Anar al contingut

Programa Discovery

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Programa Discovery
InSight aterrisant en Mart en l'any 2018

El programa Discovery de la NASA (similar als programes «New Frontiers» i «Explorer»)[1] és una série de missions espacials de baix cost dedicades a explorar tot el sistema solar. Va ser fundat en 1992 en l'objectiu d'implementar la visió sobre les missions espacials, del llavors administrador de la NASA Daniel S. Goldin, el qual era: “més ràpit, molt millor i més barat” . Les missions del programa diferien de les tradicionals, les quals ya tenien objectius prèviament especificats. En lloc d'això, estes missions de presupost ya cobert, són propostes i dirigides per un científic conegut com l'investigador principal. Els equips que realisen les propostes, poden estar conformats per persones d'indústries, negocis, laboratoris governamentals o universitats de qualsevol costat. No obstant, estes propostes passen per un procés de selecció molt estricte abans de ser aprovades. cal destacar que totes les missions del programa Discovery completades, són guanys sumament importants per a la ciència i enriquixen el coneiximent previ sobre el sistema solar.

La NASA també accepta propostes per al selectiu Programa de Missions de Descobriment d'Oportunitats. Este programa dona l'oportunitat a qualsevol de participar en missions que no són de la NASA per mig de l'inversió de capital per al desenroll d'instruments científics o hardware del mateix, aixina com per a trobar nous objectius per al material espacial de la NASA ya existent. Estes convocatòries són regulades pel Programa Independent d'Oportunitats de la NASA.

El Programa Discovery[2] té com a principals objectius ampliar el coneiximent científic sobre els cossos que conformen el Sistema Solar i facilitar l'accés públic a l'informació recopilada. Entre les seues metes s'inclouen l'incorporació de senyes científiques, cartografia i atres productes al Sistema de Senyes Planetàries, de modo que estiguen disponibles per a tota la comunitat científica, aixina com la difusió de les troballes i alvanços obtinguts per mig de publicacions acadèmiques revisades per parells, mijos de comunicació generals i material educatiu orientat a fomentar l'interés dels estudiants per carreres en ciència, tecnologia, ingenieria i matemàtiques (STEM).

El programa busca ademés formar a una nova generació d'investigadors principals i gestors de proyecte capacitats per a dirigir futures missions, tant dins de Discovery com en atres iniciatives espacials, per mig de la seua participació com coinvestigadores o atres rols dins dels equips de treball. Per últim, aposta per incorporar innovacions tecnològiques que ya hagen demostrat la seua utilitat en programes comparables.

Història

[editar | editar còdic]

En 1989, la Divisió d'Exploració del Sistema Solar (SSED per les seues sigles en anglés) va començar a desenrollar una série de tallers distints en les instalacions de la NASA per a poder definir un nou tipo d'estratègia d'exploració per a l'any 2000. Estos varen incloure a un Grup de Missions Espacials chicotetes (SMPG per les seues sigles en anglés), el qual tenia com a meta idear objectius fonamentals per a missions de baix cost que permeteren la solució a preguntes científiques específiques, en un periodo de temps determinat.[3] Poc temps despuix, es va solicitar un anàlisis ràpit per a una missió de gran potencial, de la qual varen sorgir els estàndarts bàsics en 1990 per a lo que seria el futur programa. Est va ser batejat com "Discovery". Es va crear una série de conceptes que pogueren ser implementats com a programes de baix cost, sent el 'Contacte d'Asteroides Propencs a la Terra'(NEAR per les seues sigles en anglés) la primera missió en implementar estos conceptes.[3] El 17 de febrer de 1996, la missió NEAR es va convertir en la primera en ser llançada pel Programa Discovery.[3] La missió Mars Pathfinder que va ser llançada en 4 de decembre de 1996, va demostrar tindre un gran número d'alvanços innovadors, efectius i econòmics per al disseny d'infraestructura espacial i per a missions planetàries, tals com l'inclusió de bosses d'aire, les quals varen permetre que el Sojourner rover aterrisara de forma més segura.[3]

El Programa del Transbordador Espacial de la NASA, conegut també com el "viager còsmic", va tindre una duració de 30 anys. A diferència de les càpsules més chicotetes de l'era Apolo, el transbordador va ser dissenyat per a ser llançat a l'espai en potents propulsors i retornar a terra ferma com un planejador, aterrisant en una pista com si fora un avió comercial.

