Museu de les Mines de Bellmunt del Priorat
El Museu dels Mines de Bellmunt del Priorat,[1] situat en l'antic complex industrial de la Mina Eugenia, pretén ser un centre d'interpretació de la mineria del plom en la comarca d'El Priorat, Catalunya, Espanya.
El Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC) articula un sistema de museus i coleccions per tot el territori català, especialisats en diversos àmbits temàtics del Patrimoni Industrial, la ciència i la tecnologia. El Museu de les Mines de Bellmunt del Priorat, inaugurat el 5 de decembre de 2002, és un dels 24 museus i centres patrimonials del Sistema Territorial del mNACTEC que de forma conjunta fan la millor explicació de la industrialitzación en Catalunya.[2]
Un poble miner
[editar | editar còdic]Bellmunt del Priorat és el poble miner de la comarca del Priorat més important respecte a l'extracció de mineral, la galena, tant per la seua calitat com per la cantitat. Conta en una llarga tradició minera que, segons alguns autors, es remonta a la prehistòria i que ha conegut diferents periodos d'activitat a lo llarc del temps. El seu periodo d'esplendor es produïx entre les décades de 1920 i de 1960 i es reflectix d'una forma molt directa en l'aument de població del municipi, principalment per la corrent inmigratoria, en l'establiment de la colónia minera i, en definitiva, en una manera de ser i de viure pròpia d'un poble miner.
L'activitat minera ha convixcut sempre en l'agrícola, principalment en els cultius típics del Priorat, la vinya i l'olivera. A sovint els mateixos treballadors de la mina eixercien l'agricultura, ya fòra en terrenys propis o treballant com jornaleros.
El paisage de la zona és el típic miner, un paisage consolidat a lo llarc del temps i que mostra les seues característiques tant en l'exterior com en l'interior, en el subsol. En l'exterior es troben els restants de l'indústria associada a l'extracció i al processat del mineral, aixina com a la seua fundició per a l'obtenció de lingots de plom, com són els fumerals o els característics castellets instalats al peu dels pous mestres, i les terreres de la escoria del mineral.
El paisage de l'interior de les mines és com un gran formiguer format per un entramat de galeries que ocupen més de 50 km d'extensió que, en algun cas, han aplegat a 620 m de profunditat, com en la mina Eugenia.
La mina Eugenia
[editar | editar còdic]La mina Eugenia, situada al peu del Turó del Sarraí, a 400 metros del poble de Bellmunt, era la més important de la zona, no solament per les seues característiques, sino també perque és a on es localisaven totes les instalacions de l'empresa "Mines del Priorat S.A.", com és la fundició, els tallers mecànics, la fusteria, els almagasens o la pròpia Casa de les Mines a on estava l'administració de l'empresa, els laboratoris i la vivenda dels propietaris i dels càrrecs directius. Va ser el núcleu més important de les explotacions mineres de la conca del Priorat, per les seues dimensions i pel seu rendiment extractivo. El complex industrial miner-metalúrgic va ser construït per l'empresa concessionària de les mines, Mines del Priorat S.A., entre finals de el XIX i principis de el XX per a poder produir el plom en el mateix lloc miner. Aixina, del mineral objecte de l'explotació, la galena, s'obtenia el plom i s'exportava en lingots.
El conjunt miner-metalúrgic de la Mina Eugenia va estar en actiu fins a 1972.
El conjunt de les seues instalacions aixina com un tram important de les seues galeries formen el Museu de les Mines de Bellmunt del Priorat, una iniciativa de l'Ajuntament de Bellmunt del Priorat com a proyecte cultural i dinamisador de l'economia de la zona. El Museu de les Mines de Bellmunt del Priorat permet conéixer tant el procés miner pròpiament extractivo, com aproximar-se al coneiximent del procés metalúrgic de l'obtenció del plom a través dels restants dels elements arquitectònics de l'infraestructura externa.
El proyecte del Museu, ademés de protegir un patrimoni industrial molt important i únic en Catalunya, permet revalorisar i donar a conéixer al públic una manera de ser i un estil de vida propis d'una comunitat minera, al mateix temps que la visita a la mina Eugenia permet conéixer un passat recent de l'història local, aixina com un passat molt més antic, el de la geologia.
El conjunt miner es compon de:
- La zona de producció
a) La mina.
El sistema d'explotació més generalisat era el de galeries unides per pous verticals. Baixe terra es va construir un entramat de galeries per a extraure la galena d'uns 14 km de llarc. La Mina Eugenia conta en un total de 20 plantes subterrànees que apleguen a 620 m de profunditat.
La mina que es visita està a 35 m de profunditat i es recorre un tram de 700 metros de la primera galeria, que és la més antiga. Es va perforar durant la segona mitat de el XIX i s'accedix per l'antiga escala d'emergència dels miners. La seua eixida està al costat de l'edifici de la fundició a on actualment està l'entrada del Museu.
b) Edificis d'extracció i tractament del mineral.
En la boca de la mina es va construir el conjunt industrial per al tractament del mineral, a on s'obté el plom en lingots. Es troba l'edifici del castellete d'extracció (no el castellet que es va desmontar), la sala de màquines, la sala de la caldera, l'edifici de trituración, el lavadero, la fundició i els fumerals de conducció de fums, els tallers...
- La casa de les mines
Dominant tot el conjunt s'alça la Casa de les Mines, edifici de la direcció de l'empresa Mines del Priorat, S.A. La Casa de les Mines, majestuós edifici d'estil moderniste, data de 1905 i va ser destinat a residència de la direcció, oficines i laboratori de l'empresa.
- La colónia minera
Cap a 1920, una de les époques de més prosperitat de les mines, l'empresa concessionària, Mines del Priorat S.A., va construir un conjunt de vivendes com a prolongació del poble per a donar cabuda a la numerosa mà d'obra que aplegava d'atres zones mineres de l'Estat, principalment d'Andalusia.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Museo de las Minas de Bellmunt del Priorat» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.