Programa Flagship
El Programa Flagship és una série de missions de la NASA per a explorar el sistema solar. És el major i de més presupost dels tres programes existents per a explorar el sistema solar -els atres dos són el programa de mig cost New Frontiers i el programa de menor cost Discovery.
Segons la NASA, el presupost d'una missió del Programa Flagship oscila entre els dos mil i tres mil millons de dólars. Estes missions seran crucials i permetran en ser humà alcançar i explorar objectius d'alta prioritat. Estos objectius especialment importants podrien ajudar a localisar en els llímits de l'espai llocs en possibilitat de donar-se habitabilitat planetària, no només per al sistema solar, sino també para sistemes planetaris en general. Potencialment proporcionen l'oportunitat per a identificar molècules orgàniques prebióticas o inclús vida fòra de la Terra, en cas d'existir, en el sistema solar.
Els objectius de les missions del Programa Flagship inclouen missions complexes a l'atmòsfera i superfície de Venus, l'atmòsfera baixa i superfície de Titán, la superfície i el subsol d'Europa, la profunda Atmòsfera de Neptú, la superfície de la seua lluna, Salamandra, i la superfície del núcleu d'un cometa a on es conserven mostres conservades criogénicament.[1]
Història
[editar | editar còdic]Entre les missions que controla El Programa Flagship es troben la Mars Science Laboratory (abreviada MSL), coneguda com Curiosity, la nau-sonda Cassini-Huygens, la sonda Galileo, i les sondes Voyager. Les sondes Voyager varen marcar la transició entre les primeres missions no tripulades de la NASA com les sondes Mariner, les sondes Viking , les sondes Pioneer, les sondes Surveyor, les sondes Ranger, etc., i el programa Flagship, que contaria en major presupost. A principis de la década de 1990, la NASA decidix donar un enfocament nou a les missions, centrant-les en objectius preseleccionados, barallant la possibilitat d'elegir entre vàries missions al mateix temps. D'estes seleccions es varen crear varis programes, segons el seu presupost, sent estos, de menor a major presuposts, el programa Discovery, el programa New Frontiers i el programa Flagship. Mentres es formen els equips que controlarien els programes Discovery i New Frontiers, les missions del programa Flagship estarien controlades per equips formats per les altes instàncies de la NASA. Per lo tant, mentres les missions dels programes Discovery i New Frontiers tenen un seguiment programat i ya estructurat, les missions del programa Flagship estan planejades i enfocades de manera distinta cada una d'elles.
l'Informe Decenal de Ciència Planetària de l'any 2011 recomanava a la NASA que la missió en major prioritat seria desenrollar un rover per a que arreplegara mostres en Mart, cridat Mars Astrobiology Explorer-Cacher (MAX-C), com a aportació americana al proyecte internacional ExoMars, en el que colaboren junt en l'Agència Espacial Europea i l'Agència Espacial Federal Russa i com a precursor d'una missió d'anada i regrés en mostres arreplegades de Mart. La segona missió de major prioritat és la denominada Jupiter Europa Orbiter, component de la missió conjunta EJSM/Laplace iniciada per la NASA0___ i la NASA1___ per a realisar un estudi detallat de la lluna Europa pel seu alt interés astrobiológico.[2]
Estat actual
[editar | editar còdic]El 13 de febrer de 2012, el president d'Estats Units, Barack Obama, durant la presentació del any fiscal 2013, va anunciar que per les retallades presupostàries, no participaria en el proyecte ExoMars,[3] per a poder costejar l'alt preu que supon colocar en òrbita el Telescopi espacial James Webb.[4] El restant de missions programades per la NASA1___ per al programa Flagship també varen ser suspeses de modo indefinit.[5][6] El 4 de decembre de 2012, va anunciar la NASA4___ l'aprovació de la missió espacial Mars 2020, un rover que prendria mostres, de la mateixa manera que el Curiosity.[7] En juny de l'any 2015, també va ser aprovada la sonda Europa Clipper per la NASA7___, i va entrar en l'etapa de formulació.[8]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Visions and Voyages for Planetary Science 2013 - 2022 [1] archivat en Wayback Machine. (Published in 19 October 2011)
- ↑ New approach for L-class missió candidates. NASA2___ - 19 April 2011
- ↑ [2] [3] archivat en Wayback Machine. Aviation Week (February 14, 2012)
- ↑ «[4]», Universe Today. Consultat el 18 de febrer de 2012.
- ↑ NASA2___ Flagship Planetary Missions on Hold Indefinitely
- ↑ "NASA3___ shelves ambitious — and expensive — Flagship missions"
- ↑ Harwood, William (4 December 2012)."NASA5___ announces plans for new $1.5 billion Mars rover" NASA6___ Retrieved 5 December 2012.
- ↑ Howell, Elizabeth (20 June 2015). "NASA8___'s Europa Mission Approved for Next Development Stage" Space.com. Retrieved 2015-06-21.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Programa Flagship» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.