Programa Mariner


El Programa Mariner es va eixecutar entre 1962 i finals de 1973, el JPL (Jet Propulsion Laboratory) de la NASA va dissenyar i va construir 10 naus espacials denominades Mariner la missió de les quals seria la d'explorar els planetes de Venus, Mart i Mercurio per primera volta, i tornant a Venus i Mart per a una exploració més detallada. L'última de les naus, Mariner 10, va realisar un vol pròxim a Venus, per a despuix realisar un total de tres aproximacions a Mercurio. La penúltima nau, Mariner 9, va ser la primera en deixar en òrbita una sonda al voltant d'un planeta, en este cas Mart, permaneixent un any en òrbita per a procedir a cartografiar la seua superfície i realisar medicions específiques.
Les sondes Mariner eren de tamany relativament reduït, i el seu llançament es va realisar per mig d'una eixida modele Atles, sent el Sistema Propulsor de l'Última Fase un model Agena o Centauro. El seu pes rondava la mija tonellada (sense el combustible del propulsor d'a bordo de la sonda). Cada una de les seues missions es va completar en un periodo d'entre uns pocs mesos fins a un o dos anys, i inclús una de les naus va sobrepassar esta llimitació i es va mantindre operativa durant tres anys. Les sondes Mariner 1, Mariner 3, i Mariner 8 no varen superar la fase de llançament. Del restant de sondes, cap es va perdre en vol cap als seus destins, i totes elles varen completar en èxit els seus objectius.
Cada una de les naus duya incorporats uns panels solars per a poder aixina quedar sempre apuntant al Sol i rebre energia d'ells, i un reflector parabòlic capaç d'estar sempre apuntant a la Terra. Aixina mateix, la seua càrrega inclouria una série d'instruments científics. Alguns de dits instruments, tals com les cambres, deurien ser autoenfocadas al cos celest que estiguera sent estudiat. Atres instruments no serien autoenfocables, i el seu objectiu seria el d'estudiar fenomens tals com els camps magnètics i les partícules carregades. Aixina mateix, els ingeniers responsables varen propondre un sistema d'estabilisació de la sonda a tres eixos, lo que significa que, a diferència d'atres sondes espacials, estes no tindrien "spin".
Missions
[editar | editar còdic]| Vehícul | Llançament | Objectiu | Arribada | Aproximació a destí | Observacions |
|---|---|---|---|---|---|
| Mariner 1 | 22-7-1962 | Venus | - | - | Falla durant el llançament |
| Mariner 2 | 27-8-1962 | Venus | 14-12-1962 | 37 773 km | Aplegada a Venus |
| Mariner 3 | 5-11-1964 | Mart | - | - | Falla durant el llançament |
| Mariner 4 | 28-11-1964 | Mart | 14-7-1965 | 9 843 km | Primeres fotos de Mart |
| Mariner 5 | 14-6-1967 | Venus | 19-10-1967 | 3 990 km | Senyes de l'atmòsfera |
| Mariner 6 | 25-2-1969 | Mart | 31-7-1969 | 3 550 km | Senyes de l'atmòsfera i superfície |
| Mariner 7 | 27-3-1969 | Mart | 5-8-1970 | 3 550 km | Senyes de l'atmòsfera i superfície |
| Mariner 8 | 9-5-1971 | Mart | - | - | Falla en el llançament |
| Mariner 9 | 30-5-1971 | Mart | 14-11-1971 | Orbitó | Fotos de Fobos i Deimos |
| Mariner 10 | 3-11-1973 | Venus i Mercurio | 29-3-1974 | Sobrevole | Primera arribada a Mercurio |
- Este artícul conté una traducció derivada de «Programa Mariner» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.