Anar al contingut

Anex:Molècules detectades en el mig interestelar

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Esta és una llista de molèculas detectades en el mig interestelar, agrupades segons el número d'àtoms constituents. Es resenya també la seua fòrmula química, junt a les formes ionizadas que s'han detectat.

Detecció

[editar | editar còdic]

Totes les molècules llistades han segut detectades a partir de les seues llínees espectrals. Dites llínees es generen a partir de transicions entre diferents nivells electrònics, o a partir de transicions entre diferents nivelles rotacionales. La detecció té lloc en les porcions infrarroja, microonas o de ràdio de l'espectre.[1] La primera molècula detectada va ser el radical metino (·CH) en 1937.[2]

Les molècules interestelares es formen en els núvols moleculars interestelares o circunestelares. En general es donen quan una molècula es ionissa, normalment quan un raig còsmic incidix sobre ella. La molècula adquirix per lo general una càrrega positiva, i es veu atreta electrostáticamente pels electrons d'una atra molècula neutra propenca. També poden generar-se composts a partir de reaccions entre àtoms i molèculas neutres, encara que este procés és prou més llent.[1] La pols eixercita un paper fonamental de protegir a les molècules dels efectes ionisants de la radiació ultravioleta emesa per les estreles.

Una zona particularment rica en molècules interestelares és Sagitario B2, una núvol molecular jagant propenca al centre galàctic. Esta nebulosa és un objectiu freqüent dels radiotelescopios. Aproximadament la mitat de les molècules llistades varen ser trobades per primera volta en este núvol, i la pràctica totalitat de les restants també han segut trobades ací.[3]

Molècules

[editar | editar còdic]

Les següents taules mostren molècules detectades en el mig interestelar, i s'agrupen segons el número d'àtoms que les formen. Si no hi ha entrada en la columna Molècula, significa que només s'ha trobat una forma ionizada. Les molècules que no apareixen en la lliteratura científica també tenen este camp en blanc.

