Trident (sonda espacial)
Trident és un concepte de missió espacial als planetes exteriors del sistema solar propost en 2019 al Programa Discovery de la NASA.[1] El concepte inclou sobrevuelos de Júpiter i Neptú en especial atenció a Salamandra, el satèlit més gran de Neptú.
En 2020, Trident va ser seleccionat junt en atres tres propostes del Programa Discovery per a un estudi adicional, i s'esperava que dos d'estes propostes siguen seleccionades per a volar com Discovery 15 i 16.[2] El 2 de juny de 2021, la NASA va seleccionar les missions a Venus (DAVINCI i VERITAS) en lloc de Trident i el Ío Volcano Observer.[3]
Història
[editar | editar còdic]Salamandra és el satèlit més gran de Neptú. En 1989, la sonda espacial Voyager 2 va passar prop de Salamandra a una distància de 40 000 km, i va descobrir varis criovolcanes en la seua superfície.[4] Salamandra és geològicament actiu, la seua superfície és jove i té relativament pocs cràters d'impacte. Té una atmòsfera molt fina. La Voyager 2 només va poder observar aproximadament el 40 % de la superfície de Salamandra.
El concepte Trident va ser propost en març de 2019 al Programa Discovery de la NASA. El concepte de la missió conta en el respal del Programa d'Exploració de Móns Oceànics de la NASA i pretén ajudar a respondre algunes de les preguntes generades pel sobrevole de la Voyager 2 en 1989.[5]
Descripció general
[editar | editar còdic]
Trident aprofita una eficient alliniació assistida per la gravetat de Júpiter i Neptú (que ocorre una volta cada tretze anys) per a aprofitar una estreta observació que permet evaluar les característiques de la superfície novament des de la trobada anterior de la Voyager 2 en Neptú i Salamandra en 1989.[1][6]
En els alvanços de les imàgens d'alta resolució i una configuració orbital única de Salamandra en 2038, Trident podria obtindre un mapa casi complet de Salamandra durant el seu únic sobrevole. Trident conseguiria travessar la fina atmòsfera de Salamandra a una altitut de 500 km de la superfície, muestrear la seua ionosfera en un espectrómetro de plasma i realisar medicions d'inducció magnètica per a evaluar la possible existència d'un oceà intern.[1] L'investigadora principal és Louise Prockter, directora del Institut Llunar i Planetari de Houston, Texas.[6]
El eixida espacial propost per a enviar a Trident a l'espai és el Atles V 401, en cas que no siga substituït pel Vulcan.[7]
La data de llançament, proposta en octubre de 2025 (en una còpia de seguritat en octubre de 2026), aprofitaria una alliniació que succeïx una volta cada tretze anys, quan la Terra està correctament alineada en Júpiter. La nau espacial utilisaria l'atracció gravitacional de Júpiter com una fonda directa a Salamandra per a una trobada prolongada de tretze anys en 2038.[8]
Instruments científics
[editar | editar còdic]| Instrument[7] | Funcionalitat |
|---|---|
| Espectrómetro infrarrojo | 2–100 km, mapage compositivo casi global a una llongitut d'ona d'1 a 5 µm. |
| Cambra d'àngul estret | Mapage regional de la cara antineptuniana de Salamandra. |
| Cambra gran angular | Imàgens subneptunianas i detecció de canvis. |
| Magnetómetro triaxial | Detecció de l'oceà. |
| Radiociencia | Ocultació atmosfèriques per a perfils neutres i electrònics; observacions gravimétricas |
| Espectrómetro de plasma | Partícules carregades atmosféricamente. Entrades energètiques a la ionosfera. |
Trayectòria prevista
[editar | editar còdic]-
Venus (sobrevole)
-
Terra (3 sobrevuelos)
-
Júpiter (sobrevole)
-
Ío (sobrevole)
-
Neptú (sobrevole dirigit)
-
Salamandra (sobrevole dirigit)
_flatten_crop.jpg){kind=link}
_-_senar-edit_version.jpg){kind=link}
Vore també
[editar | editar còdic]Argo, un concepte de missió de sobrevole de Salamandra de 2009. Interstellar Express, una sonda chinenca proposta per a volar sobre Neptú i Salamandra en giner de 2038. New Horizons, una missió que va realisar un sobrevole a Plutó en 2015. New Horizons 2, una missió proposta en 2002 que podria haver inclós un sobrevole de Salamandra. Triton Hopper, un concepte de mòdul d'aterrisage per a Salamandra.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 NASA proposes mission to Neptune moon Triton. Paul Scott Anderson, EarthSky 28 de març de 2019.
- ↑ «[1]», NASA. Plantilla:Font de domini públic
- ↑ Potter, Sean. «NASA Selects 2 Missions to Study 'Lost Habitable' World of Venus», NASA.
- ↑ Gray, D. “Voyager 2 Neptune navigation results”. Astrodynamics Conference: 108. doi:.
- ↑ Hendrix, Amanda R.. “The NASA Roadmap to Ocean Worlds”. Astrobiology 19 (1): 1–27. doi:. PMID 30346215. Bibcode: 2019AsBio..19....1H.
- ↑ 6,0 6,1 Neptune's Moon Triton Is Destination of Proposed NASA Mission. David W. Brown, The New York Claves. 19 de març de 2019.
- ↑ 7,0 7,1 «Implementation of Trident: A Discovery-Class Mission To Triton».
- ↑ «Proposed NASA Mission Would Visit Neptune's Curious Moon Triton». NASA. Consultat el 9 de giner de 2024. Plantilla:Font de domini públic
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció total derivada de «Trident (spacecraft)» de Wikipedia en inglés, concretament de esta versió, publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Trident (sonda espacial)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.