El programa va conseguir fites crucials, incloent la posada en òrbita del Telescopi Espacial Hubble** i l'acoplament del Atlantis en l'estació espacial russa Mir en 1995. No obstant, el programa va ser suspés temporalment despuix de la tragèdia del *Challenger** en 1986 i va sofrir un atre revés en la desintegració del Columbia** en 2003, accidents que varen resultar en la pèrdua dels seus sèt tripulants en cada vol. L'últim vol del programa va ser realisat pel Atlantis, aterrisant el 21 de juliol de 2011.

Missions independents

[editar | editar còdic]
Vista del Mars Pathfinder
Animació de la rotació del 433 Eros.
  • Mars Pathfinder (Missió #1): va ser una missió destinada a desplegar el Sojourner rover sobre la superfície de Mart. Llançada en 1996, va aterrisar el 4 de juliol de 1997. Ha complit el seu objectiu principal. L'investigador principal va ser Matthew Golombek del Laboratori de Propulsió a Chorrada de la NASA.
  • NEAR Shoemaker (Missió #2): va ser una missió per a estudiar l'asteroide 433 Eros. Llançat el 17 de febrer de 1996, l'artefacte va entrar en l'òrbita d'Eros en el 2000 i va aterrisar exitosament sobre la seua superfície un any despuix. Ha complit satisfactòriament la seua missió principal. El científic encarregat del proyecte va ser Andrew Chang del Laboratori de Físiques Aplicades de l'Universitat de Johns Hopkins.
  • Llunar Prospector (Missió #3): va ser una sonda llunar enviada per a analisar la mineralogia de la Lluna. Llançada en 1998, va estar 1 any i mig en la seua òrbita. Va completar la seua missió principal i es va estrelar en la superfície de la Lluna. L'investigador principal va ser Alan Binder de l'Institut d'Investigació Llunar.


    • Stardust (Missió #4): va ser una missió llançada per a recolectar pols interestelar i pols de les partícules del núcleu del cometa 81P/Wild per a ser estudiades en la Terra. Llançat en 1999, va arreplegar exitosament mostres entre els anys 2000 a 2004, per a després retornar la mostra encapsulada a la Terra el 15 de giner del 2006. La càpsula es troba ara en el Museu Nacional de l'Aire i l'Espai d'Estats Units en Washington D. C. Científics de tot lo món estudien les mostres, mentres que existixen voluntaris que ara busquen pols interestelar per mig del Proyecte Stardusthome. L'artefacte ara ha segut reasignado a una nova missió renombrada Stardust-NEXT. L'investigador principal va ser Donald Brownlee de l'Universitat de Washington.

Génesis (Missió #5): va ser una missió que va consistir en recolectar partícules carregades de vent solar per al seu anàlisis en la Terra. Llançada en el 2001, va arreplegar vent solar entre els anys del 2002-2003. En setembre del 2004, el paracaigudes de la càpsula que contenia les mostres no es va desplegar, per la qual cosa la càpsula es va estrelar en el desert d'Utah. No obstant, les mostres del vent solar varen poder ser rescatades, i ara estan sent estudiades. Fent a un costat l'aterrisage fallanc, la missió Génesis ha complit en els seus objectius. L'investigador principal va ser Donald Burnett del Institut de Tecnologia de Califòrnia.

  • Comet Nucleus Tour (CONTOUR) (Missió #6): va ser una missió fallanca, la qual va consistir en visitar i estudiar el cometa Encke i el cometa Schwassmann-Wachmann-3. Va ser llançada el 3 de juliol del 2002. Sis semanes despuix del llançament, va haver un intent de portar a terme una maniobra premeditada per a manar la sonda fòra de l'òrbita terrestre, cap a de el cometa, durant la qual l'artefacte es va perdre. L'investigació va concloure que la raó per la qual es va perdre es va deure a un fallo estructural de l'artefacte pel sobrecalentamiento del motor de l'eixida.[3][4] Investigacions posteriors varen revelar que s'havia trencat a lo manco en 3 diferents peces, la qual cosa va ocasionar un error estructural en el motor de l'eixida en el moment en el que este anava a donar el bot entre l'òrbita terrestre i la del cometa.
  • MESSENGER (Missió #7) (Superfície, Ambient Espacial, Geoquímica i Distància de Mercurio): va ser el primer estudi que es va portar a terme sobre el planeta Mercurio. Els objectius científics de el MESSENGER consistien en proveir imàgens de tot el planeta, aixina com recolectar informació sobre la composició i estructura del mateix, la seua història geològica, la naturalea de la seua prima atmòsfera i la seua magnetosfera activa, i la composició del seu núcleu i materials polars. Va ser llançat el 3 d'agost del 2004 i va entrar en l'òrbita de Mercurio l'11 de març del 2011. La seua missió primària va ser completada el 17 de març del 2012. Va conseguir mapear el 100% de tot Mercurio a principis de març del 2012, i va completar un any de missió el 17 de març del 2013. La missió va terminar finalment el 30 d'abril del 2015, s'espera aprovació per a un segon any d'exploració.[5]
  • Deep Impact (Missió #8): va ser una missió en a on una astronave desplegaria cert artefacte en el camí del cometa Tempel 1. Llançat en giner del 2005, l'impacte va ocórrer el 4 de juliol del mateix any. Despuix de l'exitós compliment de la missió, l'astronave va ser posada en hibernación per a després ser reactivada, en una nova missió anomenada EPOXI. L'investigador principal va ser Michael A'Hearn de l'Universitat de Maryland.


