Opus magnum (alquímia)
Opus magnum o gran obra és un terme alquímico per al procés de creació de la cridada pedra filosofal. S'ha utilisat per a descriure la transmutació personal i espiritual en la tradició hermètica, atribuït a processos de laboratori i canvis químics del color, usat com un model per al procés d'individuación i com un recurs en art i lliteratura. El opus magnum ha continuat en moviments de la nova era i neoherméticos, els quals otorgaven a voltes un nou simbolisme i significat al procés. Originalment tenia quatre etapes:[1][2]
- nigredo, ennegriment o melanosis
- albedo, blanqueamiento o leucosis
- citrinitas, amarilleamiento o xantosis
- rubedo, enrojecimiento, purpúreo, o iosis
L'orige d'estes quatre fases es pot remontar a lo manco fins a el I. Zósimo de Panópolis va escriure que era conegut per María la Judeua.[3] Despuix de el XV, molts escritors varen tendir a comprimir la citrinitas en la rubedo i considerar només tres etapes.[4] A voltes es mencionen atres etapes de color, sobretot la cauda pavonis (coa de pavo real) en la que apareixen una varietat de colors.
Al Opus magnum se li atribuïx una varietat de símbols alquímicos. Aus com el cuervo, el cisne i el fénix podrien ser usats per a representar la progressió a través dels colors.
Canvis similars de color es podien vore en el laboratori, a on, per eixemple, la negror de la matèria en descomposició, cremada o fermentada seria associada en la nigredo.
Expansió de les quatre etapes
[editar | editar còdic]Alguns autors alquímicos es varen basar en el model de tres o quatre colors per a enumerar una varietat d'etapes químiques a realisar. Encara que estes es varen dispondre a sovint en grups de sèt o dotze etapes, hi ha poca coherència en els noms d'estos processos, el seu número, la seua orde o la seua descripció.[5]
Varis documents alquímicos varen ser usats directa o indirectament per a justificar estes etapes. La Taula d'Esmeralda és el document més antic[6] que diu que proporciona una "recepta". Uns atres inclouen el Mutus Liber, Les dotze claus de Basilius Valentinus, els emblemes de Steffan Michelspacher i Les dotze portes de George Ripley.[7] Les etapes donades per Ripley són:[5]
En un atre eixemple de el XVI, Samuel Norton oferix les següents catorze etapes:[8]
Alguns alquimistes també varen difondre passos per a la creació de medicaments i substàncies, que poc tenen que vore en el Opus magnum. El llenguage críptico i a sovint simbòlic utilisat per a descriure afig confusió, pero és evident que no existix una única recepta estàndar pas a pas donada per a la creació de la pedra filosofal.[9]
Opus magnum en lliteratura i entreteniment
[editar | editar còdic]A voltes una obra mestra artística és modelada entorn al Opus magnum alquímico. Més que la menció simple de l'alquímia dins de l'història, obres mestres com Finnegans Wake[10] seguixen el procés de transmutació, teixint la seua narrativa sancera en simbolisme alquímico.[11] La revista acadèmica Cauda Pavonis, que havia segut publicada per diverses universitats des de 1980, va explorar estes conexions en l'art i la lliteratura. Recentment, John Granger ha falcat la frase alquímia lliterària per a descriure estes tendències en la ficció popular.[12]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ The-Four-Stages-of-Alchemical-Work
- ↑ Joseph Needham. Science & Civilisation in China: Chemistry and chemical technology. Spagyrical discovery and invention: magisteries of gold and immortality. Cambridge. 1974. p.23
- ↑ Henrik Bogdan. Western esotericism and rituals of initiation. State University of New York Press, Albany. p.197
- ↑ «Meyrink und dones theomorphische Menschenbild». Archivat des d'el original, el 12 de setembre de 2007. Consultat el 14 d'octubre de 2012.
- ↑ 5,0 5,1 Stanton J. Linden. The alchemy reader: from Hermes Trismegistus to Isaac Newton. p.17
- ↑ No està clar si el text té el seu orige en l'Edat Mija o en l'Antiguetat Tardana, pero en general se supon que és anterior a 1150, quan Gerardo de Cremona ho va traduir de l'àrap (Mircea Eliade, Història de les idees religioses, vol. 3/1).
- ↑ George Ripley, Compound of Alchymy (1471).
- ↑ Mark Haeffner. Dictionary of Alchemy: From Maria Prophetessa to Isaac Newton. p.238
- ↑ Mark Haeffner. Dictionary of Alchemy: From Maria Prophetessa to Isaac Newton. p.237
- ↑ Barbara DiBernard. Alchemy and Finnegans Wake. SUNY Press, 1980.
- ↑ Per a detalls sobre lliteratura anglesa, vore Stanton J. Linden. Darke Hieroglyphicks: Alchemy in English Literature from Chaucer to the Restoration. University of Kentucky Press. 1998.
- ↑ John Granger. The Alchemist’s Tale Harry Potter & the Alchemical Tradition in English Literature
- Este artícul conté una traducció derivada de «Opus magnum (alquimia)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.