Taula 1. Diatómicas
Molècula Nom Ions
AlCl Monocloruro d'alumini[4][5] —
AlO Monòxit d'alumini[6][7][8] —
AlF Monofluoruro d'alumini[9][4] —
C2 Carbono dímer[10][11] —
— Fluorometilidinio CF+[12]
CH radical metino[13] CH+[14]
CN radical cianógeno[15][16][4][13] —
CO Monòxit de carbono[4] CO+[17]
CP Monofosfuro de carbono[16] —
CS Monosulfuro de carbono[4] —
LLEIG Òxit de ferro (II)[18] —
H2 Hidrogen molecular[19] —
HCl Clorur d'hidrogen[20] —
HF Fluorur d'hidrogen[21] —
HN Monohidruro de nitrogen[22] —
HO radical hidroxilo[4] —
KCl Clorur de potassi[4][5] —
N2 Nitrogen molecular[23] —
NO Òxit nítric[24] —
NS Sulfur de nitrogen[4] —
NaCl Clorur sòdic[4][5] —
O2 Oxigen molecular —
PN Nitrur de fòsfor[25] —
SH Hidrur de sofre[26] SH+[27]
BAIX Monòxit de sofre[4] BAIX+[14]
SiC Carborundo[28][4] —
SENSE Mononitruro de silici[4] —
SiO Monòxit de silici[4] —
SiS Monosulfuro de silici[4] —
Taula 2. Triatómicas
Molècula Nom Ions
AlNC Isocianato d'alumini[4] —
AlOH Hidròxit d'alumini[29] —
C3 Tricarbono[11] —
C2H Radical etinilo[4][15] —
C2O Monòxit de dicarbono[30] —
C2P [31] —
C2S Tioxoetilideno[32] —
CO2 Diòxit de carbono[33] —
— Hidrogen molecular protonado H3+[34]
H2C Metileno[35] —
H2O Aigua[36] —
H2S Sulfur d'hidrogen[4] —
HCN Cianur d'hidrogen[4][15] —
HCO Radical formilo[37] HCO+[38][37][14]
— Tioformilo HCS+[38][14]
HNC Isocianuro d'hidrogen[39] —
— Diazenilio HN2+[38]
HNO Nitroxilo —
— Isoformilo HOC+[15]
KCN Cianur potásico[4] —
MgCN Cianur magnésico[4] —
MgNC Isocianuro de magnesi[4] —
NH2 Radical amino[40] —
— — N2H+[41][14]
N2O Òxit nitroso[42] —
NaCN Cianur de sodi[4] —
OCS Sulfur de carbonilo[43] —
BAIX2 Diòxit de sofre[44][4]  
c-SiC2 c-Dicarburo de silici[4][28] —
SiCN Carbonitruro de silici[45] —
SiNC Naftocianuro de silici[46] —
Taula 3. Quatre àtoms
Molècula Nom Ions
l-C3H Propinlidinio[47][4]  —
c-C3H Ciclopropinlidinio[48] —
C3N Cianoetinil[49] —
C3O Tricarbono monoxide[47] —
C3S Tricarbonosulfide[4][32] —
— Hidronio H3O+[50]
C2H2 Acetileno[51] —
H2CN Metileno amidógeno[52] H2CN+[14]
H2CO Formaldehit[53] —
H2CS Tioformaldehído[54] —
HCCN —[55]  —
— Cianur d'hidrogen protonado HCNH+[38]
— Diòxit de carbono protonado HOCO+[56]
HNCO Àcit isociánico[44] —
HNCS Àcit isotiociánico[57] —
NH3 Amoníac[58][4] —
SiC3 Tricarburo de silici[4]  —
Table 4. Cinc àtoms
Molècula Nom Ions
C5 —[11]  —
CH4 Metà[59][51] —
c-C3H2 Ciclopropenilideno[60][61][15] —
l-H2C3 Propadienilideno[61] —
H2CCN Cianometilo[62] —
H2C2O Ceteno[44] —
H2CNH Metilenimina[63] —
— Formaldehit protonado H2COH+[64]
HC4 Butadinilo[4] —
HC3N Cianoacetileno[65][4][15][38][61]  —
HCC-NC Isocianoacetileno[66] —
HCOOH Àcit fórmico[61] —
NH2CN Cianamida[67] —
SiC4 Clúster de carbur de silici[28] —
SiH4 Silano[68] —
Taula 5. Sis àtoms
Molècula Designation Ions
c-H2C3O Ciclopropenona[69] —
C2H4 Etileno[51] —
CH3CN Acetonitrilo[70][44] —
CH3NC Isocianato de metilo[70] —
CH3OH Metanol[44] —
CH3SH Metanotiol[71] —
l-H2C4 —[72][4]  —
— Cianoacetileno protonado HC3NH+[38]
HCONH2 Formamida —
HC5 Pentinilidina[4][32] —
HC2CHO Propinal[73] —
HC4N —[4]  —
CH2CNH Cetenimina[60] —
Taula 6. Sèt àtoms
Molècula Nom Ions
c-C2H4O Òxit de etileno[74] —
CH3C2H Metilacetileno[15] —
H3CNH2 Metilamina[75] —
CH2CHCN Acrilonitrilo[44][70] —
H2CHCOH Alcohol vinílico —
C6H Hexatriinil[4][32] C6H-[76][61]
HC4CN Cianodiacetileno[44][70][65] —
CH3CHO Acetaldehído[4][74] —
Taula 7. Huit àtoms
Molècula Nom
H3CC2CN Metilcianoacetileno[77]
H2COHCHO Glicolaldehído[78]
CH3OOCH Formiato de metilo[78][44][61]
CH3COOH Àcit acètic[78]
H2C6 Hexapentaenilideno[4][72]
CH2CHCHO Propenal[60]
CH2CCHCN Cianoaleno[77][60]
HC7 —[4] 
Taula 8. Nou àtoms
Molècula Nom
CH3C4H Metildiacetileno[79]
CH3OCH3 Dimetiléter[80]
CH3CH2CN Propionitrilo[4][44][70][61]
CH3CONH2 Acetamida[60]
CH3CH2OH Alcohol trans-etílico[81]
HC8 —[4] 
HC6CN Cianohexatriíno[82]
HC7N Cianotriacetileno[4][58][83]
Taula 9. Dèu o més àtoms
Atoms Molècula Nom
10 (CH3)2CO Acetona[84][44]
10 CH3CH2CHO Propanal[60]
10 CH3C5N Metilcianodiacetileno[60]
11 HC8CN Cianotretraacetileno[4][83]
11 CH3C6H Metiltriacetileno[79][60]
11 H3COC2H5 trans-etil metiléter[85]
12 CH3OC2H5 Trans-etil metiléter[86]
12 H6C6 Benceno[72]
13 HC10CN Cianodecapentaína[83]

Molècules deuteradas

[editar | editar còdic]
Taula 10. Molècules que contenen un àtom de deuteri
Molècula Designation
HD, H2D+ Hidrogen molecular deuterado[87][88]
HDO Aigua[89]
DCN Cianur d'hidrogen[90]
DCO Radical formilo[90]
DNC Isocianuro d'hidrogen[90]
N2D+ —[90] 
NHD2, ND3 Amoniaco[91]
HDCO, D2CO Formaldehit[92]
CH2DCCH, CH3CCD Metilacetileno[93][94]

Molècules no confirmades

[editar | editar còdic]

S'ha informat de la detecció de les següents molècules, encara que dita observació no ha segut confirmada.