  • Dawn (Missió #9): va ser llançada el 27 de setembre de 2007, en l'objectiu d'estudiar 2 objectes massius del Cinturó d'Asteroides ( el protoplaneta Vesta i el planeta nano Ceres). L'estudi de Vesta es va completar en setembre del 2012, per a despuix dirigir-se a Ceres, a on es va estimar aplegaria en febrer de 2015.[6][7] Usa electricitat solar i hèlices iòniques per a orbitar entre abdós asteroides en una sola missió, cosa que mai s'havia intentat abans.
Kepler's image sensor array.
  • Kepler (Missió # 10): és un observatori espacial en la tasca d'explorar l'estructura i diversitat dels sistemes exoplanetarios, fent émfasis en la detecció de planetes del tamany de la Terra en òrbita, al voltant d'estreles fòra del nostre sistema solar.[8] Va ser llançat el 7 de març del 2009.[9]

Missions d'oportunitat

[editar | editar còdic]

El programa otorga l'oportunitat de participar en missions alienes a la NASA per mig de l'inversió de fondos per al desenroll d'instruments científics o parts d'estos.

  • Mapeador de Mineralogia Llunar és un instrument dissenyat per la NASA i lloc a bordo del orbitador Chandrayaan de l'ISRO. Va ser llançat en 2008, i va ser dissenyat per a analisar l'estructura mineral de la Lluna en alta calitat. En setembre del 2009, es va anunciar el descobriment d'aigua, un més en acabant de que la missió terminara. L'investigador principal va ser el Dr. Carle Pieters de l'Universitat de Brown.
  • Investigació Estesa d'Observació Planetària Extrasolar i Impacte Profunt (EPOXI per les seues sigles en anglés) va ser seleccionada en el 2007.[11] Va ser una série de 2 noves missions per a l'existent Deep Impact en l'objectiu de provar el seu èxit en el Temple 1.
  • La missió de Caracterisació i Observació Extrasolar Planetària (EPOCH) va usar la cambra d'alta resolució del Deep Impact en el 2008 per a poder caracterisar millor als planetes extrasolars que orbitan atres estreles i buscar planetes adicionals en el mateix sistema. L'investigador principal va ser el Dr. L. Drake Deming del Centre de vol espacial Goddard de la NASA.
Núcleu del Cometa Hartley 2
  • L'Investigació Estesa de Cometes d'Impacte Profunt (DIXI per les seues sigles en anglés) va ser una missió en a on una astronave sobrevolaria un segon cometa: el Hartley 2. EL objectiu de la nau era el de conseguir fotos del núcleu del cometa, per a aixina poder entendre més sobre la gran diversitat de cometes que existixen. La missió va ser un èxit, en el major acostament al Hartley 2 el 4 de novembre del 2010. El Dr. Michael A'Hearn de l'Universitat de Maryland va ser l'investigador principal.
  • Una Nova Exploració del Tempel 1 (NEXT per les seues sigles en anglés) va ser una nova missió per al ya existent proyecte Stardust, en l'objectiu de sobrevolar el Tempel 1 en 2011 i observar canvis, a partir del moment en que el Deep Impact aplegara en juliol del 2005. Més vesprada en el 2005, el Tempel 1 va fer la seua aproximació més propenca al Sol, la qual cosa possiblement va causar un canvi en la seua superfície. La missió es va completar exitosament el 15 de febrer del 2011. El Dr. Joseph Veverka de l'Universitat Cornell va ser l'investigador principal.

