NS Otto Hahn
El NS Otto Hahn va ser un dels únics quatre bucs cargueros que es varen construir i que eren impulsats per energia nuclear. Planejat com un buc alemà de comerç i investigació per a provar la factibilidad de l'energia nuclear en servicis civils, va ser començat en 1963 per les drassanes Howaldtswerke Deutsche Werft AG de Kiel i botat en 1964 i batejat en honor del químic alemà Otto Hahn qui va ser guanyador en 1944 del premi Nobel de química pel seu descobriment de la fissió nuclear del urani.
El primer capità de el NS Otto Hahn durant més de dèu anys va ser Heinrich Lehmann-Willenbrock, un famós comandant de submarins alemà de la Segona Guerra Mundial. El reactor del barco en una potència de 38 megavats va ser posat a punt i es varen començar els eixercicis en el mar. En octubre d'eixe any el NS Ottho Hahn va ser certificat com a barco de càrrega i investigació.
El NS Otto Hahn va ser configurat per a transportar passagers, ademés de mineral, en 1970 el NS Otto Hahn va fer la seua primera travessia al port en Safi, Marroc, traslladant una càrrega de minerals de fosfat. Després en 1972, despuix de quatre anys d'operació, el seu reactor va ser reaprovisionado de combustible nuclear, havia cobert 250.000 milles nàutiques (463.000 quilómetros) en 22 kg d'urani.
En 1979 el NS Otto Hahn va ser desactivat. El seu reactor nuclear i la seua planta de propulsió varen ser llevats i substituidos per màquines diésel convencionals. En nou anys, havia viajat 650.000 milles nàutiques (1.200.000 km) en energia atòmica, visitant 33 ports en 22 països.
L'últim viage de el NS Otto Hahn es descriu en la novela La despedida (Der Abschied) de l'autor alemà Lothar-Günther Buchheim.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «NS Otto Hahn» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.