Anar al contingut

Museu de la Ligua

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Museu de la Ligua

El Museu de la Ligua és una institució cultural pertanyent a l'Ilustre Municipalitat de La Ligua, ubicada en la Província de Petorca, Regió de Valparaíso, zona nort de Chile. La seua principal missió és el rescat del patrimoni de la província i de la zona centre-nort de Chile. El Museu de la Ligua es constituïx principalment com a museu arqueològic, pero també com museu històric i d'art.

Història

[editar | editar còdic]

El Museu naix de l'Acadèmia d'Arqueologia “Yacas”,[1] grup extraescolar de l'ex Liceu B-1 (actual Pulmahue) que desenrolla a fins de la década dels setanta i gran part de la década dels huitanta importants iniciatives d'educació patrimonial, inèdites per a l'época en la zona. En els seus viages, a la llarc de les valls de la província de Petorca, els alumnes es vinculen estretament en el llegat cultural i milenari dels pobles indígenes, que otrora varen habitar la província, atesorant una gran varietat de peces i objectes arqueològics, conformant les primeres coleccions del Museu, les quals eren exhibides en fires científiques de la regió.

Producte del creixent interés dels jóvens, integrant de l'Acadèmia “Yacas”, per posar en valor estes coleccions patrimonials, les autoritats de l'época colaboren en formar el primer museu de la ciutat de la Ligua, inaugurant-se oficialment el 29 de novembre de 1985, ocupant com a sèu l'antic matador de la ciutat, el qual va ser remodelat pels arquitectes Pablo Burchard Aguayo i Fernando Basilio Farías,[2] iniciant les seues primeres llabors com un Museu de Belles arts.

A començ de la década de 1990, el museu comença a orientar la seua missió cap a una institució de naturalea històrica, destacant l'interés per reconstruir la prehistòria i història local de la Ligua, destacant la participació dels primers professionals de l'àrea de les ciències socials. Aixina mateix es consolida un equip de treball, encapçalat per Arturo Quezada Torrejón, fundador de l'acadèmia Yacas i del Museu,[3] ademés de l'enfortiment de la gestió institucional que és reconeguda pels seus parells, lo que ademés contribuïx al mejoramiento de l'equipament i infraestructura de l'edifici del Museu, destacant la construcció de nous espais per a les llabors museístiques, entre els que destaquen una Sala Audiovisual, un Archiu Històric, i un Laboratori i Depòsit de Coleccions. En l'inici del present mileni es treballa en estretir els llaços en la comunitat, obrint nous espais, destacant l'organisació d'exposicions temporals, en a on artistes i gestors culturals exhibixen les seues obres i treballs.

En 2009, es posa a disposició de la comunitat, l'Archiu Històric i Centre de Documentació del Museu, en estàndarts de conservació, catalogació i atenció a usuaris. Actualment el Museu continua realisant una permanent llabor d'investigació, rescat, conservació, difusió i educació del patrimoni cultural i natural present en la Província de Petorca; experiència acumulada, que ha significat, per una part, la promoció de nostra Identitat cultural i de les nostres tradicions, i per un atre, la de consolidar la seua aposta com a institució educativa.

Exposicions Permanents

[editar | editar còdic]

Sala Comunitat Viva

[editar | editar còdic]

L'espai està dedicat al territori de la Ligua, destacant els seus paisages naturals i sonors, aixina com als seus habitants, especialment a les famílies que han preservat en passió i esforç les tradicions més representatives de la comuna. Entre estes destaquen els emblemàtics teixits i dolços de la Ligua, elements que constituïxen un sagell distintiu de la seua identitat cultural. Este reconeiximent també comprén als chiquets i chiquetes, la creativitat de les quals i imaginació contribuïxen a la construcció del futur, i als treballadors i treballadores que enfortixen la comunitat local.

Sala La Quintrala

[editar | editar còdic]

Este personage històric de la vall de la Ligua oferix una visió del periodo colonial (sigles XVI i XVII), etapa en la que es varen donar els primers intents de conformar la comuna com a ciutat. Durant este temps, va destacar l'intensa activitat minera d'or en les faldes del cerro Pulmahue, un factor que va tindre un impacte significatiu en la vida social de l'época.

Sala Món Prehispánico

[editar | editar còdic]

Este espai està dedicat a explorar els aspectes més destacats de la prehistòria de la província de Petorca, comprenent des dels inicis del poblament americà fins a l'arribada dels incas i l'influència del Tawantinsuyu. Es presenta una visió actualisada de l'història cultural de les diverses comunitats que varen habitar la regió, destacant elements com la seua economia, tecnologia, organisació social, patrons d'assentament, religió i expressions artístiques.

Ademés, inclou un espai temàtic que recrea la vida quotidiana de les comunitats prehispánicas de la província. El seu objectiu és oferir una perspectiva més accessible i humana d'este extens periodo de desenroll cultural, mostrant la cotidianitat dels antics caçadors-recolectors del periodo arcaic en l'àrea precordillerana, l'art rupestre i les comunitats costeres d'inicis de l'era cristiana, identificades com la cultura Bat.

Sala Pinacoteca

[editar | editar còdic]

En el segon nivell es troba un espai dedicat a l'exposició d'una variada colecció d'obres donadas per destacats artistes locals, entre ells Álvaro Pávez, Melissa Farías, Moisés Guerra, Francisco Fuentealba, Juan Carlos Ruiz, Carol Plaça, Jorge Salines, Irma Órdens, Arturo Quezada, Hernán Molina, Guillermo Muñoz i Claudia Muzzio. La mostra també inclou peces de renombrados artistes nacionals com Pablo Burchard Aguayo, Francisca Sotil i Fernando Morales Jordán.

[editar | editar còdic]

La religiositat popular és un element fonamental de les identitats locals, representant un llegat cultural que conecta en les raïls precolombinas de la regió. Este espai oferix una experiència sensorial que permet acostar-se al fascinant món de la devoció popular. En ell es destaquen les principals festes religioses de la zona, junt en els balls i confraries que formen part integral d'estes celebracions.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Història» (en és). Museu La Ligua. Consultat el 2024-11-30.
  2. Consultat el 30-11-1991.
  3. «seu-fundador-arturo-quezada-torrejon/ Museu La Ligua inaugurarà exposició en homenage al seu fundador, Arturo Quezada Torrejón» (en és-cl). El Diari de la Ligua. Consultat el 2024-11-30.