Missions propostes

[editar | editar còdic]

Quan les inversions apleguen, els seguix un procés de selecció en casi 2 dotzenes de conceptes. És llavors que les propostes són analisades, i deuen ser re-propostes en atres programes o seleccions diferents.[12] Un eixemple és el de la Missió Suess-Urey , la qual va ser rebujada en favor de l'exitosa missió Stardust, pero que finalment es va integrar al proyecte Génesis ,[12] mentres que una missió similar a el INSIDE va ser posada en pràctica com el proyecte Juno en el programa New Frontiers. Alguns d'estos conceptes es varen convertir en missions actuals, o conceptes similars varen passar a ser part de missions d'una atra categoria.

Alguns eixemples de propostes de missions del programa Discovery inclouen:

  • Titan Mare Explorer (TIME): astronave dissenyada per a aterrisar i surar en les mars de metà de la lluna de Saturn Titán.
  • Cometa Hopper (CHOPPER): estudia l'evolució dels cometes, aterrisant sobre un vàries voltes per a poder vore la seua interacció en el Sol.
  • Pascal: una missió per a poder determinar el clima en Mart.[13]
  • EXOMOON: in situ, és una investigació de la lluna (portada a terme en la Terra).[14]
  • PSOLHO: té com a objectiu usar la Lluna com a punt d'observació de planetes extra solars.[15]
  • Suess-Urey: similar a la missió Génesis.[12]
  • Venus Multiprobe: propost per al seu llançament en 1999, tenia com a objectiu deixar càpsules atmosfèriques en Venus para aixina poder regular la pressió i temperatura.[12]
  • MAUDEEE (Evolució, Dinàmiques i Energia de l'Atmòsfera de Mart)[16]
  • Hérmes: és un orbitador de Mercurio.[17]
  • Lunette:, una artefacte estacionario en la Lluna.[18]
  • INSIDE Júpiter: una sonda que per mig de mapages magnètics permetria estudiar l'estructura interior del gran planeta.[19] L'idea va ser desenrollada i implementada en el proyecte Juno en el programa "New Frontiers".[20]
  • Vesper: concepte que se centra en una sonda que permetria estudiar l'atmòsfera del planeta.[21][22][23] Va ser un dels 3 conceptes en rebre fondos per al seu estudi en la selecció Discovery del 2006.[22] Osiris i GRAIL varen ser els atres 2, pero al final GRAIL va ser l'elegit per a ser llançat.[24]
  • OSIRIS-REx: (Interpretació d'Orígens Espectrals Identificació i Seguritat de Recursos) va ser una missió que consistia en observar i recolectar mostres d'un asteroide, seleccionada en el 2006 per al seu estudi.[24] Va seguir el seu desenroll i va ser llançada en setembre de 2016 en el nom de OSIRIS-REX dins del Programa "New Frontiers".[25]
  • Aladdin: va ser una missió de tipo investigadora, la qual devia arreplegar mostres de Fobos i Deimos.[26] Va ser finaliste en la selecció del 1999 , planejada per a ser llançada en el 2001 i la seua tornada en el 2006.[27] La recolecció de proves consistia en enviar proyectils a les llunes per a després arreplegar el residu.[27]
  • Psyche: és una missió que consistix en visitar l'asteroide (16) Psique, abundant en metals.[28]
  • El Telescopi de Pols: és un observatori espacial que regula diferents propietats del pols còsmica que atrapa.[29] El telescopi de pols combinaria un sensor de trayectòria en un espectrómetro de massa, que permetera analisar la composició elemental i inclús isotòpica.[29]
  • Phobos Surveyor: és una missió que consistix en desplegar una sonda en Fobos, en el qual està planejat desplegar vehículs especials per la seua baixa gravetat.
  • PCROSS: basat en el proyecte LCROSS pero en la lluna de Mart Fobos.[30]
  • Merlin: una missió que posicionaria un artefacte estacionario en la lluna de Mart Deimos.[31]
  • Missió de Múltiples aterrisages en les llunes de Mart (M4): realisaria múltiples aterrisages en les llunes de Mart, Fobos i Deimos.[32]