Taula 11. Molècules no confirmades
Molècula Nom
H2NH2CCOOH Glicina[95]
CO(CH2OH)2 1,3-dihidroxipropanona[96]

Vore també

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 «Observations of interstellar molecules». Chalmers University of Technology. Consultat el 6 de febrer de 2007.
  2. ↑ «Methylidyne radical». The Astrochemist. Consultat el 13 de febrer de 2007.
  3. ↑ S. I. Cummins, R. A. Linke, P. Thaddeus(1986).60
    819-878.Consultat el 6 de febrer de 2007.
  4. ↑ 4,00 4,01 4,02 4,03 4,04 4,05 4,06 4,07 4,08 4,09 4,10 4,11 4,12 4,13 4,14 4,15 4,16 4,17 4,18 4,19 4,20 4,21 4,22 4,23 4,24 4,25 4,26 4,27 4,28 4,29 4,30 4,31 4,32 4,33 4,34 4,35 4,36 4,37 4,38 4,39 4,40 (2006).103(33)
    12274-12279.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 J. Cernicharo, M. Guelin(1987).183(1)
    L10-L12.
  6. ↑ D. C. Tyte(1964).Nature.202doi:10.1038/202383a0.
  7. ↑ D. C. Tyte(1967).Proc. Phys. Soc..92doi:10.1088/0370-1328/92/4/339.
  8. ↑ Johnson I. R. & Low C. H.(1967).Australian Journal of Physics.20
  9. ↑ L. M. Ziurys, A. J. Apponi, T. G. Phillips(1994).433(2)
    729-732.
  10. ↑ D. L. Lambert, I. Sheffer, S. R. Federman(1995).438
    740-749.
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 G. A. Galazutdinov, F. A. Musaev, J. Krelowski(2001).325
    1332-1334.Consultat el 4 de febrer de 2007.
  12. ↑ D. A. Neufeld, P. Schilke, K. M. Menten, M. G. Wolfire, J. H. Black, F. Schuller, H. S. P. Müller, S. Thorwirth, R. Güsten, S. Philipp(2006).454(2)
    L37-L40.Consultat el 13 de febrer de 2007.
  13. ↑ 13,0 13,1 (1941).93
    11-23.Consultat el 13 de febrer de 2007.
  14. ↑ 14,0 14,1 14,2 14,3 14,4 14,5 (1988).324(1578)
    257-273.Consultat el 13 de febrer de 2007.
  15. ↑ 15,0 15,1 15,2 15,3 15,4 15,5 15,6 A. Font, S. García-Burillo, M. Gerin, D. Teyssier, A. Usero, J. R. Rizzo, P. de Vicente(2005).619(2)
    L155-L158.
  16. ↑ 16,0 16,1 M. Guelin, J. Cernicharo, G. Paubert, B. I. Turner(1990).230
    L9-L11.
  17. ↑ W. B. Latter, C. K. Walker, P. R. Maloney(1993).419
    L97.
  18. ↑ R. S. Furuya, C. M. Walmsley, K. Nakanishi, P. Schilke, R. Bachiller(2003).409
    L21-L24.Consultat el 13 de febrer de 2007.
  19. ↑ (1970).161
    L81-L85.Consultat el 13 de febrer de 2007.
  20. ↑ G. A. Blake, J. Keene, T. G. Phillips(1985).295
    501-506.Consultat el 13 de febrer de 2007.
  21. ↑ D. A. Neufeld, J. Zmuidzinas, P. Schilke, T. G. Phillips(1997).488(2)
    L141–L144.
  22. ↑ D. M. Meyer, K. C. Roth(1991).376
    L49-L52.Consultat el 13 de febrer de 2007.
  23. ↑ Goddard Space Flight Center.Consultat el 20 de decembre de 2006.
  24. ↑ D. McGonagle, W. M. Irvine, I. C. Minh, L. M. Ziurys(1990).359
    121-124.Consultat el 13 de febrer de 2007.
  25. ↑ (1987).321
    L81-L85.Consultat el 13 de febrer de 2007.
  26. ↑ T. J. Miller, N. G. Adams, D. Smith, W. Lindinger, H. Villinger(1986).221
