Mycoplasma laboratorium
Mycoplasma laboratorium és el nom que es va aplicar a una bactèria generada de manera parcialment sintètica. En un principi Mycoplasma laboratorium derivada del còdic genètic del Mycoplasma genitalium. Este proyecte de biologia sintètica va començar a portar-se a terme en l'Institut J. Craig Venter per un grup d'aproximadament 20 científics liderats pel premi Nobel Hamilton Smith, incloent a l'investigador Craig Venter i el microbiólogo Clyde A. Hutchison III.
L'equip va començar en el genoma de la bactèria Mycoplasma genitalium, un paràsit intracelular obligat que el seu genoma consta de 482 genés formats per 580.000 pares de bases, disposts en un cromosoma circular. De forma sistemàtica, varen eliminar genés fins a trobar un grup mínim de 382 gens que poguera mantindre la vida.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut Este proyecte es va conéixer també com Minimal Genome Project (Proyecte del Genoma Mínim).
L'equip pretenia sintetisar seqüències d'ADN cromosòmic corresponents a estos 382 gens. Una volta que s'haguera sintetisat una versió del cromosoma de 382 gens, es transplantaria a una cèlula de l'espècie M. genitalium per a crear M. laboratorium.
S'esperava que la bactèria M. laboratorium resultant fora capaç d'autorreplicarse en el seu ADN artificial, convertint-se aixina en l'organisme més sintètic fins a la data, encara que la maquinària molecular i l'entorn químic que permeteren la replicació no anaren sintètics.[1]
Breu història del proyecte
[editar | editar còdic]En 2003, l'equip va trobar un método ràpit per a sintetisar un genoma partint des de zero, en el que varen produir el genoma de 5.386 bases del bacteriòfec Phi-X174 en al voltant de dos semanes.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut No obstant, el genoma de M. laboratorium era al voltant de 50 voltes major.
En 2006, l'Institut J. Craig Venter va patentar el genoma de Mycoplasma laboratorium (el «mínim genoma bacterià») en Estats Units i internacionalment.[2][3][4] Esta extensió del domini de les paleses biològiques està sent qüestionada per l'organisme de control Action Group on Erosion, Technology and Concentration (Grup d'Acció sobre l'Erosió, la Tecnologia i la Concentració).[5] Un any més tade, en juny de 2007, varen trobar el procés per a transplantar un genoma (no sintètic) d'una espècie de Mycoplasma a una atra.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut
| Nom de l'espècie | N.º de gens | Tamany (Mbp) |
|---|---|---|
| Candidatus Hodgkinia cicadicola Dsem [2] | 169 | 0.14 |
| Candidatus Carsonella ruddii PV [3] | 182 | 0.16 |
| Candidatus Sulcia muelleri GWSS [4] | 227 | 0.25 |
| Candidatus Sulcia muelleri SMDSEM [5] | 242 | 0.28 |
| Buchnera aphidicola str. Cinara cedri [6] | 357 | 0.4261 |
| Mycoplasma genitalium G37[7] | 475 | 0.58 |
| Candidatus Phytoplasma Mali [8] | 479 | 0.6 |
| Buchnera aphidicola str. Baizongia pistaciae [9] | 504 | 0.6224 |
| Nanoarchaeum equitans Kin4-M [10] | 540 | 0.49 |
En giner de 2008, l'equip va informar d'haver sintetisat el cromosoma de 580.000 parells de bases de M. genitalium, en menudes modificacions que ho convertiren en no infecciós i que ho feren distinguible del tipo salvage. Varen donar a este genoma el nom de Mycoplasma genitalium JCVI-1.0.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut[6]
El 21 de maig de 2010 varen informar a través de la revista Science d'haver segut capaces de sintetisar el genoma d'1,08 millons de parells de bases de Mycoplasma mycoides JCVI-syn1.0 partint de l'informació digitalisada de la seqüència genómica i de posteriorment haver-ho transplantat a una cèlula recipient de l'espècie Mycoplasma capricolum; el nou genoma a continuació va prendre el control de la cèlula (totalment desprovista de ADN no sintètic) i el nou organisme es va multiplicar.[7][8] En 2016, el mateix grup d'investigació, liderat per Clyde Hutchison, va conseguir sintetisar el genoma bacterià en la mínima expressió de gens possible, només 473 gens.[9] Esta nova versió de cèlula mínima és coneguda com JCVI-syn3.0.[10]
Venter espera sintetisar bactèries capaces de fabricar el hidrogen i els biocarburants, aixina com d'absorbir el diòxit de carbono i uns atres gasos d'efecte hivernàcul. George Church, un atre pioner en la biologia sintètica, sosté que Escherichia coli és un organisme més eficient que M. genitalium i que crear un genoma totalment sintètic no és necessari, ademés de massa costós per a tals propòsits; senyala que els gens sintètics ya han segut incorporats a E. coli per a portar a terme algunes de les tasques anteriorment citades.[6]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Ed Pilkington, "I am creating artificial life, declares US gene pioneer", The Guardian, October 6, 2007. Accessed October 7, 2007.
- ↑ “Artificial life: Patent pending”, The Economist, June 14, 2007. vist 7 d'octubre 2007.
- ↑ Roger Highfield, “Man-made microbe ‘to create endless biofuel’”, Telegraph, June 8, 2007. Accessed October 7, 2007.
- ↑ US Patent Application: 20070122826. [1] archivat en Wayback Machine.
- ↑ “First patent claimed on man-made life form, and challenged”, World Science, June 7, 2007. Accessed October 7, 2007.
- ↑ 6,0 6,1 Longest Piece of Synthetic DNA Yet, Scientific American News, 24 January 2008
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ Creation of a Bacterial Cell Controlled by a Chemically Synthesized Genome. Artícul de la revista Science. 20 de maig de 2010.
- ↑ Creada vida artificial més senzilla que la vida mateixa, diari, El País, 24 de març de 2016.
- ↑ «a-la-vida Sintetisen la ‘cèlula mínima’ en sol 473 gens necessaris per a la vida».
- Este artícul conté una traducció derivada de «Mycoplasma laboratorium» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.