Nóvgorod

Nóvgorod

Veliki Nóvgorod (en rus: Вели́кий Но́вгород), també conegut com Nóvgorod el Gran

o simplement Nóvgorod, és una ciutat de la Federació de Rússia, situada a 190 km al surest de San Petersburgo, a la vora del riu Vóljov despuix de desaguar del llac Ilmen. És capital de l'óblast homònima, en una població d'uns 232 200 habitants (cens de 2004). Fins a l'any 1478 la ciutat era anomenada Gospodín Veliki Nóvgorod (Господи́н Вели́кий Но́вгород, ‘Senyor Nóvgorod el Gran’). Després, fins a 1999 el seu nom oficial era Nóvgorod (Новгород). És mencionada per primera volta en l'any 856, sent, junt en Moscou i Kiev, una de les ciutats més importants d'Europa oriental durant l'Edat Mija, i l'únic principat que va escapar del domini mongol despuix de l'invasió mongola de la Rus de Kiev. No deu ser confosa en Nizhni Nóvgorod, capital del óblast homònim i del districte federal del Volga.

Història

Vore també: República de Nóvgorod i Príncip de Nóvgorod

Mapa en rus del llac Ilmen (Ильмень) i el riu Vóljov (Во́лхов), en el que apareix en la vora esquerra del curs alt del riu, Veliki Nóvgorod (Великий Нoвгород)

Erro al crear miniatura:

Kremlin de Nóvgorod

Emergint com el centre polític de pobles eslaus i fi-ugrios en la mitat d'el X, l'història de Nóvgorod està estretament enllaçada en tots els acontenyiments importants de la vida de l'Estat rus. En l'época quan l'estat Rus s'anava formant, els novgorodenses varen invitar al príncip Riúrik per a fer orde i llei. Des de Rúrik va nàixer la famosa dinastia dels sars russos, que varen governar en Rússia més de 750 anys. A principis d'el X la companyia militar dels príncips de Nóvgorod contra Constantinopla per a protegir les relacions comercials iguals en Bizancio varen resultar l'integració de les tribus eslaves orientals en la Rus de Kiev. L'adopció del cristianisme en el X va transformar Nóvgorod en un fort centre eclesiàstic. Els esforços del bisbe de Nóvgorod d'estendre i desenrollar el cristianisme ortodox varen ser agraïts en la mitat d'el XII, sent que en els nostres dies l'arquebisbe de Nóvgorod és una de les principals figures de l'Iglésia ortodoxa russa. A Nóvgorod se li considera en la Rússia moderna com elloc a on naixen els valors republicans i democràtics actuals. Durant més de sis sigles i fins a 1478 totes les decisions vitals en la seua vida i política exterior varen ser preses per el "veche", un antic parlament constituït pels representants de les famílies aristocràtiques de Nóvgorod. Finalment tot el poble de Nóvgorod prenia part en el veche.

• Nóvgorod era un dels majors centres de lliteratura i producció de llibres en la Rússia antiga. El Nóvgorod medieval era un dels centres artístics més importants d'Europa. Les seues tradicions arquitectòniques, les seues escoles de pintura d'icons, les seues joyeries i el seu art decoratiu aplicat eren famosos per tot lo món. En esta ciutat es troben la catedral de Sant Nicolás i la catedral de Santa Sofia de Nóvgorod. Esta ciutat conta en un Kremlin que va ser construït durant el regnat de Yaroslav I el Sabio i va ser mencionat per primera volta en les cròniques de l'any 1044. L'urbs conta també en el seu interior en la ciutadella més vella de Rússia, situada en el cor de la ciutat, ademés de ser un centre cultural i religiós. Segons la llegenda, durant la conquista de la ciutat per part de les tropes moscovites d'Iván el Terrible, una coloma es va posar en la part alta de la creu que corona el domo dorat de la catedral de Santa Sofia. Al vore els horrors comesos per les tropes moscovites, la coloma es va quedar petrificada sobre la creu. Segons esta llegenda, quan la coloma caiguera, Nóvgorod sucumbiria. Segons l'historiografia russa, dita coloma va caure quan la Wehrmacht va prendre Nóvgorod durant la Segona Guerra Mundial. Despuix de l'ocupació de la ciutat, en la que varen intervindre (entre uns atres) voluntaris espanyols de la Divisió Blava, la creu va ser duta per estos a Espanya. Finalment, el 16 de novembre de 2004 va ser oficialment tornada pel ministre de Defensa espanyol, José Bono, a l'Iglésia ortodoxa russa, s'exhibix actualment en l'interior de la catedral, havent-se colocat en la part alta de la cúpula una reproducció.

Referències

• Yanin. L'arqueologia de Nóvgorod, per Valentin L. Yanin, en Ciutats antigues, Edició especial, (Scientific American), pp. 120-127, c 1994. Covers, Història, Kremlin de Nóvgorod, Museu d'història de Nóvgorod.

Enllaços externs

• Nóvgorod en Wikivoyage

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Nóvgorod.
• Novgorod the Great site
• Novgorod for tourists (anglés)
• Faceted Palace of the Kremlin in Novgorod the Great site (anglés)
• Velikiy Novgorod's architecture and buildings history (rus)
• Millenium of Russia memorial site (rus)
• Novgorod city administration site (rus)
• Great for a businessman (anglés)
• Tour en Novgorod en espanyol (espanyol)
• Novgorod news (rus)
• [1] [2] archivat en Wayback Machine. (rus)
• State University (rus)
• Photos tagged with novgorod on Flickr, fotos de Nóvgorod el Gran (anglés)