    673-678.Consultat el 13 de febrer de 2007.
  27. ↑ T. J. Miller, N. G. Adams, D. Smith, W. Lindinger, H. Villinger(1986).221
    673-678.Consultat el 13 de febrer de 2007.
  28. ↑ 28,0 28,1 28,2 G. Pascoli, M. Comeau(1995).226
    -149-163.
  29. ↑ Tenenbaum, I. D.; Ziurys, L. M.. "Exotic Metal Molecules in Oxygen-rich Envelopes: Detection of AlOH (X1Σ+) in VY Canis Majoris". Astrophysical Journal 712: L93–L97.
  30. ↑ M. Ohishi, S.-I. Ishikawa, C. Yamada, H. Kanamori, W. M. Irvine, R. D. Brown, P. D. Godfrey, N. Kaifu, H. Suzuki(1991).380
    L39-L42.Consultat el 9 de febrer de 2007.
  31. ↑ Halfen, D. T.; Clouthier, D. J.; Ziurys, L. M. (2008). "Detection of the CCP Radical (X 2Πr) in IRC +10216: A New Interstellar Phosphorus-containing Species". Astrophysical Journal 677: L101–L104. doi:10.1086/588024
  32. ↑ 32,0 32,1 32,2 32,3 W. M. Irvine, L. M. Ziurys, L. W. Avery, H. I. Matthews, P. Friberg(1988).26
    167-180.Consultat el 9 de febrer de 2007.
  33. ↑ D. C. B. Whittet, H. J. Walker(1991).252
    63-67.Consultat el 9 de febrer de 2007.
  34. ↑ (2006).103(33)
    12235-12242.
  35. ↑ J. M. Hollis, P. R. Jewell, F. J. Lovas(1995).438
    259-264.Consultat el 8 de febrer de 2007.
  36. ↑ «Europes space telescope ISO finds water in distant plaus». AIXÒ. Consultat el 8 de febrer de 2007.
  37. ↑ 37,0 37,1 M. S. Schenewerk, L. I. Snyder, A. Hjalmarson(1986).303
    L71-L74.Consultat el 8 de febrer de 2007.
  38. ↑ 38,0 38,1 38,2 38,3 38,4 38,5 K. Kawaguchi, I. Kasai, S.-I. Ishikawa, M. Ohishi, N. Kaifu, T. Amano(1994).420
    L95.
  39. ↑ P. Schilke, C. Comito, S. Thorwirth(2003).582
    L101–L104.Consultat el 7 de febrer de 2007.
  40. ↑ I.F. van Dishoeck, D.J. Jansen, P. Schilke, T. G. Phillips(1993).416
    L83-L86.Consultat el 8 de febrer de 2007.
  41. ↑ M. Womack, L. M. Ziurys, S. Wyckoff(1992).387
    417-429.Consultat el 7 de febrer de 2007.
  42. ↑ L. M. Ziurys, A. J. Apponi, J. M. Hollis, L. I. Snyder(1994).436
    L181-L184.Consultat el 8 de febrer de 2007.
  43. ↑ P. F. Goldsmith, R. A. Linke(1981).245
    482-494.Consultat el 8 de febrer de 2007.
  44. ↑ 44,00 44,01 44,02 44,03 44,04 44,05 44,06 44,07 44,08 44,09 L. I. B. Johansson, C. Andersson, J. Ellder, P. Friberg, A. Hjalmarson, B. Hoglund, W. M. Irvine, H. Olofsson, G. Rydbeck(1984).130(2)
    227-256.
  45. ↑ M. Guélin, S. Muller, J. Cernicharo, A. J. Apponi, M. C. McCarthy, C. A. Gottlieb, P. Thaddeus(2004).363
    L9-L12.Consultat el 5 de febrer de 2007.
  46. ↑ M. Guélin, S. Muller, J. Cernicharo, M. C. McCarthy, P. Thaddeus(2004).426
    L49-L52.Consultat el 5 de febrer de 2007.
  47. ↑ 47,0 47,1 W. M. Irvine, P. Friberg, Å. Hjalmarson, L. I. B. Johansson, P. Thaddeus, R. D. Brown, P. D. Godfrey(1984).16
    877.Consultat el 5 de febrer de 2007.
  48. ↑ J. G. Mangum, A. Wootten(1990).239
    319-325.Consultat el 5 de febrer de 2007.
