Centre de Astrobiología
El Centre de Astrobiología (CAB) és un centre espanyol d'investigació en astrobiología, dependent tant del Institut Nacional de Tècnica Aeroespacial (INTA) com del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC).
Es tracta del primer centre d'investigació no nortamericana associat a l'Institut de Astrobiología de la NASA (NAI).[1] El CAB va ser distinguit com a Unitat d'Excelència María de Maeztu[2] en la convocatòria de 2017 del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, destinada a reconéixer l'excelència en estructures organisatives d'investigació.[3]
Té dos sèus, una principal en el campus de el INTA, en Torrejón d'Ardoz (Madrit), a 20 km al noreste de la capital, i una atra secundària en el Centre Europeu d'Astronomia Espacial (ESAC).
Estructura
[editar | editar còdic]El director del centre és Víctor Parro García i el vicedirector Francisco Najarro de la Parra.[4] El centre s'organisa en departaments d'investigació i unitats de respal, algunes de les quals es troben associades a grups d'investigació de la Universitat de Valladolit (UVA) i del CSIC.
Departament d'Astrofísica: Dirigit per Pablo G. Pérez González. Estudia els processos que varen ser necessaris per a l'aparició i evolució de la vida en l'Univers. Departament d'Evolució Molecular: Dirigit per Ester Lázaro Lázaro. Es dedica a l'estudi l'evolució de la matèria i energia en l'Univers en relació en el fenomen de la vida. Departament de Planetología i Habitabilitat: Dirigit per Felipe Gómez Gómez. Les seues activitats es desenrollen seguint principalment tres llínees d'investigació: la geologia planetària; els ambients extrems com a hàbitats d'interés astrobiológico, i les atmòsfera planetàries. Departament d'Instrumentació Alvançada: Dirigit per Eduardo Sebastián Martínez. S'encarrega de desenrollar plataformes i instruments especials en els laboratoris de Robòtica i Instrumentació del centre. Grup d'Instrumentació Espacial, dirigit per José Antonio Rodríguez Manfredi Unitats associades: Unitat Associada al Grup de Espectroscopía Raman i Infrarroja Aplicada a la Cosmogeoquímica i Astrobiología de la UVA (Universitat de Valladolit). Unitat Associada ASTRO-UAM de la Universitat Autònoma de Madrit.
El Laboratori d'Astrofísica Espacial i Física Fonamental (LAEFF), va nàixer en 1991 com una colaboració entre el INTA, CSIC i la ESA.[5] Actualment està integrat en el Departament d'Astrofísica del Centre de Astrobiología.[6]
Llínees i grups d'investigació
[editar | editar còdic]El seu objectiu primordial és investigar el orige de la vida en l'Univers. Les seues llínees bàsiques d'investigació són:[7]
Biodiversitat Microbiana
Biomoléculas en Exploració Planetària Estudis d'Evolució Experimental en Virus i Microorganismes Evolució Molecular, Món RNA i Biosensors Formació i Evolució d'Estreles, Nanes Marrons i Planetes Formació i Evolució de Galàxies Geologia Planetària i Atmòsfera Habitabilitat i Ambients Extrems Instrumentació Espacial Mecanismes Moleculars de l'Adaptació Biològica Mig Interestelar i Circunestelar Observatori Virtual Espanyol: Explotació científica d'archius astronòmics Química Prebiótica
Història
[editar | editar còdic]La creació de el CAB es deu a la proposta presentada en 1998 a la NASA per un grup de científics liderats per Juan Pérez Mercader per a unir-se al NASA Astrobiology Institute (NAI), recent creat (1998) i en el qual s'integraria en l'any 2000. El president de el INTA i secretari d'Estat de Defensa, Pedro Morenés, i el president de el CSIC, César Nombela, varen firmar la seua constitució el 19 de novembre de 1999, en l'objectiu d'establir un entorn investigador per al desenroll de l'Astrobiología.
Comença a funcionar a finals de 1999 en un emplaçament temporal de el INTA fins que el nou edifici va ser inaugurat en giner de 2003, i ampliat en decembre de 2007 fins a totalisar uns 7.000 metros quadrats. Conte també en un telescopi robòtic situat en el Observatori de Calar Alt, Almeria.
