InSight
InSight (Exploració Interior utilisant Investigacions Sísmiques, Geodèsia i Transmissió de Calor en espanyol)[1] va ser una missió de NASA l'objectiu de la qual és posicionar un aterrizador fix (en este cas, un robot geofísico), equipat en instruments d'alta tecnologia per a l'estudi de el "pols" interior, subsol, ltemperatura' (transmissió de calor) i 'reflexos' (rastreig de precisió) el coneiximent de l'evolució geològica primerenca del planeta Mart, proporcionant una millor comprensió dels planetes i llunes rocoses del sistema solar (Mercurio, Venus, Terra, Mart o la Lluna).[2]
La missió es prevea per a llançar en març de 2016, pero es va pospondre fins al dia del seu exitós llançament, el 5 de maig de 2018, a les 11:05 UTC.[3]
El 26 de novembre de 2018 a les 07:54 UTC[4][5] va aterrisar exitosament en la província volcànica d'Elysium Planitia en l'equador de Mart.
En el seu estadía en la superfície, va realisar investigacions i estudis de l'estructura interna del planeta[6] i la detecció de 'martemotos'.
El 15 de decembre de 2022 es va tindre l'últim contacte en el aterrizador i el 18 de decembre es va intentar establir novament contacte. Finalment, el 21 de decembre de 2022, NASA ha decidit concloure la missió de InSight en Mart, despuix de més de quatre anys.
Història i antecedents
[editar | editar còdic]
Al principi InSight s'anava a denominar GEMS (Geophysical Monitoring Station), pero el seu nom va ser canviat a principis de 2012 a petició de la NASA ya que eixe nom ho duya un satèlit astronòmic per a l'observació en rajos X que estava cancelat.[7] De les 28 propostes realisades en l'any 2010,[8] Insight va ser una de les tres finalistes del Programa Discovery que va rebre 3 millons de dólars en maig de 2011 per a desenrollar un estudi conceptual detallat, junt en Titan Mare Explorer (CLAVE) i Comet Hopper (CHopper), abdós cancelades.[9] En agost de 2012, InSight va ser seleccionada per al seu desenroll i llançament.[2] Administrat pel Laboratori de Propulsió a Chorrada de la NASA (JPL) i en la participació de científics de varis països, la missió tenia un presupost inicial de 425 millons de dólars, sense incloure la finançació de vehículs de llançament.[10]
La NASA va començar la construcció del mòdul d'aterrisage el 19 de maig de 2014,[11] i va realisar les primeres proves el 27 de maig de 2015.[12]
Una fuga de buit persistent en el sismómetro VBB que tenia que fabricar l'agència espacial francesa Centre Nacional d'Estudis Espacials (Centre National d’Études Spatiales - CNES) i que és conegut com Seismic Experiment for Interior Structure (SEIS) va dur a la NASA a pospondre el llançament previst de març de 2016 a maig de 2018. El Laboratori de Propulsió a Chorrada de la NASA es va fer càrrec del desenroll del contenidor de buit per a SEIS, i CNES gestiona les activitats d'integració i prova d'instruments.[13] La dificultat d'un sismómetro interplanetario va ser experimentat per la NASA quan el sismómetro del mòdul d'aterrisage de la Viking 1 no es va desplegar correctament en 1976.[14] Els sismómetros de la Viking 1 es varen montar en el mòdul d'aterrisage, lo que significa que també va arreplegar les vibracions de vàries operacions del mòdul d'aterrisage i del vent.[15] Les llectures del sismómetro es varen usar per a estimar la gruixa de la corfa geològica marciana entre 14 i 18 km (8,7 i 11,2 el meu) en el lloc d'aterrisage del Viking 2.[16] El sismómetro de la Viking 2 va detectar la pressió dels vents de Mart complementant aixina els resultats meteorològics.[16][17] Es va barallar la possibilitat d'un possible terremot, encara que no va ser confirmat per les llimitacions del disseny, especialment pel soroll d'atres fonts com el vent. Les senyes del vent sí varen ser útils per sí sols, a pesar de les llimitacions de les senyes, es varen poder descartar events sísmics generalisats i extensos (no es varen detectar grans terremots).[18]
Existixen atres sismómetros en la Lluna que varen dur les missions Apolo 12, 14, 15 i 16, els quals varen proporcionar molta informació sobre la sismologia llunar, inclós el descobriment dels terremots llunars.[19] La ret sísmica Apollo, que es va explotar fins a 1977, va detectar a lo manco 28 terremots llunars de fins a 5.5 en l'escala de Richter.[20]
Es varen prendre mides per mig del radar Doppler en les Viking i vint anys despuix en la sonda Mars Pathfinder, en cada cas es va calcular l'eix de rotació de Mart. En combinar estes senyes, el tamany del núcleu es va llimitar, perque el canvi en l'eix de rotació durant 20 anys va permetre una taxa de precesió i, a partir d'això, es va calcular el moment d'inèrcia del planeta.
