Anar al contingut

Mutus Liber

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Mutus Liber Portada One More Library.jpg
Mutus Liber

Mutus Liber (en latín: Lliure mut) va ser un text publicat en França en la segona mitat de el XVII (1677) per l'editor Pedro Savouret. La seua autoria, per llarc temps desconeguda i especulada, se li ha atribuït a Isaac Baulot, un boticario i estudiós en medicina de La Rochelle, naixcut en la mateixa província en 1612.

Contingut

[editar | editar còdic]

Se supon que conté els lineamientos per a crear la Pedra filosofal. El procés es mostra a través de 15 làmines gravades només en imàgens, només les últimes dos làmines contenen alguna frase textual.

En la làmina 14 trobem el text “Ora, Lege, Lege, Lege, Relege, Labora et Invenies”, (Ora, Lee, Lee, Lee, Rellig, Treballa i Trobaràs) que supon servix de guia no només per a els qui desigen desentranyar i practicar els profunts misteris de l'Alquímia, sino a tot aquell que mamprenga una busca profunda i interior.

S'interpreta que l'autor propon com a primer pas l'oració perque per als sapients alquimistes no era possible la realisació de la Gran Obra física sense el concurs de lo Diví. Per mig de l'oració i la meditació és convocat lo celestial com a portal iniciático del viage a mamprendre. Per als alquimistes l'Adoració de lo "Diví" és punt clau per a l'Iniciació de la Gran Obra, nom en el qual coneixien o cridaven al procés de transmutació.

El segon pas que nos propon l'autor abans de començar qualsevol operació material, és el camí del coneiximent: "Lege, Lege, Lege" senyala en insistència l'importància de la llectura dels texts reveladors de la Gran Obra; en ferma decisió deu dedicar-se l'iniciat a l'estudi dels crípticos volums alquímicos, voluntàriament incomprensibles, hermètics, dirigits no tant a la raó sino a l'intuïció més profunda. Lee, llig, llig, una, atra i una atra volta, fins que l'allumenament revele el sentit de lo amagat, "Relege" reforça l'intenció de les anteriors 3 paraules en la finalitat de comprendre els símbols, els materials i els processos. Fe i constància són el preàmbul a el "Labora et Invenies" (treballa i trobaràs), a través de l'obscuritat intencional del camí marcat pels sapients alquimistes, la transmutació es portarà a terme.

En l'última làmina del Mutus Liber es llig en un llatí terramaner la frase oculatus abis el significat de la qual en anglés és casi un anagrama del nom de l'autor.[1] Un fi treball ilustrat, tal volta únic, d'estes làmina es troba en la Biblioteca del Congrés de EE. UU.[2]

Edició en castellà

[editar | editar còdic]
  • Eugène Canseliet (2010). Mutus liber, Barcelona: Editorial Luís Cárcamo. ISBN 9788476271650.
  • Miguel Ángel Muñoz Moya (1986). Mutus liber, Barcelona: Muñoz Moya i Montraveta.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Veja J. Flouret, « À propos de l’auteur du Mutus Liber », Revue française d’histoire du livre, n° 11 – N.S., Abr.-Juny de 1976, pp. 206-211.
  2. Veja Llig Stavenhagen, "Narrative Illustration Techniques and the Mute Books of Alchemy," Explorations in Renaissance Culture, vol. 5 (1979), 56-69.