  49. ↑ M. B. Bell, H. I. Matthews(1995).438
    223-225.Consultat el 6 de febrer de 2007.
  50. ↑ A. Wootten, B. I. Turner, J. G. Mangum, M. Bogey, F. Boulanger, F. Combes, P. J. Encrenaz, M. Gerin(1991).380
    L79-L83.Consultat el 6 de febrer de 2007.
  51. ↑ 51,0 51,1 51,2 (1981).244
    -L105.
  52. ↑ M. Ohishi, D. McGonagle, W.M. Irvine, S. Yamamoto, S. Saito(1994).427
    L51-L54.Consultat el 5 de febrer de 2007.
  53. ↑ S. Aiello, L. Morbidelli, L. Ulivi(1981).80
    173-187.Consultat el 6 de febrer de 2007.
  54. ↑ I. C. Minh, W. M. Irvine, M. K. Brewer(1991).244
    181-189.Consultat el 6 de febrer de 2007.
  55. ↑ M. Guelin, J. Cernicharo(1991).244
    L21-L24.Consultat el 5 de febrer de 2007.
  56. ↑ I. C. Minh, W. M. Irvine, L. M. Ziurys(1988).334
    175-181.Consultat el 5 de febrer de 2007.
  57. ↑ M. A. Frerking, R. A. Linke, P. Thaddeus(1979).234
    L143-L145.Consultat el 5 de febrer de 2007.
  58. ↑ 58,0 58,1 Nguyen-Q-Rieu, D. Graham, V. Bujarrabal(1984).138(1)
    L5-L8.
  59. ↑ J. H. Lacy, J. S. Carr, N. J. Evans, II, F. Baas, J. M. Achtermann, J. F. Arens(1991).376
    556-560.
  60. ↑ 60,0 60,1 60,2 60,3 60,4 60,5 60,6 60,7 «Researchers Use NRAO Telescope to Study Formation Of Chemical Precursors to Life». National Ràdio Astronomy Observatory. Consultat el 10 d'agost de 2006.
  61. ↑ 61,0 61,1 61,2 61,3 61,4 61,5 61,6 D. Fossé, J. Cernicharo, M. Gerin, P. Cox(2001).552
    168–174.Consultat el 4 de febrer de 2007. Erro en la cita: Etiqueta <ref> no válida; el nombre «apj552» está definido varias veces con contenidos diferentes
  62. ↑ W. M. Irvine, P. Friberg, A. Hjalmarson, S. Ishikawa, N. Kaifu, K. Kawaguchi, S. C. Madden, H. I. Matthews, M. Ohishi, S. Saito, H. Suzuki, P. Thaddeus, B. I. Turner, S. Yamamoto, L. M. Ziurys(1988).334
    L107-L111.Consultat el 4 de febrer de 2007.
  63. ↑ J. I. Dickens, W. M. Irvine, C. H. De Vries, M. Ohishi(1997).479
    307.Consultat el 4 de febrer de 2007.
  64. ↑ M. Ohishi, S.-I. Ishikawa, T. Amano, H. Oka, W.M. Irvine, J. I. Dickens, L. M. Ziurys, A. J. Apponi(1996).471
    L61.Consultat el 4 de febrer de 2007.
  65. ↑ 65,0 65,1 C. M. Walmsley, G. Winnewisser, F. Toelle(1990).81(1-2)
    245-250.
  66. ↑ K. Kawaguchi, M. Ohishi,S.-I. Ishikawa, N. Kaifu(1992).386(2)
    L51-L53.
  67. ↑ B. I. Turner, H. S. Liszt, N. Kaifu, A. G. Kisliakov(1975).201
    L149-L152.
  68. ↑ D. M. Goldhaber, A. L. Betz(1984).279
    -L55-L58.
  69. ↑ J. M. Hollis, A. J. Remijan, P. R. Jewell, F. J. Lovas(2006).642
    933-939.
  70. ↑ 70,0 70,1 70,2 70,3 70,4 A. J. Remijan, J. M. Hollis, F. J. Lovas, D. F. Plusquellic, P. R. Jewell(2005).632
    333–339.
  71. ↑ D. L. Lambert, I. Sheffer, S. R. Federman(1979).234
    L139-L142.
  72. ↑ 72,0 72,1 72,2 J. Cernicharo, A. M. Heras, A. G. G. M. Tielens, J. R. Pardo, F. Herpin, M. Guélin, L. B. F. M. Waters(1997).546(2)