Procés
[editar | editar còdic]Quan es va retardar l'envolament, el restant de la sonda va ser tornada a la fàbrica de Lockheed Martin, ubicada en Colorat, per al seu almagasenament, i l'eixida Atles V destinat per a llançar-la, va ser reasignado a la missió WorldView-4.[21]
L'equip de la NASA va anunciar el 9 de març de 2016 que InSight es retardaria fins a la finestra de llançament de 2018 en una despesa adicional de 150 millons de dólars.[22][23] La nau espacial va estar programada per al seu llançament el 5 de maig de 2018 i per a un aterrisage en Mart el 26 de novembre; el pla de vol ha permaneixcut sense canvis, i el llançament es va realisar a bordo d'una eixida Atles V des de la Base Aérea Vandenberg.[22][23] El Laboratori de Propulsió a Chorrada de la NASA s'ha encarregat de redissenyar i construir un nou recint de buit per a l'instrument SEIS, mentres que el CNES portarà a terme l'integració i prova dels instruments.[13][24]
El 22 de novembre de 2017, es varen finalisar les proves en buit tèrmic, també conegut com a prova TVAC (thermal vacuum), a on la nau espacial es coloca en condicions d'espai simulat en pressió reduïda i vàries càrregues tèrmiques.[25] El 23 de giner de 2018 es varen desplegar i varen provar els seus panels solars, i es va agregar un segon chip de silici en 1,6 millons de noms del públic al mòdul d'aterrisage.[26]
El 28 de febrer de 2018 la sonda va ser enviada des de Lockheed Martin Space Systems en Denver a la Base Aérea Vandenberg, Califòrnia, en un avió de càrrega C-17 per a començar els preparatius finals per al llançament.[27]
Llançament
[editar | editar còdic].jpg)
El llançament ho gestiona el Launch Services Program de la NASA. En principi, InSight tenia previst el seu llançament el 4 de març de 2016 en un Atles V 401 (carenat de 4 metros/zero (0) eixida acceleradora sòlida/solament (1) motor Centaur) de la Base Aérea Vandenberg en Califòrnia, EE. UU.,[28] pero va ser suspés en decembre de 2015 pel problema sorgit en l'instrument SEIS.[29][30][31]
La finestra d'inici reprogramada oscilava entre el 5 de maig i el 8 de juny de 2018, programada per a un vehícul de llançament Atles V 401 (AV-078) des de la Base de la Força Aérea Vandenberg.[32] La missió finalment va desapegar el 5 de maig a les 07.05 horari de l'est de Norteamérica.[33] Esta va ser la primera missió interplanetaria nortamericana que es va llançar des de Califòrnia.[28]
El viage a Mart ha durat aproximadament 6 mesos i mig realisant 484 millons de km (301 millons de milles), posant-se en èxit el 26 de novembre de 2018. Des de l'aterrisage s'inicia una fase de desplegament de dos mesos que forma part de la seua missió principal de dos anys (al voltant d'un any de Mart).
