Anar al contingut

Programa Mariner

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Programa Mariner
Eixida del programa Mariner.

El Programa Mariner es va eixecutar entre 1962 i finals de 1973, el JPL (Jet Propulsion Laboratory) de la NASA va dissenyar i va construir 10 naus espacials denominades Mariner la missió de les quals seria la d'explorar els planetes de Venus, Mart i Mercurio per primera volta, i tornant a Venus i Mart per a una exploració més detallada. L'última de les naus, Mariner 10, va realisar un vol pròxim a Venus, per a despuix realisar un total de tres aproximacions a Mercurio. La penúltima nau, Mariner 9, va ser la primera en deixar en òrbita una sonda al voltant d'un planeta, en este cas Mart, permaneixent un any en òrbita per a procedir a cartografiar la seua superfície i realisar medicions específiques.

Les sondes Mariner eren de tamany relativament reduït, i el seu llançament es va realisar per mig d'una eixida modele Atles, sent el Sistema Propulsor de l'Última Fase un model Agena o Centauro. El seu pes rondava la mija tonellada (sense el combustible del propulsor d'a bordo de la sonda). Cada una de les seues missions es va completar en un periodo d'entre uns pocs mesos fins a un o dos anys, i inclús una de les naus va sobrepassar esta llimitació i es va mantindre operativa durant tres anys. Les sondes Mariner 1, Mariner 3, i Mariner 8 no varen superar la fase de llançament. Del restant de sondes, cap es va perdre en vol cap als seus destins, i totes elles varen completar en èxit els seus objectius.

Cada una de les naus duya incorporats uns panels solars per a poder aixina quedar sempre apuntant al Sol i rebre energia d'ells, i un reflector parabòlic capaç d'estar sempre apuntant a la Terra. Aixina mateix, la seua càrrega inclouria una série d'instruments científics. Alguns de dits instruments, tals com les cambres, deurien ser autoenfocadas al cos celest que estiguera sent estudiat. Atres instruments no serien autoenfocables, i el seu objectiu seria el d'estudiar fenomens tals com els camps magnètics i les partícules carregades. Aixina mateix, els ingeniers responsables varen propondre un sistema d'estabilisació de la sonda a tres eixos, lo que significa que, a diferència d'atres sondes espacials, estes no tindrien "spin".

Missions

[editar | editar còdic]
Vehícul Llançament Objectiu Arribada Aproximació a destí Observacions
Mariner 1 22-7-1962 Venus - - Falla durant el llançament
Mariner 2 27-8-1962 Venus 14-12-1962 37 773 km Aplegada a Venus
Mariner 3 5-11-1964 Mart - - Falla durant el llançament
Mariner 4 28-11-1964 Mart 14-7-1965 9 843 km Primeres fotos de Mart
Mariner 5 14-6-1967 Venus 19-10-1967 3 990 km Senyes de l'atmòsfera
Mariner 6 25-2-1969 Mart 31-7-1969 3 550 km Senyes de l'atmòsfera i superfície
Mariner 7 27-3-1969 Mart 5-8-1970 3 550 km Senyes de l'atmòsfera i superfície
Mariner 8 9-5-1971 Mart - - Falla en el llançament
Mariner 9 30-5-1971 Mart 14-11-1971 Orbitó Fotos de Fobos i Deimos
Mariner 10 3-11-1973 Venus i Mercurio 29-3-1974 Sobrevole Primera arribada a Mercurio