    L123–L126.
  73. ↑ W. M. Irvine, R. D. Brown, D. M. Cragg, P. Friberg, P. D. Godfrey, N. Kaifu, H. I. Matthews, M. Ohishi, H. Suzuki, H. Takeo(1988).335
    L89-L93.
  74. ↑ 74,0 74,1 J. I. Dickens, W. M. Irvine, M. Ohishi, M. Ikeda, S. Ishikawa, A. Nummelin, A. Hjalmarson(1997).29
    1245.
  75. ↑ N. Kaifu, K. Takagi, T. Kojima(1975).198
    L85-L88.
  76. ↑ M. C. McCarthy, C. A. Gottlieb, H. Gupta, P. Thaddeus(2006).652(2)
    L141-L144.
  77. ↑ 77,0 77,1 F. J. Lovas, Anthony J. Remijan, J. M. Hollis, P. R. Jewell, L. I. Snyder(2006).637(2)
    L37–L40.
  78. ↑ 78,0 78,1 78,2 «The Sweet Signal of Sugar in Space». American Association for the Advancement of Science. Consultat el 20 de decembre de 2006.
  79. ↑ 79,0 79,1 A. J. Remijan, J. M. Hollis, L. I. Snyder, P. R. Jewell, F. J. Lovas(2006).643(1)
    L37-L40.
  80. ↑ Z. Peeters, S. D. Rodgers, S. B. Charnley, L. Schriver-Mazzuoli, A. Schriver, J. V. Keane, P. Ehrenfreund(2006).445(1)
    197-204.
  81. ↑ B. Zuckerman, B. I. Turner, D. R. Johnson, F. J. Lovas, N. Fourikis, P. Palmer, M. Morris, A. I. Lilley, J. A. Ball, F. O. Clark(1975).196(2)
    L99-L102.
  82. ↑ H. W. Kroto, C. Kirby, D. R. M. Walton, L. W. Avery, N. W. Broten, J. M. MacLeod, T. Oka(2002).219
    L133-L137.
  83. ↑ 83,0 83,1 83,2 M. B. Bell, P. A. Feldman, M. J. Travers, M. C. McCarthy, C. A. Gottlieb, P. Thaddeus(1997).483(2)
    L61–L64.
  84. ↑ L. I. Snyder, F. J. Lovas, D. M. Mehringer, N. I. Miao, I.-J. Kuan, J. M. Hollis, P. R. Jewell(2002).578(1)
    245–255.
  85. ↑ G. W. Fuchs, O. Fuchs, T. F. Giesen, F. Wyrowski(2005).444(2)
    521-530.
  86. ↑ G. W. Fuchs, O. Fuchs, T. F. Giesen, F. Wyrowski(2005).444(2)
    521-530.
  87. ↑ S. Lacour, M. K. André, P. Sonnentrucker, F. Li Petit, D. I. Welty, J.-M. Desert, R. Ferlet, I. Roueff, D. G. York(2005).430
    967-977.
  88. ↑ (2002).50(12-13)
    1267-1273.
  89. ↑ (1989).70
    813-831.
  90. ↑ 90,0 90,1 90,2 90,3 B. I. Turner, B. Zuckerman(1978).225
    L75-L79.Consultat el 7 de febrer de 2007.
  91. ↑ D. C. Lis, I. Roueff, M. Gerin, T. G. Phillips, L. H. Coudert, F. F. S. van der Tak, P. Schilke(/2002).571(1)
    L55-L58.
  92. ↑ (1990).362
    L29-L33.Consultat el 7 de febrer de 2007.
  93. ↑ M. Gerin, F. Combes, G. Wlodarczak, P. Encrenaz, C. Laurent(1992).253(2)
    L29-L32.Consultat el 13 de febrer de 2007.
  94. ↑ A. J. Markwick, S. B. Charnley, H. M. Butner, T. J. Miller(2005).627(2)
    L117-L120.Consultat el 13 de febrer de 2007.
  95. ↑ L. I. Snyder, F. J. Lovas, J. M. Hollis, D. N. Friedel, P. R. Jewell, A. Remijan, V. V. Ilyushin, I. A. Alekseev, S. F. Dyubko(2005).619(2)
    914-930.
  96. ↑ S. L. Widicus Weaver, G. A. Blake(2005).624(2)
    L33–L36.

Referències

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Anex:Molècules_detectades_en_el_mig_interestelar&oldid=771601»