  • Hall: missió que consistia en dur mostres de Fobos i Deimos a la Terra.[33]
  • Hera: és una missió de tornada de mostres d'Asteroides Propencs a la Terra.[34] Coneguda com la continuació de la missió NEAR, estava dissenyada per a arreplegar 3 mostres de 3 diferents asteroides .[35]
  • Icebreaker Life: usaria la plataforma del Phoenix/InSight per a carregar equip necessari per a buscar Vida en Mart.[36] Inclouria un trepe per a poder alcançar el sol de tipo ciment-gele en les planicies del Nort en busca de molècules orgàniques i evidència passada o actual de Vida en Mart.[37][38]
  • VEVA(Exploració de l'Atmòsfera i els Volcans de Venus): és una prova atmosfèrica de Venus.[39] La clau d'esta és un vol de 7 dies d'un globo a través de l'atmòsfera, acompanyat de chicotetes càpsules fetes per a ser desplegades en els gasos més densos de Venus.[39]
  • Venus Pathfinder: és un dispositiu de rastreig de llarga duració en Venus.[40]
  • RAVEN: és una missió de mapage per mig d'una sonda en radar de Venus.[41]
  • VALOR: és una missió que consistix en estudiar l'atmòsfera de Venus per mig de l'us de globos.[42] Els globos bessons viajarien al voltant de tot Venus en tan sol 8 dies terrestres.[42]
  • Mars Geyser Hopper: és un dispositiu d'exploració que estudiaria durant la primavera el diòxit de carbono del géiser marcianà trobat en les regions del pol sur de Mart.[43][44][45]
  • MAGIC (Geociencia, Imàgens i Escala a Centímetros de Mart): és una sonda de Mart que proveiria imàgens de la superfície de 5–10 cm/pixel, conseguint una resolució més chicoteta de 20–40 cm.[46]
  • Venus Aircraft: és un vol robòtic atmosfèric en Venus usant un sistema aeronàutic propulsado per energia solar.[47] Carregara en 1.5 kg d'equip científic i deurà resistir vents molt violents, altes temperatures i una atmòsfera corroent.[47]
  • Ret Dragon: és un dispositiu d'exploració i tornada de mostres.[48]
  • Small Body Grand Tour: és una missió de trobada en un asteroide[49]
  • Comet Menge Rendezvous Sample Return: és una astronave dissenyada per a trobar un cometa, fer llargues observacions del mateix (sense aterrisar en ell), recolectar cuidadosadament les mostres, i retornar a la Terra per al seu estudi.[50]
  • Explorador Bessó Llunar: una missió geofísica de la Lluna.[51]
  • Micro Exo Explorer: usaria una nova forma de propulsió micro-elèctrica, cridada "Propulsió Micro Electro-decorreguda-spray" per a viajar a objectes propencs a la Terra i conseguir informació important.[52]
  • V-STAR (Busca de Mostres en Venus i la seua Tornada): és una missió de recolecció i tornada en l'atmòsfera de Venus.[53][54] La tornada de les mostres de la superfície de Venus ha presentat dificultats; s'està proponent la tornada d'una mostra que s'ubica en la part superior de l'atmòsfera.[53] El proyecte consistix en alguna cosa similar a la missió Stardust, pero este usa una trayectòria de tornada lliure, és dir, no entra en l'òrbita de Venus.[53]
  • Tornada de la Mostra Llunar del Pol Sur: No hi ha models geològics que puguen respalar este concepte o negar-ho.[55]
  • Trident: cridada aixina com referència al fitora del deu romà Neptú,[56] es tracta d'una missió proposta per a llançar una sonda que estudie tant Urà i Neptú com les seues llunes, en especial Salamandra, ya que este satèlit sembla molt interessant per al seu estudi i només ha segut visitat per la Voyager 2.[57]El major interés de la NASA per incloure en el Programa Discovery als dos jagants gaseosos més externs del sistema solar, ademés del seu gran número de satèlits, és que varen ser alluntats del sol per la fluctuació gravitacional de Júpiter i Saturn durant la formació del sistema solar, raó per la qual contenen informació crucial sobre la formació del mateix.[58]

