Anar al contingut

Kepler-62i

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Kepler-62i

Kepler-62i, també conegut per la seua denominació Kepler Object of Interest KOI-701.03, és un dels 5 exoplanetes que orbitan al voltant de l'estrela Kepler-62, classificada com una nana K2V i descoberta pel telescopi espacial Kepler.[1] És, junt a Kepler-62f, un dels dos planetes situats en la zona habitable del sistema.[2] D'ells, és el que conta en un major índex de similitut en la Terra (82 %).[3]

Es troba a uns 1200 anys llum de la Terra, en la constelació de Lyra.[4] El seu descobriment forma part de la Missió Kepler, que detecta cossos exoplanetarios per mig del método de trànsit (és dir, per l'atenuació que des de la nostra perspectiva provoca un planeta al seu pas front a la seua estrela).[5]

Té un periodo orbital de 122 dies.

Ràdio de 10 257 km.

Va ser descobert el 18 d'abril de 2013, els seus principals descobridors varen ser: Geoffrey Marcy, Natalie Batalha i Lisa Kaltenegger.

Característiques

[editar | editar còdic]

Estrela

[editar | editar còdic]

Kepler-62 és una nana taronja de tipo K2V, en una massa de 0,69 M☉, un ràdio de 0,63 R☉ i una temperatura superficial de 4 595,85 °C.[1] El seu metalicitat és de -0,21, llaugerament inferior a la del Sol, que indica una relativa escassea d'elements pesats (és dir, tots llevat el hidrogen i el heli), encara que no tant com per a impedir la formació de cossos telúrics en el sistema.[2] Les investigacions sugerixen que es va formar fa 7000 millons d'anys (front als 4570 millons del sistema solar).[6]

De les característiques de la seua estrela s'extrauen vàries conclusions:

  • Per la seua antiguetat, qualsevol forma de vida present en el sistema ha tingut més temps per a evolucionar i dispondrà de molt més per a seguir fent-ho, ya que l'esperança de vida d'estes estreles pot alcançar els 30 000 millons d'anys (front als 10 000 millons del Sol).[8]
  • La metalicitat estelar permet la formació planetària.[9]
  • Kepler-62 és lo suficientment massiva com para no registrar les brusques variacions lumínicas de les nanes roges en els seus primers millons d'anys de vida.[10]

El perfil de Kepler-62 encaixa en el propost per René Heller i John Armstrong en la seua publicació «Superhabitable Worlds», donant l'oportunitat a qualsevol exoplaneta anàlec a la Terra del sistema de ser un planeta superhabitable.[11]

Dimensions

[editar | editar còdic]

Kepler-62i és un exoplaneta de tipo supertierra, en una massa de 4,54 M⊕ i un radi d'1,61 R⊕.[1] Segons els càlculs de l'equip HARPS-N, els cossos en masses superiors a les 6 M⊕ i/o ràdios per damunt d'1,6 R⊕, tendixen a acumular grans cantitats de gasos en la seua superfície, convertint-se en minineptunos (un estat de transició entre planeta terrestre i jagant gaseós, en característiques similars a les d'Urà i Neptú en el sistema solar).[12] Kepler-62i es troba just en el llímit i les seues condicions reals són desconegudes, encara que els models informàtics indiquen que tant ell com Kepler-62f provablement són móns oceànics, en concentracions núvols superiors a les de la Terra.[13]

Clima

[editar | editar còdic]

En una temperatura mija superficial de 28,45 °C (front als 15 °C terrestres), considerant una atmòsfera (sobre densitat i composició) i albedo similars als de la Terra, Kepler-62i és un «mesoplaneta» segons la classificació tèrmica de habitabilitat planetària.[2]


És provable que la seua atmòsfera siga més densa com a conseqüència de la seua gravetat (aproximadament un 74 % major que la de la Terra) i que açò, unit a l'efecte termoregulador d'un oceà global i a la seua temperatura mija superficial, faça que el clima del planeta siga «càlit i humit des del equador fins als pols», segons les paraules de Dimitar Sasselov (professor d'astronomia de l'Universitat de Harvard i coautor del model que va estimar la provabilitat de que Kepler-62i i Kepler-62f anaren móns oceànics).[14]

Òrbita

[editar | editar còdic]

