Splendor Solis
El Splendor Solis és un còdex allumenat de finals de el XVI conservat, baix la signatura Harley 3469, en la Biblioteca Britànica de Londres.
Història i descripció
[editar | editar còdic]El Splendor Solis està considerat com el més bell tractat d'alquímia jamai creat. Realisat en 1582, en ell s'exponen les claus de la càbala, l'astrologia i el simbolisme alquímico. Es tracta d'una recopilació ilustrada de tractats alquímicos anteriors.
Com explica l'historiador de l'Art Jörg Völlnagel, «El Splendor Solis no és en absolut un llibre de laboratori, és dir, una espècie de recetario per a l'alquimiste que, seguint les seues indicacions prepara la seua mejunje i acaba trobant l'or artificial en el recipient. Abans be, el Splendor Solis difon la filosofia de l'alquímia, un concepte del món segons el qual l'home (l'alquimiste) viu i actua en consonancia con la naturalea, respectant la creació divina i interferint al mateix temps en els seus processos de desenroll, contribuint per mig de l'alquímia al seu creiximent. Esta és la complexa temàtica filosòfica entorn a la qual giren els sèt tractats del manuscrit i les vintidós esplèndides miniatures».[1]
Sobre el contingut, l'historiador de l'Alquímia Thomas Hofmeier apunta que «l'obra oferix una suma de numeroses sumes precedents o, per a amprar una metàfora alquímica, el Splendor Solis és la quintaesencia dels florilegios anteriors que varen ser, a la seua volta, destilats d'obres més antigues». El mateix autor també senyala que «per a qualsevol historiador de l'alquímia, els suntuosos manuscrits del Splendor Solis —el més bell dels quals es publica ara per fi fent-li justícia— constituïxen la coronació d'una extensa biblioteca alquímica. En les estanteries i els armaris s'alineen les obres dels grans alquimistes, coleccionades a lo llarc de tota una vida, pero en el centre, sobre un atril, destaca el Splendor Solis, el culmen dels coneiximents alquímicos».[1]
Siga com anara, el Splendor Solis s'ha convertit en l'eixemple clàssic de manuscrit alquímico ilustrat. Són molts els que li han dedicat la seua atenció, entre ells també lliterats com William Butler Yeats, James Joyce i Umberto Eco.
El volum conté 22 pintures de gran format, emmarcades en motius florals o animals, estilísticamente situades dins de la tradició noreuropea de la miniatura renaixentista. Totes les ilustracions són, tal com mana el context i el contingut de l'obra, de difícil i hermètica interpretació. Resulten especialment rellevants les redomas de vidre que es presenten emmarcades en un luxós quadro central, rodejat d'escenes típiques de la vida rural i urbana de l'Alemània tardomedieval i presidides per l'image celestial d'un deu pagà que dona cohesió i sentit al conjunt.
Sobre l'història del propi còdex, el baró Böttger, un farmacèutic i gran aficionat a l'alquímia conegut per haver ideat el método per a fabricar porcelana, hauria segut, en el XVII, un dels seus propietaris. Més vesprada va aplegar a la biblioteca privada de la poderosa i aristocràtica família Harley, el fondo de la qual de manuscrits va ser adquirit pel British Museum per la hui ridícula suma de 10 000 lliures. Actualment el Splendor Solis és considerat un dels tesors més valiosos de la British Library.[2]
En 2010, el sagell espanyol M. Moleiro Editor va publicar la primera i única reproducció facsímil del Splendor Solis, en una edició llimitada a 987 eixemplars. L'edició ve acompanyada per un volum d'estudi en el que Jörg Völlnagel demostra per primera volta que l'atribució de l'autoria del text a Salomon Trismosin, mestre de Paracelso, és falsa.[1] Ademés, l'estudi conta en la primera traducció fiable del text del manuscrit, a càrrec de Joscelyn Godwin.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Splendor Solis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.