OSIRIS-REx
La OSIRIS-REx és una sonda espacial de la NASA l'objectiu de la qual és alcançar l'asteroide Bennu, arreplegar una mostra del material de la seua superfície i tornar a la Terra per a que esta mostra siga analisada. Va ser llançada el 8 de setembre de 2016 des de veta Canyar.
El nom és l'acrònim de Origins, Spectral Interpretation, Resource Identification, Security-Regolith Explorer.
La sonda va aplegar a l'asteroide el 3 de decembre de 2018, ho va cartografiar i va analisar durant varis mesos i, en juliol de 2020, va escomençar la recollida de mostres per mig d'un braç retràctil que alcança la superfície de l'asteroide.[1] El braç de la sonda tocarà la superfície i eyectará una chorrada de nitrogen gaseós per a arrastrar porcions de regolito que seran capturades per un filtre i guardades dins de la Càpsula de Tornada de Mostres. El carregament de nitrogen és suficient com per a realisar tres intents en els quals es pretén obtindre un mínim de 60 grams i un màxim de 2 quilograms de material de l'asteroide. El contacte entre la sonda i l'asteroide durarà a penes cinc segons per intent. Despuix d'obtindre les mostres la sonda emprendio el camí de regrés a la Terra en maig de 2021 i va aplegar al nostre planeta en el 24 de setembre de 2023, separant la càpsula de tornada de mostres per a que aterrise per mig de l'accionament del paracaigudes.[1] La sonda posteriorment seguirà en una òrbita heliocéntrica.
Poc despuix de la seua arribada a l'asteroide, la sonda va detectar presència d'aigua en argila de la seua superfície (en forma de hidroxilos). Pel tamany de l'asteroide se sap que mai va poder contindre aigua líquida en la seua superfície, per lo que s'especula que va poder haver-se desgajado d'un asteroide major.
La sonda posseïx tres cambres. Una d'elles de llarc alcanç anomenada PolyCam, obtindrà imàgens de l'asteroide des d'una distància de 2 millons de quilómetros, també imàgens d'alta resolució del lloc del que siga obtinguda la mostra.
La segona cambra, cridada MapCam, farà una cartografia de tot l'asteroide en imàgens en color. Adicionalment documentarà fragments i roques que estiguen en l'òrbita de l'asteroide.
La tercera cambra, cridada SamCam, documentarà el moment en que el braç de la sonda realise la maniobra d'obtenció de material de la superfície.
Ademés de l'anàlisis de la mostra, la sonda té l'objectiu d'estudiar l'asteroide, obtenint senyes sobre l'orige del sistema solar, i per un atre costat tindre majors senyes sobre asteroides que tenen possibilitat d'estrelar-se contra la Terra per a evitar-ho o mitigar els seus efectes.
El cost de la sonda és d'aproximadament 800 millons de dólars (uns 675 millons d'euros), i pertany al programa New Frontiers de la NASA (la tercera sonda d'este programa). En este programa les missions tenen un cost d'aproximadament mil millons de dólars i se situen entre les Discovery, més barates, i les Flagship, més costoses.
Un primer resultat de l'exploració de l'asteroide va resultar sorpressiu: per la molt baixa gravetat i l'alta velocitat de rotació, cudols de la seua superfície són expulsats de l'asteroide, retornant després o posant-se en òrbita.
Obtenció de la mostra
[editar | editar còdic]
La maniobra d'obtenció de la mostra es realisarà de la següent manera: la sonda descriurà una òrbita d'acostament a l'asteroide, de manera que tinga la mateixa direcció que el moviment de rotació de dit cos i realisant una quarta òrbita, moment en el que s'acostarà a la superfície. El braç estarà desplegat en tot moment, apuntant sempre en direcció a l'asteroide. En quant el braç toque la superfície es produirà l'obtenció de la mostra i la sonda s'alluntarà de manera immediata en direcció casi vertical respecte a l'asteroide.
Quan es produïxca el contacte, un resort en el braç amortiguará l'inèrcia del colp, posant-se sobre la superfície l'esponja que obtindrà la mostra. En eixe moment es accionará la chorrada de nitrogen que arrastrarà material de l'asteroide fins als filtres. La mostres preses comprendran aproximadament 26 cm² de la superfície de l'asteroide.
Quan concloga l'obtenció, la sonda s'alluntarà en un espente de 0,7 m/seg i solament quan estiga a una distància segura s'enviaran les senyes i s'evaluarà la maniobra, que serà gravada en la seua totalitat per la cambra SAMCAM. Si s'obté una cantitat menor de 60 g de material, es podrà planificar una nova maniobra fins a un màxim de tres intents en total.
Llançament
[editar | editar còdic]Archiu:Liftoff-of-OSIRIS-REx.ogv La sonda es va llançar el 8 de setembre de 2016, a les 23:05 GMT, per mig d'una eixida Atles V 411, des de Veta Canyar en Florida, Estats Units. Poc més d'una hora despuix del llançament, la sonda se separa de l'última etapa de l'eixida i queda en una òrbita solar.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 «OSIRIS-REx In Depth - NASA Science» (en en-us). science.nasa.gov. Consultat el 2024-07-02.
- Este artícul conté una traducció derivada de «OSIRIS-REx» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.