Atles V
El Atles V és un eixida desechable construït per Lockheed Martin i Boeing. Es construïx en la planta de Decatur, en Alabama. La seua primera etapa és alimentada per una mescla de queroseno i oxigen líquit, usant un motor rus RD-180, i un atre motor en l'etapa superior Centauro. Ha segut llançat 14 voltes des d'agost de 2002 fins a juliol de 2020 (una de les seues missions de més èxit va ser l'enviament a marte del rover Perseverance, llançat el 30 de juliol de 2020). El seu únic fallo fins al moment va ocórrer el 15 de juny de 2007, quan el motor de l'etapa superior Centauro es va apagar abans de lo estimat, deixant la seua càrrega de satèlits de vigilància oceànics NRO L-30 en una òrbita baixa.[1] El fallo es va deure a una anomalia en una vàlvula, que va causar un retart en l'encés de l'etapa superior.[2]
Història
[editar | editar còdic]L'Atles V és l'últim descendent de la serie Atles, precedit pels Atles II i Atles III. El seu sistema de propulsió, aviónica i elements estructurals deriven dels vehículs anteriors.
El canvi més radical va ser deixar d'usar els tancs de 3,05 m de diàmetro per a usar tancs de 3,81 m de diàmetro construïts d'una aleació d'alumini i semblats als usats pels Titan o el transbordador espacial.
L'Atles V va ser desenrollat per Lockheed Martin i Boeing com a part del programa de la Força Aérea de vehículs de llançament desechables. Són llançats des del Complex 41 en la Base Aérea de Veta Canyar i des del complex 3 en la Base de la Força Espacial de Vandenberg.
La primera eixida de la família va ser llançat el 21 d'agost de 2002, seguit per atres 9 llançaments exitosos i 1 sol fallo. El seu alt grau d'èxit es deu al seu motor rus RD-180. Este motor té 3,8 m de diàmetro i 32,5 m de llarc, i usa 284 450 kg d'oxigen líquit i propulsante RP-1. El motor treballa durant 4 minuts i proporciona un espente de 4 meganewtons.
L'etapa superior Centauro usa propulsor presurizado i un tanc criogènic de combustible, medix 1,68 m de llarc i funciona en 2 motors Pratt & Whitney RL10A-4-2 que donen un espente de 99,2 kN. Este vehícul té un alt grau d'ignició a pesar de la seua massa total, donant-li a la càrrega un espente final de gran nivell.
Actualisacions
[editar | editar còdic]En 2015, ULA va anunciar que els propulsors d'eixides sòlides (SRB) AJ-60A produïts per Aerojet Rocketdyne que llavors s'usaven en Atles V serien reemplaçats per nous propulsors GEM 63 produïts per Northrop Grumman Innovation Systems . Els propulsors GEM 63XL ampliats també s'utilisaran en el vehícul de llançament Vulcan Centaur que reemplaçarà a l'Atles V.[3] El primer llançament de l'Atles V en propulsors GEM 63 es va produir el 13 de novembre de 2020.[4]
Versions
[editar | editar còdic]Cada eixida d'esta família té una designació de 3 dígits determinada per les capacitats i extres de l'eixida. El primer dígit correspon al diàmetro en metros de la cofia i sempre és un 4 o un 5; el segon dígit és el número de propulsors sòlits pegat al cos principal i el tercer és el número de motors de la seua etapa Centauro, podent ser 1 o 2. Quan l'etapa Centauro té 1 motor és per a satèlits geoestacionarios i el dual és per a satèlits destinats a òrbita baixa.
Eixides similars: Delta IV, Ariane 5, Change Zheng 5, Angara, Protón i Falcon 9.
Un acort entre Lockheed i l'empresa espacial Bigelow en setembre de 2006 podria dur a usar esta eixida en turisme espacial.[5]
Referències
[editar | editar còdic]Notes
[editar | editar còdic]- ↑ Aviation Week : NRO Shortfall May Delay Upcoming ULA Missions
- ↑ http://www.floridatoday.com/apps/pbcs.dll/article?AID=/20070902/NEWS02/709020335/1007 [1] archivat en Wayback Machine.
- ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaJason Rhian - ↑ «Northrop Grumman Rocket Boosters Help Successfully Launch United Launch Alliance's Atles V». Northrop Grumman Newsroom. Archivat des d'el original, el 12 d'agost de 2023.
- ↑ Human Rated Atles V for Bigelow Space Station details emergix - NASA SpaceFlight.com
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Atlas V» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.