Anar al contingut

Nanoagujero

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Nanohole array.png
Micrografía electrònica d'agranada en secció travessera en àngul d'una matriu de nanoagujeros gravada en silici amorfo, en una fina capa de polímero conductor. La barra d'escala és de 200 nm.

Els nanoagujeros són una classe de material nanoestructurado que consistix en buits a nanoescala en la superfície d'un material. No deuen confondre's en nanoespuma o materials nanoporosos que soporten una ret de buits que permean tot el material (a sovint en un estat desordenat), els materials en nanoagujeros presenten un patró d'orificis regular que s'estén a través d'una única superfície. Es poden considerar com lo contrari d'una estructura de nanopilares o nanocables.

Les estructures de nanoagujeros s'han utilisat per a una varietat d'aplicacions, que van des de superlentes produïdes a partir d'una matriu de nanoagujeros metàlics [1] fins a dispositius fotovoltaics estructurats utilisats per a millorar l'extracció de portadors [2] i l'absorció de llum. [3]

Les estructures de nanoagujeros també s'utilisen àmpliament per a la creació de cristals fotònics, particularment per a crear guies d'ones de cristals fotònics.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. (2008).Nano Letters.8(8)
    2469–2472.ISSN 1530-6984.doi:10.1021/nl801476v.
  2. (2016).ACS Applied Materials & Interfaços.8(24)
    15169–15176.ISSN 1944-8244.doi:10.1021/acsami.6b00033.
  3. (2010).Journal of the American Chemical Society.132(20)
    6872–6873.ISSN 0002-7863.doi:10.1021/ja910082i.