Missions Concloses

[editar | editar còdic]

Missions independents

[editar | editar còdic]
x40px|class=notpageimage noviewer|alt=
Este artículo se encuentra desactualizado.
La información suministrada ha quedado obsoleta o es insuficiente. Puedes actualizarlo usando referencias que aparezcan en una publicación acreditada, como revistas especializadas, monografías, prensa diaria o páginas de internet fidedignas.
Uso de esta plantilla: {{sust:Desactualizado|tema del artículo}}Categoría:Wikipedia:Artículos desactualizados (aún sin fecha)
  • Mercury Surface, Space Environment, Geochemistry and Ranging (MESSENGER): va ser una missió que va consistir en estudiar i elaborar un mapa del planeta Mercurio des de l'òrbita del mateix; va ser llançada en agost del 2004, va completar els sobrevuelos sobre la Terra, Venus i Mercurio, i la seua entrada a l'òrbita per mig d'una maniobra exitosa en març del 2011, va seguir durant 4 anys fins que la NASA va donar per terminat el proyecte i va deixar que impactara en Mercurio. L'investigador principal va ser Siguen Solomon del Institut Carnegie.
  • Dawn: va ser una missió que va consistir en estudiar el planeta nano Ceres i el gran asteroide Vesta; llançat en setembre del 2007, va alcançar Vesta en juliol del 2011. Dawn va usar propulsió iònica, lo que li va permetre alcançar Ceres i Vesta en una sola missió, va ser la primera primera sonda espacial nortamericà propulsada per un propulsor de ions .Despuix d'explorar Vesta de 2011 a 2012 va alcançar Ceres de 2015 a 2018 , en octubre de 2017 la NASA va anunciar que la missió duraria fins que el combustible s'agotara, cosa que va ocórrer a finals d'octubre de 2018 segons la JPL .L'investigador principal va ser Chris Russell de l'Universitat de Califòrnia.
  • Kepler: va ser una missió que es va recolzar en un telescopi espacial, que pot observar al voltant de 100.000 estreles en un camp visual definit per a detectar el trànsit astronòmic d'exoplanetes que orbitan eixes estreles. El telescopi va ser llançat en març del 2009 i va trobar el seu primer exoplaneta en giner del 2010. Kepler és el primer instrument espacial en poder detectar planetes del tamany de la Terra al voltant de les estreles. La missió principal va finalisar en agost de 2013 i va seguir l'estesa denominada K2 , el 30 d'octubre de 2018, despuix de nou anys d'operació, el combustible del Sistema de control de reacció a bordo del telescopi es va agotar, i la NASA va anunciar el seu retir. . L'investigador principal va ser William Borucki del Centre d'Investigació Ames de la NASA.

