propi univers).

Anclaje per marea

[editar | editar còdic]

l'acoplament de marea és un fenomen comú en exoplanetes que orbitan a estreles tipo M o K-tardà (nanes roges i taronges chicotetes) en la seua zona de habitabilitat. Com a conseqüència de la seua menor lluminositat, l'àrea entorn a l'estrela en la que els cossos planetaris podrien tindre aigua líquida en la seua superfície es troba molt pròxima a elles, suponent una major exposició a los efectos de la mateixa, com la gravetat. D'esta manera, un planeta ancorat per marea a la seua estrela tindria una òrbita i rotació sincronisades, presentant un hemisferi diürn i un atre nocturn.[5]

Kepler-62f pertany a una estrela tipo K2V, massa massiva com per a que els planetes que l'orbiten en la seua zona habitable es troben ancorats per marea (especialment aquells que se situen en el confín extern, com Kepler-62f). La provabilitat de que registre un acoplament de marea és pràcticament nula i en cas contrari, tal i com se sospita que va ocórrer en Venus, es deuria a algun event de colisió durant la formació del sistema.[6]

Índex de similitut en la Terra

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Índex de similitut en la Terra.

L'índex de similitut en la Terra (IST) medix el parentesc entre les característiques d'un exoplaneta i les de la pròpia Terra.[7] Este indicador, encara que no considera vàries traces importants de cara a el habitabilitat d'un planeta (com la densitat i composició atmosfèrica, tipo estelar, etc.) i part d'un discutit principi antropocéntrico en el que les característiques terrestres serien les òptimes per a la vida (existix un alvertent contrari que propon l'existència de planetes superhabitables),[8] s'utilisa freqüentment per a catalogar als planetes segons la seua habitabilitat. En ser més massiu i fret que la Terra, Kepler-62f registra un discret IST del 67 %, a pesar de que podria ser més apte per a la vida que molts dels planetes que li superen en la classificació de planetes potencialment habitables.[3]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 «NASA Exoplanet Archive» (en anglés). NASA Exoplanet Science Institute. Consultat el 3 de febrer de 2015.
  2. «[1]».
  3. 3,0 3,1 3,2 «Planetary Habitability Laboratory» (en anglés). PHL University of Puerto Rico at Arecibo. Archivat des d'el original, el 30 de setembre de 2018. Consultat el 3 de febrer de 2015.
  4. «[2]». Consultat el 3 de febrer de 2015 (en anglés).
  5. «Alien Planets With No Spin May Be Too Harsh for Life» (en anglés). Space.com. Consultat el 27 de giner de 2015.
  6. «Rotation of Venus» (en anglés). Universe Today. Consultat el 3 de febrer de 2015.
  7. «Earth Similarity Index (ESI)». Planetary Habitability Laboratory.
  8. «[3]».

Plantilla:Sky