El CAB va realisar experiments empírics per a modelar alguna de les possibles trayectòries en la qual el dart DART deuria impactar a Dimorphos, el satèlit de Didymos.[8] Detallats resultats serien obtinguts per Hera.[9]
Investigació
[editar | editar còdic]El centre ha desenrollat instrumentació per a múltiples missions espacials:
Instrument Optical Monitoring Camera (OMC) per a la missió INTEGRAL (2002) de la ESA Estació de Monitoreo Ambiental de Rover (en anglés, Rover Environmental Monitoring Station, REMS) per a missió Curiosity de la NASA (2011, destí Mart. Va ser el primer dispositiu de fabricació espanyola en alcançar Mart[10]) (Web proyecte) Temperature and Winds for InSight (TWINS) per a la missió InSight de la NASA (2018, destí Mart) Calibrador MIRI-MTS per al Mid-Infrared Instrument integrat en el telescopi espacial James Webb (NASA, ESA, CSA)[11] Mars Environmental Dynamics Analyzer (MEDA) a bordo del rover Perseverance per a la missió Mars 2020 de NASA (2020, destí Mart)[12]
Espectrómetro Làser Raman (anglés) (RLS) per a detectar minerals i pigments potencialment biològics en la segona missió ExoMars 2022 de la ESA (Prevista 2022, destí Mart)[13] Responsables dels plans focals dels telescopis (32+2), inclosa la seua electrònica en la missió PLATO (ESA. Prevista 2026, destí al punt de lagrange)[14] Signs Of Life Detector (SOLID) detector de signes de vida. (Viajarà en una missió futura destí Mart o Europa) (Web proyecte)
Desenrollat per el LAEFF abans de la seua anexió a el CAB
Instalacions
[editar | editar còdic]Cambra Mart. Permet recrear les condicions ambientals marcianes per a provar instruments
Vore també
[editar | editar còdic]Institut Nacional de Tècnica Aeroespacial Programa espacial d'Espanya
Enllaços externs
[editar | editar còdic]Centre de Astrobiología Web oficial
Twitter oficial del Centre de Astrobiología Facebook oficial del Centre de Astrobiología Instagram oficial del Centre de Astrobiología Canal de YouTube oficial del Centre de Astrobiología
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Centre de Astrobiología». Consultat el 30 de juliol de 2020.
- ↑ «Centres i Unitats d'Excelència | Agència Estatal d'Investigació - Agència Estatal d'Investigació (és)». www.aei.gob.es. Archivat des d'el original, el 5 de decembre de 2021. Consultat el 2021-12-05.
- ↑ «a-unitat-de-excelència-maria-de-maeztu-per-el-ministeri-de-ciència-innovacion-i-universitats/48/ El CAB, reconegut com a Unitat d'Excelència María de Maeztu pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats» (en és-es). CAB. Consultat el 2023-06-21.
- ↑ «CENTRO DE ASTROBIOLOGIA» (en és). Consell Superior d'Investigacions Científiques. Consultat el 2022-10-21.
- ↑ «LAEFF :: Laboratori d'Astrofísica Espacial i Física Fonamental». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 6 d'octubre de 2007. Consultat el 2022-10-21.
- ↑ «XXV Aniversari de el LAEFF». cab.inta-csic.és.
- ↑ Centre de Astrobiología (CAB) [1] archivat en Wayback Machine.. Institut Nacional de Tècnica Aeroespacial.
- ↑ «[2]», The Objective. Consultat el 13 de setembre de 2022 (en és). «un sistema binario d'asteroides denominat Didymos 65803»
- ↑ «de la qual-esta-previst-el-24-de-novembre/56/ CAB, CSIC-INTA, participa en la primera missió espacial defensiva de l'història: la missió DART de la NASA, el llançament de la qual està previst el 24 de novembre» (en és). Centre de Astrobiología. Archivat des d'el de la qual-esta-previst-el-24-de-novembre/56/ original, el 24 de novembre de 2021. Consultat el 13 de setembre de 2022. «Una segona nau enviada per la ESA (missió Hera) aplegarà en 2024 per a caracterisar Dimorphos en gran detall, medint les propietats físiques de l'asteroide, la seua òrbita i caracterisant les conseqüències de l'impacte de la missió DART»
- ↑ «El primer instrument espanyol en Mart: qué és i para qué servix». abc.és.
- ↑ «El INTA participa en el telescopi espacial més potent del món» (en és). www.inta.es. Consultat el 2022-10-21.
- ↑ «a-mars202031-07-2014 MEDA seleccionat per a Mars202031-07-2014». Archivat des d'el a-mars202031-07-2014 original, el 16 de giner de 2021. Consultat el 30 de juliol de 2020.
- ↑ «L'Espectrómetro Làser Raman (RLS) en ExoMars». Consultat el 30 de juliol de 2020.
- ↑ «RIA-SpaceTec en el futur de l'instrumentació astronòmica en Espanya». Consultat el 30 de juliol de 2020.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Centro de Astrobiología» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.