Anar al contingut

Àcit isociánico

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Ell àcit isociánico és un compost inorgànic en la fòrmula HNCO, descobert en 1830 per Liebig i Wöhler.[1] Esta substància incolora és volàtil i venenosa, en un punt d'ebullició de 23.5 °C. L'àcit isociánico és el compost químic més senzill format per hidrogen, nitrogen carbono i oxigen, els quatre elements més trobats en la química orgànica i la biologia.

Preparació i reaccions

[editar | editar còdic]

L'àcit isociánico pot ser sintetisat en afegir protones al anión isocianato, en sals com cianato de potassi en el clorur d'hidrogen o el àcit oxálico.,[2] per eixemple:

H+ + NCO- → HNCO

L'àcit isociánico també pot ser sintetisat en la descomposició a altes temperatures del àcit cianúrico, un trímer.

L'àcit isociánico hidroliza a diòxit de carbono i amoníac:

HNCO + H2O → CO2 + NH3

En concentracions altes, l'àcit isociánico oligomeriza per a donar àcit cianúrico i ciamelida, un polímero. Estes espècies químiques són normalment fàcils de separar dels productes de la reacció. Les dissolució diluïdes de l'àcit isociánico són estables en dissolvents inertes, per eixemple éter.[3]

L'àcit isociánico reacciona en grups amino per a donar ureas:

HNCO + RNH2 → RNHC(O)NH2

Isòmers

[editar | editar còdic]

La fotólisis de sòlits a baixa temperatura de HNCO sol donar lloc a H-O-C≡N, conegut com àcit ciánico o cianato d'hidrogen; és un tautómero.[4] de l'àcit isociánico. L'àcit ciánico en estat pur no ha segut aïllat i l'àcit isociánico és la forma predomninante en tots els dissolvents.[3] Note's que a voltes quan se cita l'àcit ciánico s'està referint a l'àcit isociánico.

Els àcit ciánico i isociánico són isòmers del àcit fulmínico (H-C=N-O), un compost inestable.[5]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Liebig, J.(1830).Ann. Phys..20
    394.doi:10.1002/andp.18300961102.
  2. Fischer, G.(2002).Z. Naturforschung.57b(1)
    19–25.
  3. 3,0 3,1 A. S. Narula, K. Ramachandran “Isocyanic Acid” in Encyclopedia of Reagents for Organic Synthesis, 2001, John Wiley & Sons, New York. doi:10.1002/047084289X.ri072m Article Online Posting Dona't: April 15, 2001.
  4. Jacox, M.E.(1964).Journal of Chemical Physics.40
    2457–2460.doi:10.1063/1.1725546.
  5. Kurzer, Frederick(2000).Journal of Chemical Education.77
    851–857.