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «InSight – Mission Overview». NASA. Archivat des d'el original, el 31 de giner de 2017. Consultat el 22 d'agost de 2012.
- ↑ 2,0 2,1 Error de {{Cite news}}: le parametro title es obligatori.
- ↑ «[1]». Consultat el 5 de maig de 2018 (en anglés).
- ↑ «NASA InSight Lander Arrives on Martian Surface». NASA. Consultat el 2022-12-21.
- ↑ «[2]». Consultat el 26 de novembre de 2018 (en espanyol).
- ↑ «What llaure InSight's Science Tools?». NASA. Archivat des d'el original, el 3 de decembre de 2018. Consultat el 8 de febrer de 2018.
- ↑ Error de {{Cite news}}: le parametro title es obligatori.
- ↑ «New NASA Mission To take First Look Deep Inside Mars». NASA. Archivat des d'el original, el 4 de juny de 2016. Consultat el 14 d'abril de 2018.
- ↑ «NASA Selects Investigations For Future Key Planetary Mission». NASA. Archivat des d'el original, el 7 de maig de 2011. Consultat el 6 de maig de 2011.
- ↑ Error de {{Cite news}}: le parametro title es obligatori.
- ↑ Webster, Guy. «Construction to Begin on 2016 NASA Mars Lander». NASA. Consultat el 20 de maig de 2014.
- ↑ «NASA Begins Testing Mars Lander for Next Mission to Ret Planet». NASA. Consultat el 28 de maig de 2015.
- ↑ 13,0 13,1 Error de {{Cite news}}: le parametro title es obligatori.
- ↑ «Happy Anniversary, Viking Lander». ScienceNASA. NASA. Archivat des d'el original, el 16 de maig de 2017. Consultat el 14 d'abril de 2018.
- ↑ Plantilla:Cite paper
- ↑ 16,0 16,1 Error de {{Cite news}}: le parametro title es obligatori.
- ↑ “{{{title}}}” . Geophysical Research Letters 6: 499-502. doi:. Bibcode: 1979GeoRL...6..499N.
- ↑ “{{{title}}}” . Earth and Space Science 4 (11): 681-688. doi:. Bibcode: 2017I&SS....4..681L.
- ↑ Goins, N. R.. “{{{title}}}”. Journal of Geophysical Research 86: 5061-5074. doi:. Bibcode: 1981JGR....86.5061G.
- ↑ Bell, Trudy E.. «Moonquakes». ScienceNASA. NASA Science Mission Directorate. Archivat des d'el original, el 23 de febrer de 2018. Consultat el 31 de giner de 2018.
- ↑ Error de {{Cite news}}: le parametro title es obligatori.
- ↑ 22,0 22,1 Error de {{Cite news}}: le parametro title es obligatori.
- ↑ 23,0 23,1 Error de {{Cite news}}: le parametro title es obligatori.
- ↑ «NASA Targets May 2018 Launch of Mars InSight Mission». NASA. Consultat el 9 de març de 2016.
- ↑ Error de {{Cite news}}: le parametro title es obligatori.
- ↑ Good, Andrew. «NASA's Next Mars Lander Spreads its Solar Wings». NASA.
- ↑ Error de {{Cite news}}: le parametro title es obligatori.
- ↑ 28,0 28,1 «NASA Awards Launch Services Contract for InSight Mission». NASA. Consultat el 11 de giner de 2014.
- ↑ Error de {{Cite news}}: le parametro title es obligatori.
- ↑ Error de {{Cite news}}: le parametro title es obligatori.
- ↑ «NASA Suspends 2016 Launch of InSight Mission to Mars». NASA. Consultat el 23 de decembre de 2015.
- ↑ «Launch Schedule». Spaceflight Now. Archivat des d'el original, el 8 de giner de 2018.
- ↑ «[3]». Consultat el 5 de maig de 2018.
- Este artícul conté una traducció derivada de «InSight» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.