Missions d'oportunitat

[editar | editar còdic]
  • ASPERA-3, és un instrument dissenyat per a estudiar la relació que existix entre el vent solar i l'atmòsfera de Mart; vola a bordo de l'Agència Espacial Europea en la sonda Mars Express. Llançat en juny del 2003, ha estat orbitando Mart des de decembre del 2003.La ESA va decidir allargar la missió fins al 31 de decembre de 2009. L'investigador principal va ser David Winningham del Institut d'Investigació Surest.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ «DISCOVERY HOMEPAGE ::: Welcome to Unlocking the Mysteries: NASA's Discovery Program». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 14 de giner de 2016. Consultat el 2021-07-26.
  2. ↑ «Discovery - NASA Science» (en en-us). Consultat el 2026-07-09.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 A Look Back at the Beginning: How the Discovery Program Came to Be (PDF), NASA. Archivate ab le original le 1 de març de 2011.
  4. ↑ «CONTOUR Mishap Investigation Board Report» (PDF). NASA. Archivat des d'el original, el 3 de giner de 2006.
  5. ↑ «In Depth | MESSENGER». NASA Solar System Exploration. Consultat el 2021-07-26.
  6. ↑ Aron, Jacob. «Dawn departs Vesta to become first asteroid hopper». New Scientist. Archivat des d'el original, el 7 de setembre de 2012.
  7. ↑ «DAWN – A Journey to the Beginning of the Solar System». Dawn Mission Timeline. Jet Propulsion Laboratory. Archivat des d'el original, el 19 d'octubre de 2013.
  8. ↑ «Kepler Mission». NASA. Archivat des d'el original, el 6 de març de 2014.
  9. ↑ NASA Staff. «Kepler Launch». NASA. Archivat des d'el original, el 7 de novembre de 2013.
  10. ↑ Harwood, William. «NASA launches GRAIL llunar probes». CBS News. Archivat des d'el original, el 11 de setembre de 2011.
  11. ↑ «Deep Impact Heads to New Comet». Space.com. Archivat des d'el original, el 2 de novembre de 2006.
  12. ↑ 12,0 12,1 12,2 12,3 «3 Proposed Discovery Missions». National Space Science Data Center, NASA. Archivat des d'el original, el 1 de març de 2014.
  13. ↑ «The Pascal Discovery Mission: A Mars Climate Network Mission». Astrophysics Data System. Harvard-Smithsonian Centre for Astrophysics. Consultat el 28 de febrer de 2014.
  14. ↑ «Robotics Institute: EXOMOON - A Discovery and Scout Mission Capabilities Expansion Concept». Robotics Institute, Carnegie Mellon University. Archivat des d'el original, el 28 de febrer de 2014.
  15. ↑ Clarke, T. L.. «Planetary System Occultation from Llunar Halo Orbit (PSOLHO): A Discovery Mission». Astrophysics Data System. Harvard-Smithsonian Centre for Astrophysics. Consultat el 28 de febrer de 2014.
  16. ↑ «MUADEE: A discovery-class missió for exploration of the upper atmosphere of Mars». Netherlands: Delft University of Technology. Archivat des d'el original, el 4 de febrer de 2015. Consultat el 28 de febrer de 2014.
  17. ↑ «1994LPI 25..985N Page 985». Astrophysics Data System. Harvard-Smithsonian Centre for Astrophysics. Consultat el 28 de febrer de 2014.
  18. ↑ Klaus, K. «Concepts Leading to a Sustainable Architecture for Cislunar Development» (PDF). LEAG. Llunar and Planetary Institute. Archivat des d'el original, el 1 de març de 2014.
  19. ↑ «NASA announces Discovery missió finalists». Space Today. Archivat des d'el original, el 16 de setembre de 2003.
  20. ↑ «Space Missions Roster». Llunar and Planetary Laboratory. The University of Arizona. Archivat des d'el original, el 13 de març de 2014.
  21. ↑ «Deep Impact: Five Discovery Mission Proposals Selected for Feasibility Studies». Deep Impact. University of Maryland (12 de novembre de 1998). Archivat des d'el original, el 20 de juny de 2002.
  22. ↑ 22,0 22,1 «NASA - Vesper Could Explore Earth's Fiery Twin». NASA. Archivat des d'el original, el 23 d'agost de 2007.
  23. ↑ «The VESPER Mission to Venus». Astrophysics Data System. Harvard-Smithsonian Centre for Astrophysics.
  24. ↑ 24,0 24,1 «NASA Announces Discovery Program Selections». News Release. NASA. Archivat des d'el original, el 29 de juny de 2009.
  25. ↑ «OSIRIS-REx Factsheet» (PDF). University of Arizona. Archivat des d'el original, el 22 de juliol de 2013.
  26. ↑ «ALADDIN - Phobos-Deimos sample return». Astrophysics Data System. Harvard-Smithsonian Centre for Astrophysics.
  27. ↑ 27,0 27,1 «ALADDIN: Exploration and Sample Return of Phobos and Deimos» (PDF). Llunar and Planetary Science. Llunar and Planetary Institute. Archivat des d'el original, el 5 de setembre de 2004.
  28. ↑ «Journey to a Metal World: Concept for a Discovery Mission to Psyche» (PDF). 45th Llunar and Planetary Science Conference (2014). Universities Space Research Association. Archivat des d'el original, el 27 de febrer de 2014.
  29. ↑ 29,0 29,1 «Cosmic Dust - Messenger from Distant Worlds» (PDF). University Stuttgart. Archivat des d'el original, el 24 de febrer de 2014.