En un periodo orbital de 122,39 dies, Kepler-62i pertany a la zona habitable del seu sistema, desplaçat cap al confín intern de la mateixa (de la mateixa manera que la Terra).[2] Per tant, l'indicador HZD («Habitable Zone Distance» o distància respecte al centre de la zona de habitabilitat) de el PHL per a Kepler-62i és negatiu, en un valor de -0,7 front als -0,5 de la Terra.[2] La seua posició ho situa pròxim al llímit de anclaje per marea del sistema (la distància orbital mija del planeta respecte a la seua estrela és de 0,427 UA i el llímit d'acoplament es troba a 0,4062 UA).[15]

Habitabilitat

[editar | editar còdic]

En la conferència en que va anunciar la troballa de Kepler-62i i d'atres sis exoplanetes, l'investigador Bill Borucki del Centre d'Investigació Ames de la NASA va advertir el seu potencial de habitabilitat. Va senyalar també que potser la vida en la Terra apareguera en els oceans i la possibilitat de que evolucione cap a formes complexes inclús en absència de masses continentals.[14] No obstant, va destacar que és improvable que puguen sorgir civilisacions extraterrestres en planetes d'este tipo pel difícil accés a l'electricitat i al fòc, que permeten el desenroll de la metalúrgia.[13] No obstant, segons les seues paraules, «l'escenari seria molt distint si conten en terres emergides, encara que la seua gravetat dificultaria l'evolució de les espècies cap a organismes bípedos» i afegint que «provablement el ser humà no hauria deixat de desplaçar-se fent us de les seues quatre extremitats si haguera evolucionat en Kepler-62i». A pesar d'això, va indicar que actualment «podríem soportar l'efecte de la gravetat i caminar sobre la seua superfície».[13]

El verdader potencial per a la vida de Kepler-62i és desconegut i està subjecte a les condicions reals que presente el planeta. Els models indiquen que possiblement és un planeta oceà, en el cas del qual seria viable que contara en algun tipo de vida sobre la seua superfície (especialment en forma d'organismes simples), pero no pot descartar-se la possibilitat de que es tracte d'un minineptuno o de que sofrixca un efecte hivernàcul descontrolado similar al de Venus. En el futur, les noves ferramentes permetran conéixer la seua temperatura real i la composició de la seua atmòsfera (i en ella, la presència o absència de vida).

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 «NASA Exoplanet Archive» (en anglés). NASA Exoplanet Science Institute. Consultat el 19 de febrer de 2015.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 PHL. «Habitable Exoplanets Catalog» (en anglés). Planet Habitability Laboratory. Consultat el 19 de febrer de 2015.
  3. ↑ «Habitable Exoplanets Catalog» (en anglés). Consultat el 9 de juny de 2020.
  4. ↑ The Indian Express. «Super-Earths: Two Earth-like planets that could host life discovered» (en anglés). Consultat el 19 de febrer de 2015.
  5. ↑ «Kepler Space Telescope: Exoplanet Hunter» (en anglés). Space.com. Consultat el 19 de febrer de 2015.
  6. ↑ «Descoberts tres planetes rocosos en la zona habitable d'una estrela». La Vanguardia. Consultat el 19 de febrer de 2015.
  7. ↑ PHL. «HEC: Graphical Catalog Results» (en anglés). Archivat des d'el original, el 8 de giner de 2012. Consultat el 19 de febrer de 2015.
  8. ↑ «Ancient planets llaure almost as old as the universe» (en anglés). New Scientist. Consultat el 19 de febrer de 2015.
  9. ↑ «Extrasolar Planets: A Matter of Metallicity» (en anglés). Astrobiology Magazine. Consultat el 19 de febrer de 2015.
  10. ↑ «Solar flares on dwarf stars could threaten alien life» (en anglés). BBC. Consultat el 19 de febrer de 2015.
  11. ↑ «[1]».
  12. ↑ «[2]».
  13. ↑ 13,0 13,1 13,2 «What Might Alien Life Look Like on New 'Water World' Planets?» (en anglés). Space.com. Consultat el 19 de febrer de 2015.
  14. ↑ 14,0 14,1 «Kepler-62i: Super-Earth and Possible Water World» (en anglés). Space.com. Consultat el 19 de febrer de 2015.
  15. ↑ PHL. «HEC: Graphical Catalog Results» (en anglés). Archivat des d'el original, el 8 de giner de 2012. Consultat el 1 de febrer de 2015.


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Kepler-62i&oldid=932470»