  30. ↑ «PCROSS - Phobos Close Rendezvous Observation Sensing Satellite». Astrophysics Data System. Harvard-Smithsonian Centre for Astrophysics. Consultat el 28 de febrer de 2014.
  31. ↑ «Merlin : Mars-Moon Exploration, Reconnaissance and Landed Investigation» (PDF). SETI. Archivat des d'el original, el 28 de febrer de 2014.
  32. ↑ «Phobos and Deimos: Robotic Exploration in Advance of Humans to mars Orbit» (PDF). Concepts and Approaches for Mars Exploration (2012). Llunar and Planetary Institute. Archivat des d'el original, el 1 de març de 2014.
  33. ↑ «HALL: A Phobos and Deimos Sample and Return Mission» (PDF). 41st Llunar and Planetary Science Conference (2010). Llunar and Planetary Institute. Archivat des d'el original, el 27 de febrer de 2014.
  34. ↑ «The Hera Mission: Meeting Discovery Class Mission Precedents for Education and Public Outreach» (PDF). Arkansas Centre for Space and Planetary Sciences. Archivat des d'el original, el 28 de decembre de 2005.
  35. ↑ «The Hera Mission : Multiple Near-Earth Asteroid Sample Return» (PDF). Planetary Geosciences Group, Brown University. Archivat des d'el original, el 24 de juny de 2010.
  36. ↑ “The Icebreaker Life Mission to Mars: A Search for Biomolecular Evidence for Life” . Astrobiology 13 (4): 334–353. doi:10.1089/ast.2012.0878. PMID 23560417. Bibcode: 2013AsBio..13..334M.
  37. ↑ Choi, Charles Q.. Icebreaker Life Mission, Astrobiology Magazine. Archivate ab le original le 15 d'agost de 2013.
  38. ↑ (2012).«Concepts and Approaches for Mars Exploration».Llunar and Planetary Institute.
  39. ↑ 39,0 39,1 «VEVA Discovery missió to Venus: exploration of volcanoes and atmosphere». Science Direct.
  40. ↑ «Venus Pathfinder: A Stand-Alone Long-Lived Venus Lander Mission Concept» (PDF). 8th International Planetary Probe Workshop (IPPW-8). National Institute of Aerospace. Archivat des d'el original, el 27 de febrer de 2014.
  41. ↑ «RAVEN - High-resolution Mapping of Venus within a Discovery Mission Budget». Astrophysics Data System. Harvard-Smithsonian Centre for Astrophysics. Consultat el 28 de febrer de 2014.
  42. ↑ 42,0 42,1 «Exploring Venus with Balloons: Science Objectives and Mission Architectures for small and Medium-Class Missions» (PDF). Geòrgia Tech Library. Archivat des d'el original, el 27 de febrer de 2014.
  43. ↑ «Design Study for a Mars Geyser Hopper». NASA Technical Reports. NASA (9 de giner de 2012).
  44. ↑ (AIAA-2012-0631).«50th AIAA Aerospace Sciences Conference».Glenn Research Center, NASA.Consultat el 1 de juliol de 2012.
  45. ↑ «Mars Geyser-Hopper (AIAA2012)» (PDF). NASA Technical Reports. NASA. Consultat el 28 de febrer de 2014.
  46. ↑ «Mars Geoscience Imaging at Centimetre-Scale (MAGIC) from Orbit» (PDF). Concepts and Approaches for Mars Exploration (2012). Llunar and Planetary Institute. Archivat des d'el original, el 29 d'octubre de 2013.
  47. ↑ 47,0 47,1 Plantilla:Cite paper
  48. ↑ «Feasibility of a Dragon-derived Mars lander for scientific and human-precursor investigations».SpaceX.
  49. ↑ Farquhar, Robert. «Estendre-missió opportunities for a Discovery-class asteroid rendezvous missió». Astrophysics Data System. Harvard-Smithsonian Centre for Astrophysics.
  50. ↑ «The Comet Menge Rendezvous Sample Return» (PDF). Llunar and Planetary Institute. Archivat des d'el original, el 28 de juny de 2010.
  51. ↑ «Lunette: A Two-Lander Discovery-Class Geophysics Mission to the Moon» (PDF). 42nd Llunar and Planetary Science Conference (2011). Llunar and Planetary Institute. Archivat des d'el original, el 1 de març de 2014.
  52. ↑ «A Low-Cost NEO Micro Hunter-Seeker Mission Concept» (PDF). Low-Cost Planetary Missions Conference, LCPM-10. Califòrnia Institute of Technology. Archivat des d'el original, el 1 de març de 2014.
  53. ↑ 53,0 53,1 53,2 «Venus Sample Targeting, Attainment, and Return (V-STAR)» (PDF). 2007 NASA Academy at the Goddard Space Flight Center. The Henry Foundation. Archivat des d'el original, el 15 de març de 2012.
  54. ↑ «Venus Sample Return Missions - A Range of Science, A Range of Costs» (PDF). Califòrnia Institute of Technology. Archivat des d'el original, el 26 de maig de 2010.
  55. ↑ «Sample Return Mission to the South Pole Aitken Basin» (PDF). Workshop on New Views of the Moon II. Llunar and Planetary Institute. Archivat des d'el original, el 9 de novembre de 2004.
  56. ↑ «Proposed NASA Mission Would Visit Neptune's Curious Moon Triton - NASA» (en en-us). Consultat el 2023-10-27.
  57. ↑ «La NASA planeja missió a la misteriosa lluna Salamandra de Neptú». www.europapress.es. Consultat el 2023-10-27.
  58. ↑ «¿Per qué Urà i Neptú són els nous objectius de l'exploració espacial?» (en és). Molt Interessant. Consultat el 2023-10-27.

[1]

[2]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Discovery/New Frontiers Missions.
  2. ↑ National Geographic. «Programa del transbordador espacial de la NASA». Consultat el 2025-10-02.
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Programa_Discovery&oldid=898065»